El Congrés Eurecat ha aplegat avui prop de 400 representats del teixit econòmic, tecnològic, empresarial i institucional català en la tercera edició de l’esdeveniment, que ha coincidit amb els 10 anys de trajectòria d’Eurecat i que ha apuntat a la innovació tecnològica com a pilar per a la competitivitat de les empreses i la transformació industrial i social, en un context de canvis accelerats a nivell global.

La present edició del congrés ha abordat la primera dècada de trajectòria d’Eurecat en una sessió titulada ‘10 anys innovant pel bé comú’ i ha analitzat els escenaris de futur vinculats a la nova era digital amb tecnologies d’impacte transversal que fa anys que s’apliquen al teixit industrial i empresarial, com la intel·ligència artificial, i altres amb impacte a futur, com la computació quàntica o la combinació de robòtica i tecnologies digitals.

També ha avaluat les transformacions que fan referència a la salut i a la qualitat de la vida de les persones i que es tradueixen en una personalització de l’atenció mèdica i en una millora en les plataformes de monitoratge de les seves dades, tant per als pacients com per als professionals sanitaris.

“La sobirania industrial i tecnològica, el repte climàtic o la necessitat d’una indústria local competitiva fan imprescindible el paper aglutinador i accelerador de la innovació”, ha manifestat el president d’Eurecat, Daniel Altimiras, a l’obertura del congrés, on ha explicat que, durant aquesta dècada, Eurecat ha desenvolupat quasi 16.000 projectes de recerca aplicada i serveis d’innovació tecnològica i ha aportat solucions tecnològiques a més de 3.200 empreses per accelerar la seva innovació i fer-les més competitives, amb un impacte econòmic multiplicador d’Eurecat a Catalunya que ha arribat a 9,37 en termes de retorn de la inversió de l’administració.

Aquests 10 anys, “Eurecat ha definit un model de centre tecnològic que ha enfortit l’ecosistema d’innovació tecnològica de Catalunya”, ha afirmat Daniel Altimiras, per a qui “la capacitat de sumar aliances per generar noves idees i tecnologies ha estat també clau”.

El director general d’Eurecat, Xavier López, ha moderat la primera sessió de l’esdeveniment, amb el títol ‘10 anys innovant pel bé comú’, que ha comptat amb el rector de la Universitat de Girona, Joaquim Salvi i Mas; la vicepresidenta de Grup Carinsa, Denia Martínez; el director d’Innovació i Transformació Tecnològica de la Generalitat de Catalunya, Jordi Aguasca; el director de l’Institut Català d’Investigació Química (ICIQ), Emilio Palomares, i el CEO de NEOS Surgery, Lluís Chico.

“Tenim molts elements per construir un ecosistema d’innovació molt eficient”, ha assenyalat el director general d’Eurecat, Xavier López, per a qui cal potenciar “el treball ecosistèmic amb l’empresa, actual i futura, com a principal actor de la conversió de coneixement en valor econòmic i social en el seu entorn”.

En aquest sentit, el director general d’Eurecat ha subratllat la proposta de valor d’Eurecat basada en la convergència tecnològica, la multisectorialitat, les aliances amb els agents de l’ecosistema i la proximitat al teixit empresarial i ha fet èmfasi en la necessitat que cada cop més empreses, institucions i organitzacions adoptin la innovació com estratègia clau.

El conseller d’Empresa i Treball de la Generalitat de Catalunya, Miquel Sàmper, que ha clausurat l’esdeveniment, ha assenyalat la formació professional, la digitalització, la sobirania tecnològica, la internacionalització, la diversificació i la descarbonització com a factors imprescindibles per recuperar el protagonisme de la indústria a Catalunya i ha destacat les capacitats i competitivitat del teixit empresarial, universitari i de recerca i dels centres tecnològics com Eurecat del país.

‘10 anys innovant pel bé comú’

Durant la primera sessió del Congrés Eurecat, la vicepresidenta de Grup Carinsa ha incidit en la importància que té la innovació a la seva companyia i ha destacat que, com a resultat de la col·laboració amb Eurecat, Carinsa ha pogut treballar amb un centre de recerca de Corea especialitzat en cosmètica. Ha explicat també que la seva inversió en R+D suposa un 20 per cent de la xifra de negoci de Carinsa, un esforç que els ha permès desenvolupar moltes patents.

Per la seva banda, el rector de la Universitat de Girona ha exposat que Eurecat és un soci amb el que la Universitat té molt bona entesa i suma esforços, per tenir una major incidència en el teixit econòmic i industrial, com és el cas del seu laboratori de fabricació additiva conjunt. També ha posat en relleu la importància de la capacitat d’adaptació al territori i ha expressat la rellevància d’apostar i creure en la innovació.

Per la seva banda, el director de l’Institut Català d’Investigació Química ha posat l’accent en la importància que té Eurecat per contribuir a generar un ecosistema que ajudi a que la recerca es valoritzi. Ha manifestat també la seva convicció en què els agents sumin per posar en valor la recerca universitària amb plantes pilot i projectes industrials que facilitin la generació de nous productes i serveis i permetin que l’empresa catalana pugui competir millor en el món.

En la seva intervenció, el CEO de NEOS Surgery, spin-off d’Eurecat, ha anunciat que la seva previsió és ser el primer fabricant europeu i el segon del món que produirà un producte patentat que donarà solució a l’hèrnia discal lumbar. En aquesta línia, ha assenyalat el paper destacat d’Eurecat com a soci fundador, que va aportar equip, coneixement i tecnologia, i va ser un actor clau en un procés en què es van mesclar mons com els del centre tecnològic, la cirurgia i l’enginyeria. Per al CEO de NEOS Surgery, Eurecat ha aportat també reputació i solidesa a NEOS i ha facilitat finançament per créixer, mitjançant la seva participació a l’spin-off.

Per la seva banda, el director d’Innovació i Transformació Tecnològica de la Generalitat de Catalunya ha subratllat que en el teixit industrial català, basat en les pimes, la proximitat que Eurecat dona confiança a les empreses. També ha posat en relleu que la creació d’Eurecat va fer possible que els centres tecnològics assolissin una massa critica suficient, per donar millor servei a l’empresa i competir nacional i internacionalment d’una manera més segura. Des de la seva perspectiva, la diferenciació d’Eurecat és que està adreçat a l’empresa i enfocat a adquirir i a desenvolupar tecnologia per a les necessitats de l’empresa com aliat tecnològic.

En la ponència ‘Preparant el futur’, la fundadora i CEO de Futurity Systems, Cecilia Mosze Tham, ha exposat les claus per anticipar-se a la transformació que les tecnologies digitals, com al intel·ligència artificial i la seva confluència amb la quàntica, la biotecnologia i la natura, propiciarà en els propers anys. D’acord amb Tham, “el cost de no fer res, avui en dia, és més elevat que el cost de fracassar” i ha traçat un camí continu marcat, principalment, per la investigació, l’assaig i la recombinació d’idees i de components diversos per fer coses noves.

Tecnologia personalitzada, preventiva i de precisió per a la sostenibilitat de la salut i el benestar al llarg de la vida

El congrés ha abordat també el futur en l’àmbit de la salut i el benestar al llarg de la vida, en un moment clau, han coincidit els experts, per repensar el sistema de salut per fer front a reptes com l’envelliment poblacional, l’augment de malalties cròniques i la manca de professionals, així com la sostenibilitat econòmica i ambiental. I han destacat l’oportunitat que brinda aquest moment per impulsar el sector de tecnologies de la salut, tant tecnologies mèdiques com biotecnologies, com a motor econòmic i d’aprofitament del talent emergent.

El director de Tecnologies de la Salut d’Eurecat, Felip Miralles ha moderat la sessió, que ha comptat amb la directora assistencial i codirectora de l’Institut Guttmann, Montserrat Bernabeu; la CEO d’Onalabs, Elisabet del Valle; el CEO d’Avinent, Albert Giralt; el director de Fundació TIC Social i Salut, Joan Guanyabens, i el cap de Secció de Neurologia-Unitat d’Ictus de Vall d’Hebron, Carlos Molina.

La transformació del sistema sanitari “exigeix una millor transició entre nivells assistencials i, sobretot, una integració intersectorial real”, ha afirmat la directora assistencial i codirectora de l’Institut Guttmann, per a qui “cal evolucionar cap a un model d’atenció basat en una xarxa de serveis centrada en la persona, acostant la resposta sanitària i social al domicili i a la comunitat”. Perquè aquesta transformació sigui una realitat, ha apuntat a tres línies prioritàries de desenvolupament tecnològic com “sistemes d’avaluació i monitoratge remot que permetin un seguiment continuat i personalitzat, generació de dades de qualitat que facilitin el desenvolupament d’algoritmes d’intel·ligència artificial amb capacitat predictiva i de suport a la presa de decisions i plataformes digitals que permetin intervencions terapèutiques integrades en l’entorn quotidià del pacient, incloent-hi solucions de “coaching” personalitzat”.

L’àmbit de les tecnologies de salut “és estratègic per Eurecat i, per tant, hi juguem i jugarem un paper central com a agent d’innovació amb coneixement i orquestrador de la col·laboració publicoprivada”, ha afirmat el director de Tecnologies de la Salut d’Eurecat, qui ha destacat que “des d’Eurecat estem compromesos amb una innovació tecnològica interdisciplinària que aporti valor real i es pugui escalar des del territori, per consolidar les tecnologies de salut com un sector estratègic a Catalunya”.

La nova era digital

La nova era digital ha estat la protagonista en l’última sessió del congrés, en què s’ha abordat l’auge de tecnologies disruptives com la computació quàntica, la robòtica i la intel·ligència artificial, així com les claus per aplicar aquests nous paradigmes a l’empresa i la societat, adaptats als requisits de sostenibilitat, de seguretat i d’ètica.

El debat sobre reptes de futur ha girat entorn de la necessitat de formació de talent adaptat als nous rols digitals, el desenvolupament d’aliances estratègiques i la configuració d’una política tecnològica europea que permeti liderar aquesta transformació. Un creixement que es preveu que arribarà a un nou màxim el 2031, amb un nombre d’usuaris d’eines d’intel·ligència artificial de 1.200 milions.

D’acord amb el director de la Unitat d’Intel·ligència Artificial Aplicada d’Eurecat, Xavier Domingo, que ha conduït la sessió, “malgrat que ja podem gaudir d’algunes millores gràcies a les tecnologies al voltant de la IA, en el cas de la quàntica estem parlant de nivells de maduresa més baixos, encara en l’àmbit de la recerca, però que avancen amb força i dels que s’espera resultats disruptius en el mitjà termini”.

“Les tecnologies quàntiques seran una revolució superior, per exemple, a l’arribada del correu electrònica i ens hem de preparar a diversos nivells: desenvolupant tecnologia i ajudant les empreses en la seva adopció, involucrant l’ecosistema (universitats, centres tecnològics, etc.) i potenciant l’ecosistema de start-ups”, ha incidit la directora del Centre Internacional de Quàntica de Fujitsu, Almudena Justo Martínez.

En la taula de debat, que ha comptat també amb la participació del director del Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació (CTTI), Demetri Rico; el professor d’investigació ICREA i cap del Grup de Teoria d’Informació Quàntica de l’Institut de Ciències Fotòniques (ICFO), Antonio Acín, i la directora d’Innovació de Qilimanjaro Quantum Tech, Eva Martín Fierro, s’ha apuntat a la necessitat de preparar avui el camí per a una dècada que marcarà un punt d’inflexió tecnològic, social i econòmic.