L’impacte de la contaminació atmosfèrica, l’alimentació i el canvi climàtic són factors crítics per a la salut de les persones, amb conseqüències en àmbits com les patologies cardiovasculars, respiratòries i al·lèrgies i en la salut infantil, davant dels quals cal implementar solucions per a una vida més saludable i sostenible i adoptar un enfocament que abasti els professionals de la salut, els pacients i els ciutadans.

Així ho recull el ‘Llibre Blanc sobre la necessitat de generar estratègies per a la gestió de l’impacte mediambiental en la salut i la malaltia’, que recopila les conclusions de la primera Trobada Internacional sobre Salut i Malalties Mediambientals, celebrada a Barcelona i organitzada per l’Observatori Internacional Kosma i la Fundació de Recerca HM Hospitales amb la participació del centre tecnològic Eurecat.

Algunes de les mesures estratègiques que proposa el llibre blanc comprenen l’augment de l’alfabetització en salut ambiental i les habilitats ecològiques dels professionals de la salut, els pacients i els ciutadans; el pas de l’evidència científica en la pràctica clínica; la implementació de solucions per a una vida saludable i sostenible, i l’adopció d’un enfocament de múltiples parts interessades.

El llibre blanc advoca també per fomentar una recollida de dades estandarditzada per analitzar la relació i l’impacte mediambiental sobre la salut i la malaltia; aprofitar la tecnologia digital per a l’anàlisi, així com establir una base de dades de bones pràctiques per minimitzar l’impacte ambiental en la salut de diferents accions.

En paraules de la presidenta, coordinadora mèdica de l’Observatori Kosma i coautora del llibre blanc, la Dra. Paula Sol Ventura, “hi ha abundant evidència científica que demostra el pes que té l’exposició a un entorn insalubre en la salut humana i del planeta, ara cal fer la translació d’aquest coneixement a la consulta clínica d’atenció primària i hospitalària i a la comunitat”.

“El congrés reprodueix l’innovador model de treball de l’Observatori, que aplega professionals de diversos sectors per abordar la problemàtica de les malalties mediambientals i portar solucions a la mateixa consulta mèdica. Per avançar en la concepció i la implementació de solucions, es van plantejar multitud d’experiències nacionals i internacionals de comunicació, conscienciació i promoció de la salut mediambiental que passen necessàriament per la formació de professionals de la salut, sobretot, en atenció primària”, afegeix la Dra. Paula Sol Ventura.

D’acord amb el director de Tecnologies de Salut del centre tecnològic Eurecat i coautor del llibre blanc, Felip Miralles, “és clau dissenyar també solucions tecnològiques amb criteris i estàndards d’usabilitat i accessibilitat perquè tot tipus d’usuaris, especialment els més vulnerables, siguin adherents a l’ús, i que els professionals de la salut es formin en l’ús de la tecnologia, per oferir l’acompanyament oportú”.

A partir del coneixement clínic i assistencial que s’està generant, “els professionals de la salut, a més de millorar el diagnòstic i el pronòstic, impulsaran la prevenció mitjançant el canvi d’hàbits de consum alimentaris, d’activitat física i son i de mitigació de l’exposició”. L’objectiu és “arribar a influir en la transformació de les polítiques mediambientals cap a nous models de producció, mobilitat, generació i consum energètics, de respecte als ecosistemes naturals i de reversió dels efectes del canvi climàtic”, explica Miralles.

Primera Trobada Internacional sobre Salut i Malalties Mediambientals

El congrés, avalat per 37 organitzacions i institucions tant públiques com privades, va apuntar les particularitats dels col·lectius vulnerables, els riscos psicosocials de l’exposició a les noves tecnologies, així com els efectes de llarg abast de l’ús insostenible de materials de construcció com l’amiant.

La divulgació i la conscienciació sobre el concepte de salut planetària i salut i malaltia mediambiental, així com la implementació de solucions a nivell local amb impacte global són també elements destacats per a una vida saludable i sostenible, segons es va evidenciar a l’esdeveniment, que va reunir professionals de la salut i altres perfils experts multidisciplinaris, com ecòlegs, biotecnòlegs i juristes, provinents de sistemes sanitaris, acadèmia, investigació, indústria i administració.

Entre les conclusions, que es recullen al llibre blanc, destaca el paper de la tecnologia, amb la modelització del perfil del ciutadà, el seu exposoma, empremtes mediambientals i estils de vida, així com la incorporació de sensors per quantificar, a nivell individual, nivells d’inflamació i oxidació i, a nivell comunitari, l’evolució de l’exposició a contaminants de l’entorn vital per proveir informació en temps real.

En aquesta línia, i mitjançant la fusió de dades i l’aplicació de tècniques d’intel·ligència artificial i gamificació, els experts participants van apuntar que serà possible la recomanació i la documentació de manera personalitzada d’alternatives saludables per mitigar l’exposició i, a més llarg termini, s’identificaran i amplificaran patrons i tendències saludables i sostenibles de salut.

Les conclusions de l’esdeveniment també recullen com establir canals d’amplificació de la comunicació per a població més i menys conscient, tenint en compte com passar de l’anàlisi a la prevenció i l’acció en forma d’alertes o alarmes, segons els casos. Pel que fa a això, es va proposar la segmentació de la població segons nivells de sensibilització, a fi d’individualitzar els missatges segons els interlocutors.

També s’advoca per un canvi de paradigma en què, a partir de la formació de directius i empleats en la sensibilització de l’impacte mediambiental, es promogui que els plans de negoci incloguin un pla estratègic d’impacte ambiental. D’acord amb les conclusions de l’esdeveniment, la implementació dels plans ha d’anar acompanyada d’un model de mesura contínua, amb indicadors quantitatius i qualitatius associats a incentius per promoure’n el compliment i que siguin reconeixibles per a la societat i el legislador.

Aquests nous models industrials entronquen amb les conclusions en l’àmbit de la legislació i administració, que van apuntar mesures fiscals per fer efectiu el trasllat de les directives internacionals i el reconeixement de la salut ambiental com a dret humà.

La ponència de tancament de la primera Trobada Internacional Kosma sobre Salut i Malalties Mediambientals, a càrrec del professor de Recerca del CSIC, Fernando Valladares, va remarcar la compatibilitat entre reduir la pobresa i mitigar el canvi climàtic, compartint coneixement i tecnologia.