Els efectes del canvi climàtic són cada vegada més perceptibles a llocs com el Mediterrani, amb fenòmens meteorològics extrems i rècords de temperatures, un context que evidencia que l’emergència climàtica entra en fase d’acceleració. Així ho apunta en aquesta entrevista el director del Centre en Resiliència Climàtica, coordinat per Eurecat, Carles Ibáñez, per a qui això implica “accelerar la transició energètica, desplegar noves tecnologies, incorporar més i millor la ciència en la presa de decisions i entendre que la inversió en adaptació és una inversió per evitar costos molt més elevats en el futur”.

Aquest mes de juliol s’han produït tres onades de calor consecutives, amb temperatures rècord, com els 40,9 ºC registrats per primera vegada a Barcelona. Què ens indiquen aquestes dades?

Europa és un dels continents que s’està escalfant més ràpidament i en el Mediterrani els efectes del canvi climàtic es manifesten amb molta intensitat. L’increment sostingut de la temperatura, i en conseqüència de la temperatura del mar, és una tendència molt clara que afecta els ecosistemes marins, modifica els patrons meteorològics i incrementa la probabilitat de fenòmens extrems. És un indicador molt evident que l’emergència climàtica no és un escenari de futur, sinó una realitat actual que entra en fase d’acceleració.

Cada vegada parlem més sovint de rècords de temperatura. Ens estem acostumant a aquestes xifres?

Normalitzar aquestes xifres és un dels riscos que poden frenar l’acció climàtica, però el que estem observant és que alguns escenaris que els models climàtics situaven per a les pròximes dècades ja els estem vivint actualment. Això ens hauria de fer entendre la magnitud del repte i la necessitat d’actuar amb més rapidesa, doncs la nostra capacitat d’adaptació té un límit.

Quines conseqüències tenen les altes temperatures?

L’estrès tèrmic no només provoca morts directes. També agreuja malalties, dificulta el descans, redueix la capacitat de concentració i afecta el rendiment laboral i educatiu. Les temperatures extremes tenen, per tant, un impacte sobre la salut humana, els ecosistemes i també sobre l’activitat econòmica.

Aquest escalfament pot afavorir fenòmens com els “medicanes” (huracans mediterranis). Hem de començar a veure’ls com un risc creixent?

Sí. Encara continuaran sent fenòmens poc freqüents, però les condicions perquè es formin són cada vegada més favorables. Un Mediterrani més càlid aporta més energia a l’atmosfera i això incrementa el potencial que es desenvolupin tempestes molt intenses, amb característiques similars a les dels ciclons tropicals. És una tendència que cal seguir molt de prop.

Aquesta situació obliga a canviar la manera com ens adaptem al clima?

Sens dubte. L’adaptació ja no és una opció, sinó una necessitat. Hem de transformar les ciutats, protegir les persones més vulnerables, adaptar les infraestructures i planificar el territori tenint en compte els riscos climàtics.

Quan es parla de resiliència climàtica, de què estem parlant exactament?

Parlem de la capacitat de la societat i dels ecosistemes per adaptar-se davant els impactes del canvi climàtic de forma transformadora i, alhora, abordar les causes, per sortir-ne reforçats d’aquesta crisi. Això implica accelerar la transició energètica, desplegar noves tecnologies, incorporar més i millor la ciència en la presa de decisions i entendre que la inversió en adaptació és una inversió per evitar costos molt més elevats en el futur.

Quin paper hi té el Centre en Resiliència Climàtica?

El nostre objectiu és aportar coneixement científic i solucions tècniques perquè administracions, empreses i territoris puguin anticipar-se i adaptar-se als impactes del canvi climàtic, així com alinear les estratègies amb les agendes climàtiques internacionals. I ho liderem des de la seu d’Eurecat a Amposta, al delta de l’Ebre, un lloc molt amenaçat pels efectes del canvi climàtic, però que alhora té una alta capacitat d’adaptació i resiliència social i ecològica.

Quines iniciatives s’estan duent a terme actualment per fer-ho possible?

Impulsem projectes d’R+D+I lligats al territori i treballem amb els diversos agents mitjançant el codisseny de solucions als Living Labs i la seva aplicació en finques experimentals per validar solucions en àmbits com la bioeconomia, l’agricultura regenerativa, la restauració d’ecosistemes i l’adaptació dels espais costaners.

En aquesta línia, destaquen iniciatives com el projecte Bioresilmed, liderat per Eurecat, que ha fomentat la bioeconomia i la resiliència climàtica en paisatges mediterranis de costa i d’interior. També hem elaborat una Proposta de pla per al foment de la bioeconomia al delta de l’Ebre, desenvolupada a través del Living Lab Ebre Bioterritori amb agents de la zona, per orientar la transformació del territori cap a un model més regeneratiu, resilient i sostenible.

La pujada del nivell del mar i el retrocés del litoral és un dels desafiaments més crítics. Quina innovació s’està fent en aquest àmbit?

Un dels projectes en què hem treballat en aquest àmbit és REST-COAST, que impulsa la restauració i la protecció de zones costaneres vulnerables d’Europa. En el marc del projecte s’han analitzat i desenvolupat solucions basades en la natura, com la restauració d’hàbitats, la recuperació de la connectivitat entre el riu, el delta, la costa i el mar, i l’aportació de sediments mitjançant estratègies com el bypass sedimentari.

Si haguessis de resumir en una idea el moment que vivim, quina seria?

Que encara som a temps de reduir els impactes més greus, però el marge d’actuació s’està escurçant. Hem d’accelerar tant la reducció d’emissions com les mesures d’adaptació. Cada any que retardem les decisions fa augmentar els riscos, els costos i la dificultat de protegir les persones i els territoris.