El centre tecnològic Eurecat coordina el projecte BlauCat, que analitza l’estat del carboni blau als ecosistemes costaners de Catalunya per posar en valor el paper clau de les zones humides i altres sistemes costaners com a reserves naturals de carboni, capaces de capturar-lo i emmagatzemar-lo de forma eficient.

La iniciativa també se centrarà en dissenyar estratègies de conservació i restauració dels ecosistemes costaners i crearà una base de dades específica sobre el carboni blau a Catalunya. Amb aquest objectiu, Eurecat ha iniciat treballs de camp al delta de l’Ebre per analitzar el carboni present en el primer metre de fondària del sòl.

A partir dels resultats de les anàlisis i avaluacions que dugui a terme el projecte, “la iniciativa pot esdevenir la base d’un futur sistema de crèdits de carboni a Catalunya per captar carboni als sistemes costaners i afavorir la mitigació del canvi climàtic”, assenyala el director del Centre en Resiliència Climàtica, Carles Ibáñez.

Així mateix, el secretari de Transició Ecològica, Jordi Sargatal, ha explicat que el Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica dissenyarà un pla d’acció del carboni blau, BlauCat, per reforçar la lluita contra el canvi climàtic i promoure la conservació i restauració dels ecosistemes litorals. “Aiguamolls, llacunes, badies i alguers poden ser uns aliats magnífics en l’adaptació del litoral al canvi climàtic i en el segrest de carboni”, explica Jordi Sargatal.

Per establir les bases d’aquest pla ha encarregat un projecte, de tres anys de durada, que està liderat pel Centre en Resiliència Climàtica (CRC), coordinat per Eurecat, i que es finança amb 1,1 milions d’euros provinents del Fons Climàtic de la Generalitat, un fons públic, gestionat pel Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, que es nodreix amb el 50 per cent dels ingressos obtinguts amb l’impost sobre les emissions de CO2 dels vehicles de tracció mecànica i el 20 per cent de la recaptació de l’impost sobre les instal·lacions que incideixen en el medi ambient.

Eurecat coordina el projecte BlauCat i hi col·laboren el Centre d’Estudis Avançats de Blanes (CEAB-CSIC) i el Centre de Recerca Ecològica i d’Aplicacions Forestals (CREAF).

BlauCat s’ha presentat en el transcurs del segon workshop del Centre en Resiliència Climàtica “La Resiliència Climàtica a Catalunya: punts de no retorn, oportunitats, bones pràctiques”, celebrat a Amposta a finals de l’anterior setmana.

“Mitjançant el cartografiat, les campanyes experimentals, l’anàlisi de pressions ambientals i les propostes de restauració, el projecte generarà coneixement clau per protegir aquests hàbitats, contribuint a la resiliència de les zones costaneres i a la sostenibilitat dels ecosistemes marins i terrestres”, apunta el director de la Unitat de Solucions Climàtiques i Serveis Ecosistèmics d’Eurecat, Nil Álvarez.

Anàlisi de la capacitat d’embornal dels sistemes litorals catalans

Tenint en compte que els ecosistemes litorals, que inclouen aiguamolls, llacunes, badies i alguers, emmagatzemen part del diòxid de carboni (CO2) de l’atmosfera, conegut com a carboni blau, de forma similar al que retenen plantes i sòls terrestres, es realitzarà una avaluació detallada de l’estat actual dels sistemes litorals catalans. S’estimarà tant l’estoc de carboni emmagatzemat com la seva capacitat d’embornal amb analítiques i mostrejos i utilitzant eines digitals i models estadístics amb tècniques d’intel·ligència artificial.

L’avaluació precisa del carboni a les zones humides té l’objectiu de contribuir a mitigar el canvi climàtic, mitjançant la identificació i protecció de les que contenen reserves de carboni grans per unitat de superfície, i per facilitar la inclusió dels aiguamolls en programes de compensació de carboni.

Un altre dels eixos del projecte és conèixer el potencial de restauració dels ecosistemes litorals tenint en compte no només la seva capacitat de segrest de carboni, sinó també la provisió d’altres serveis ecosistèmics, com la protecció davant l’erosió i les inundacions o la recuperació de la biodiversitat. Això permetrà identificar zones prioritàries per a la restauració ambiental.

30.000 hectàrees de zones humides i sistemes costaners

Els aiguamolls catalans ocupen una superfície aproximada de 20.000 hectàrees, principalment als deltes de l’Ebre i del Llobregat i als Aiguamolls de l’Empordà. Tot i això, les dades actuals sobre el contingut de carboni orgànic són limitades i variables. Estudis recents indiquen valors amb una mitjana estimada del 14 per cent als primers 20 centímetres de sòl al delta de l’Ebre, que representa uns 20 quilograms de carboni per metre quadrat. Aquesta xifra podria augmentar significativament si es consideren profunditats superiors. Les taxes de captura anual també són destacables, entre els 32 i els 435 grams de carboni per metre quadrat i any, amb una mitjana similar a la dels aiguamolls a nivell mundial.

Pel que fa als ecosistemes marins, les praderies de fanerògames, els alguers, cobreixen prop de 9.700 hectàrees del litoral català. Amb una capacitat d’acumulació de carboni d’entre 30 i 37 quilograms per metre quadrat, poden arribar a emmagatzemar entre 2,9 i 3,6 milions de tones de carboni orgànic.