L’automatització creixent “gràcies al desenvolupament de la intel·ligència artificial agencial (Agentic AI) i la seva implantació en aplicacions específiques com la robòtica, avenços en la computació quàntica, innovacions en biotecnologia com la fermentació de precisió i les proteïnes alternatives i les tecnologies termoquímiques seran algunes tendències tecnològiques que evolucionaran al llarg de 2026”, d’acord amb les previsions del director científic del centre tecnològic Eurecat, Daniel Casellas.

En aquest sentit, exposa, “una de les claus d’Eurecat és oferir a les empreses la capacitat d’anticipar-se a les tendències tecnològiques, amb solucions innovadores i amb impacte, perquè puguin avançar-se a les necessitats del mercat i oferir valor al teixit econòmic i industrial i al conjunt de la societat, gràcies a la visió de l’equip científic multidisciplinar del centre”.

Intel·ligència artificial agentiva i avenços en tecnologies quàntiques

En l’àmbit de les tecnologies digitals, la intel·ligència artificial agencial “assolirà el 2026 una fase de consolidació i també es veurà el desenvolupament de la web agencial (o Agentic Web), és a dir, una internet que estarà dotada de serveis, protocols, APIs i altres elements, de forma que els agents d’intel·ligència artificial puguin interaccionar entre si de forma automatitzada i segura”, segons destaca el director científic de l’Àrea Digital d’Eurecat, Joan Mas. Per al 2026, apunta, “s’esperen les primeres especificacions i proves pilot prèvies a un futur desplegament generalitzat”.

També per a l’any vinent, s’espera un progrés en les tecnologies de naturalesa quàntica, especialment en la computació quàntica. Per a Joan Mas, “tot i que l’avantatge quàntic encara és un horitzó llunyà en la majoria dels casos, es començaran a veure les primeres aplicacions en sectors específics, amb proves pilot i casos d’ús en sectors com el farmacèutic, les finances i la logística, sigui usant equipament quàntic real o emprant emuladors que poden implementar fins a desenes de qbits i, per tant, desplegar un potencial computacional destacable”.

L’any entrant serà també important per al trànsit cap a sistemes de criptografia postquàntica seguint les passes d’estàndards i recomanacions com la CNSA 2.0 (americana) o NIS2 (europea). “Durant el 2026 veurem com algunes organitzacions iniciaran la migració dels seus sistemes de seguretat basats en criptografia clàssica cap a arquitectures resistents al desafiament quàntic”, afegeix el director científic de l’Àrea Digital d’Eurecat.

La IA física: el pont entre la intel·ligència artificial i el món real

La robòtica i l’automatització són un clar exemple de convergència entre les tecnologies digitals i les d’aplicació industrial, especialment quan els grans models de llenguatge i els agents estan definint un pas endavant per a una robòtica més cognitiva. Aquesta evolució dona peu al nou concepte d’intel·ligència artificial física, connectada directament, com el seu nom, indica, amb el món físic.

Actualment, els models IA generativa “ja han consumit pràcticament tota la informació d’internet per al seu entrenament, de manera que les següents tandes de dades perquè la intel·ligència artificial pugui continuar aprenent han de venir del món real, convertint-se en el que es denomina IA física (physical o embodied AI en anglès)”, prossegueix el director científic de l’Àrea Industrial d’Eurecat, Ricard Jiménez.

Segons explica, es tracta d’una intel·ligència artificial que “percep, raona i actua al món real a través d’un ‘cos’, que poden ser sobretot robots, però també vehicles autònoms, drons o braços industrials, entre altres elements”. Dins aquest marc, “la intel·ligència artificial física començarà a desplegar-se per diferents àmbits i els industrials són significativament importants, perquè ja disposen d’una gran quantitat de robots que progressivament s’aniran dotant dels algorismes fruit d’aquest nou paradigma, un àmbit en el qual Eurecat ja està liderant iniciatives europees en aquesta línia”.

Avenços en electrònica flexible, una demanda en alça

Altrament, “els xips flexibles basats en carboni mai substituiran el silici pel que fa a computació ‘pesada’, però sí que tindran en els anys vinents un gran desplegament en àmbits com el dels sensors i la Internet de les Coses (IoT) de baix cost”, subratlla Ricard Jiménez.

En el camp industrial, remarca, “l’electrònica flexible està en alça i hi ha una demanda clara de circuits que es puguin doblegar i estirar per a wearables, salut, envasos intel·ligents, monitoratge ambiental, etiquetes RFID i altres, on la prioritat no és la potència màxima, sinó la flexibilitat, el cost, la lleugeresa i la sostenibilitat”.

“Els materials de carboni (grafè, nanotubs de carboni, semiconductors orgànics) hi encaixen molt bé, una línia en la qual Eurecat està avançant, en general i, en particular, en aplicacions vinculades a la seva planta de plastrònica”, continua el director científic de l’Àrea Industrial d’Eurecat.

Tecnologies termoquímiques: solucions facilitadores per l’economia circular i la descarbonització

En l’àrea de la sostenibilitat, “un dels grans reptes que tenim com a societat és la gestió adequada dels nostres residus dins del marc de l’economia circular, l’estalvi de recursos i la descarbonització”, de manera que “les normatives porten, cada vegada més, a minimitzar la quantitat de residus que va a l’abocador, amb l’objectiu de minimitzar l’impacte ambiental de la nostra activitat. D’aquí que es promoguin les tecnologies que permeten valoritzar material i energia”, argumenta la directora científica de l’Àrea de Sostenibilitat d’Eurecat, Irene Jubany.

En aquest context, “com a tendència tecnològica per al 2026 podem trobar les tecnologies termoquímiques per a la gestió de residus. Ens referim a la piròlisi i gasificació de residus com els plàstics no reciclables, fangs de depuradora, fracció resta o digestats”, unes tecnologies que “permeten obtenir productes d’alt valor com biocombustibles, biomaterials i gasos amb poder energètic i contribueixen a promoure una bioeconomia circular i la descarbonització de la societat”, afegeix.

La piròlisi i gasificació ja es troben implementades en alguns països per a l’aprofitament de biomassa forestal, però són encara un repte tecnològic per a residus complexos on cal desenvolupament per fer-les viables en l’àmbit tècnic i econòmic.

Per resoldre aquests desafiaments, s’estan desenvolupant solucions específiques de pretractament per als residus heterogenis, s’està optimitzant el procés en si amb catalitzadors i dissenys innovadors de reactors, s’està investigant la depuració dels gasos generats i s’estan buscant aplicacions adequades per als diferents productes generats. Tot això, assenyala la directora científica de l’Àrea de Sostenibilitat d’Eurecat, “unit a l’ús d’eines digitals d’automatització i control avançat per generar processos robusts i segurs”. Per tant, el 2026 “portarà ben segur, avenços significatius en les tecnologies termoquímiques per tal de continuar avançant en un model d’economia circular descarbonitzada”.

Innovacions en biotecnologia com les òmiques, les proteïnes alternatives i la fermentació de precisió

En conjunt, aquest 2026 “continuarà amb la dinàmica dels anys anteriors, fent emergir la biotecnologia com a aplicació de tecnologies tradicionals renovades i actualitzades per obrir noves oportunitats d’innovació que Eurecat fa seves per afrontar reptes emergents en salut i nutrició”, ressalta el director científic de l’Àrea de Biotecnologia, Francesc Puiggròs.

La biotecnologia encapçala una transformació que impacta l’alimentació humana, la salut humana i animal, els processos industrials i l’agroalimentació verda, entre d’altres. De cara al 2026, “un dels aspectes on es dedicaran més esforços és en la innovació en tots aquests àmbits integrant la sostenibilitat, la digitalització i la producció d’aliments”, avança Francesc Puiggròs.

Des de la seva òptica, “el mercat de proteïnes alternatives evoluciona i després de l’impuls vegetal, s’amplia cap a fonts com microorganismes unicel·lulars, insectes i biomassa revaloritzada, amb beneficis ambientals, econòmics i nutricionals”, de manera que “tot i que l’acceptació és desigual, la tendència és clarament ascendent”.

La intel·ligència artificial, les tecnologies òmiques i la tecnologia alimentària impulsen plegats el desenvolupament d’ingredients i d’aliments finals, mitjançant l’automatització de processos com la fermentació i l’extrusió, reforçats per noves eines genòmiques aplicades a la fermentació de precisió.

Aquest avenç conjunt “permetrà el 2026, obtenir productes més segurs, escalables i amb perfils nutricionals més adequats que els aliments altament processats i de composició complexa, tot i que resta per veure si aquest 2026 hi haurà canvis en el marc normatiu per visualitzar la translació de la recerca en productes al mercat”, especifica el director científic de l’Àrea de Biotecnologia d’Eurecat.

En l’àmbit de la biomedicina i la salut, les tecnologies de seqüenciació del genoma estan entrant en una nova etapa d’aplicació pràctica. “Un repte emergent cada cop amb més força és emprar-les en l’abordatge de casos de malalties rares difícils de diagnosticar o aplicar anàlisis d’ADN microbià com a mètode alternatiu al tradicional en situacions crítiques com la detecció de sèpsia. I, en tot això i ampliat a la medicina general, el desenvolupament de noves proves basades en marcadors biològics que es podran utilitzar directament en els centres d’atenció”, recalca Francesc Puiggròs.

Per això, anticipa, “una de les tendències en la recerca és evolucionar en les plataformes que combinen diferents tipus de dades biològiques derivades del conjunt de tecnologies òmiques deixant enrere l’estudi separat de cada disciplina”. En aquest sentit, especifica, “la intel·ligència artificial ajuda a interpretar aquesta gran quantitat d’informació, fet que permet diagnòstics i investigacions més precisos”.