La irrupció de la intel·ligència artificial generativa produïda en els darrers mesos és un exemple únic d’adopció massiva i en un espai de temps molt breu d’una innovació tecnològica, amb un impacte manifest, pràcticament a tots els nivells de la societat i sectors econòmics.
El ChatGPT ha estat el catalitzador d’aquest escenari gràcies a la seva disponibilitat universal a través d’internet i el seu format d’interfície conversacional, accessible per a la major part de la ciutadania. Per aquesta raó, ChatGPT ha esdevingut l’exemple més conegut d’una eina d’IA generativa, però hi ha moltes altres aplicacions basades en aquesta tecnologia que permeten que els ordinadors, no només generin i processin llenguatge escrit com és el cas del ChatGPT, sinó que també facin el mateix amb veu, imatge, vídeo i, fins i tot, amb codi.
Des d’un punt de vista empresarial, la IA generativa, objectivament, es pot veure com una gran eina de suport a la productivitat, especialment en àmbits professionals en els quals la creativitat, el coneixement i la gestió del mateix són clau.
Des d’un angle més global, i també més social, la intel·ligència artificial generativa, avui, encara planteja molts interrogants en relació amb la fiabilitat i el biaix dels resultats, la distorsió de la realitat en forma de notícies falses o la suplantació de la identitat personal, per citar alguns exemples. Des d’una perspectiva legal, també hi ha dubtes sobre l’ús de materials amb drets d’autor que es fan servir per entrenar els models base de la IA generativa i l’impacte que això pot tenir en la propietat intel·lectual dels nous materials generats o de les obres derivades.
Dins aquest context, Eurecat dona suport a un desenvolupament de la intel·ligència artificial i, en particular, de la IA generativa, que té en compte els principis ètics tant en el seu desenvolupament com en la seva operativa, basats en la transparència i l’explicabilitat.
Aquestes són les línies rectores de l’activitat d’Eurecat en els diferents projectes basats en intel·ligència artificial que desenvolupa, al mateix temps que dona suport a les distintes iniciatives que advoquen per un ús ètic de la intel·ligència artificial, de manera què les capacitats d’aquesta tecnologia sempre vagin a favor de les persones i es mantinguin sota el seu control en tot moment.
Podreu aprofundir en aquestes perspectives a la propera convocatòria de l’AI & Big Data Congress, que abordarà a Barcelona els avenços en intel·ligència artificial generativa i el seu impacte en els negocis i de la qual teniu tots els detalls en el present newsletter.
També us parlem de la celebració del 15è aniversari de la creació del centre tecnològic Eurecat Reus, originàriament com a Centre Tecnològic en Nutrició i Salut (CTNS), amb un acte que ha aplegat les institucions, empreses i persones que han estat claus des del seu impuls i desenvolupament fins a l’actualitat, per potenciar aquest centre de referència en recerca i innovació en nutrició, salut i ciències òmiques.
El reportatge d’aquest mes està dedicat a la descarbonització, un àmbit on cal destacar la importància del treball en clau d’ecosistema, cobrint tota la cadena de valor fins a la implementació de solucions industrials a gran escala. Així mateix, a l’entrevista, Jordi Carbonell, comissionat per al PERTE Agroalimentari, ens aporta claus molt interessants sobre les perspectives i les oportunitats en aquest camp.
L’aplicació de tecnologia fotònica i intel·ligència artificial per predir defectes en la fabricació tèxtil és un altre dels continguts que també trobareu en aquest newsletter, juntament amb informacions sobre l’ús de robots col·laboratius i càmeres a la recol·lecció i manipulació de maduixes, l’impuls d’estratègies per part del sector turístic per una gestió sostenible dels recursos hídrics i l’aliança amb la Fundació Impulsa Talentum per liderar les estratègies i comunicacions en gestió del talent a les organitzacions. Molt bon estiu!
Xavier Torra
President d’Eurecat, Centre Tecnològic de Catalunya
