Hem estat presents a la COP27 d’Egipte en representació d’Eurecat com a part de la delegació d’observadors acreditats per la Fundació Empresa i Clima, una de les institucions membre del Centre en Resiliència Climàtica. Ha estat molt interessant compartir delegació amb representants de les empreses Fluidra, Naturgy, Puig, Epson, Repsol, EarthPulse, Tennders i OCA Global, constatant el compromís creixent de les empreses amb la neutralitat climàtica. Tots els delegats, juntament amb Elvira Carles, directora de la FEiC, van participar en un Side Event organitzat al pavelló d’Espanya sobre “Solucions de les empreses per reduir les seves emissions”. Una conclusió important de la taula rodona i de la pròpia COP27 és que les empreses estan abordant de forma cada cop més rigorosa i efectiva la neutralitat climàtica, tot i que el pas complicar arriba quan s’ha d’abastar tota la cadena de valor, des dels proveïdors fins els clients.
Tanmateix, els avenços al món empresarial contrasten amb els resultats decebedors de les negociacions entre països per avançar en la implementació dels acords de París i Glasgow. La cimera va acabar amb un acord de mínims per a la creació d’un instrument financer per compensar els danys i les pèrdues als països pobres, tot i que després caldrà veure com s’implementa sobre el terreny. Vist en perspectiva, la percepció és que estem en un moment crític on cal avançar molt en la implementació i estem topant amb obstacles de tot tipus que fan pensar en un incompliment dels acords de París i tot el que això comporta. Entre els experts el pessimisme és evident i hi ha el convenciment que anem cap a escenaris de 3 ºC d’augment de temperatura, que impliquen a llarg termini una pujada del nivell del mar entre 5 i 15 metres, depenent de la resposta (encara incerta) de l’Antàrtida. Passarem doncs per dues fases d’emergència climàtica: en el segle actual el planeta viurà el “shock tèrmic” i a partir del pròxim segle el “tsunami en càmera lenta”.
El missatge per emportar a casa és que la descarbonització arribarà, però ho farà tard per evitar efectes catastròfics, amb la qual cosa l’adaptació passarà a ser un element cada cop més important de les polítiques i també de la recerca i la innovació. Al mateix temps, la descarbonització no està exempta de riscos, entre els quals l’escassetat de materials crítics per les bateries o per l’escalat de l’energia eòlica o solar, entre d’altres. Per tant, l’economia serà circular o no serà. En el fons, estem fent el mateix que va fer la vida després d’aparèixer al nostre planeta, seguint un dels principis de l’ecologia. Primer seguim un estratègia de tipus R, on es prioritza l’ocupació del territori i l’ús ineficient dels recursos (que són abundants) i després passem (forçosament) a una estratègia de tipus K, quan realment topem amb l’escassetat de recursos, on es prioritza l’eficiència i el reaprofitament. Per això, la natura és una maquinària gairebé perfecta d’economia circular, perquè fa molts milions d’anys que s’ha hagut d’adaptar a l’escassetat per sobreviure. I nosaltres estem seguint el mateix procés, que en definitiva és de caire termodinàmic.
Carles Ibáñez, director de la Línia de Canvi Climàtic d’Eurecat i director científic del Centre en Resiliència Climàtica (CRC)
