La ciutat de Barcelona disposa, ni més ni menys, d’una xarxa de clavegueram de més de 1.500 Km. En aquesta llarga xarxa, els inspectors del sistema han de bregar sovint amb un entorn poc amigable, sense il·luminació, amb sostres baixos, sòls relliscosos, la presència d’insectes o rates i fins i tot, de vegades, amb problemes de gasos tòxics.
Amb el propòsit de millorar les condicions laborals respecte a la prevenció i salut laboral dels operaris i l’eficiència de les inspeccions, Eurecat, al costat d’altres empreses europees consorciades al projecte ARSI, del programa ECHORD++, ha desenvolupat un dispositiu d’ajuda en la realització d’aquests treballs: un dron capaç d’inspeccionar autònomament el clavegueram que es començarà a utilitzar a finals de 2018 a Barcelona.
François Chataigner, investigador de la Unitat de Robòtica i Automatització i responsable de programació del dron, explica quins beneficis té la utilització de drones per a la inspecció del clavegueram i les aplicacions i tecnologia de ARSI.
Quina tecnologia porta integrada el dron per realitzar la tasques d’inspecció subterrània de clavegueram, tan complicada i insegura i alhora tan vital per a les ciutats?
El robot d’inspecció porta integrats diversos sensors: una càmera 3D per calcular la seva posició i velocitat, un làser 2D que mesura la distància del dron amb les parets de l’embornal per calcular la seva trajectòria en temps real i un sensor infraroig per mesurar la seva distància al sòl i controlar la seva altitud durant el vol.
D’altra banda, el dron també consta d’un PC per guardar dades i analitzar-los en temps real i un autopilot que dóna comandos als quatre motors.
Quines són les principals dificultats tecnològiques amb les quals us heu trobat?
En els embornals no és possible comptar amb senyal GPS o alguna altra font de posició externa. Per això, el dron ha de calcular la seva posició i velocitat de manera completament autònoma. Els embornals també presenten altres reptes com la falta d’il·luminació i la presència d’aigua pel que ha estat necessari utilitzar materials que aguantin a una certa exposició a l’aigua i a la pols i desenvolupar un sistema d’il·luminació integrat al dron.
Altres dificultats amb les quals ens hem trobat són les turbulències que crea el propi dron en moure aire en volar en un entorn tancat, cosa que afecta a l’estabilitat del dispositiu durant el vol, i el poc marge de maniobra que té el dron dins de les canonades més estretes, que mesuren uns 80 cm d’ample.
Quin és el procés a seguir per realitzar una inspecció tècnica amb el dron?
Abans de desplaçar-nos al lloc de la inspecció, hem de preparar la ruta que seguirà el dron al programa GIS, un sistema d’informació geogràfica, per donar-li indicacions del punt d’inici i el punt final. Després, es trasllada l’equip fins al primer punt d’accés i es baixa el dron manualment fins a l’embornal d’inspecció.
A partir d’aquí, el dron fa el recorregut fins al punt de destinació autònomament mentre l’operari supervisa el vol des de l’exterior en un monitor. Durant el vol, el dron recull dades de l’embornal i imatges per poder fer després una reconstrucció en l’ordinador que permeti fer una anàlisi detallada de l’estat de l’embornal i, en cas de detectar desperfectes, poder dirigir els operaris a un punt concret.
Quins beneficis aporta la incorporació d’ARSI en la gestió del clavegueram?
Els beneficis que ens pot aportar aquesta tecnologia són molts, des de la prevenció de riscos laborals a una millora de la productivitat atès que la tecnologia permetrà efectuar els treballs d’inspecció més ràpidament al llarg de l’embornal. En comptes d’anar caminant anem volant, arribant fins i tot on operaris no poden arribar, ja sigui per l’acumulació de residus, aigües pluvials o per algun tipus de col·lapse del clavegueram.
Quins altres usos podrien tenir aquest tipus de drons?
Crec que els drons poden ser molt útils com a eina de suport en entorns que són difícils d’accés per a humans o que presenten algun perill, com és el cas dels embornals. A Barcelona, per exemple, aquest tipus de drons es podrien provar com a inspectors de la xarxa de metro i tren subterrània, de molta més fàcil navegació.
En un futur, els drones també es podrien utilitzar per a la inspecció de plantes nuclears o el suport a cossos d’emergència en cas de desastres naturals, la gestió de cerques i rescats.
Vols més informació sobre els serveis d’innovació i recerca en robòtica aplicada i automatització? Contacta’ns al correu info@euerecat.org