El centre tecnològic Eurecat coordina el projecte europeu FlexCrash, que ha desenvolupat una plataforma en línia capaç de simular en temps real escenaris de trànsit mixt amb vehicles autònoms i vehicles conduïts per humans, amb la finalitat d’ajudar a identificar situacions crítiques i millorar la seguretat viària.
La plataforma de FlexCrash permet la interacció entre conductors humans i vehicles autònoms en simulacions realistes i ofereix informació sobre com aquests vehicles interactuen en entorns de trànsit variats i complexos. Això permet que desenvolupadors, reguladors i experts en mobilitat identifiquin possibles problemes de seguretat i optimitzin el rendiment dels futurs vehicles autònoms i la seva incorporació a la circulació viària.
Els enfocaments actuals de proves de trànsit amb vehicles autònoms es basen principalment en simulacions, però les eines existents sovint no tenen en compte la complexitat dels escenaris de trànsit mixt. Per aquest motiu, FlexCrash permet la integració simultània de múltiples vehicles autònoms i conductors humans en un mateix entorn de simulació.
La plataforma, dissenyada i desenvolupada per la Universitat de Ciències Aplicades IMC Krems, adopta un paradigma de joc estratègic per torns que simplifica el procés de simulació i redueix la càrrega cognitiva dels usuaris. També, garanteix que les simulacions puguin continuar fins i tot amb interrupcions o retards de xarxa.
“A mesura que l’ús dels vehicles autònoms augmenti, i veure’ls al carrer sigui cada cop més comú, comprendre aquestes interaccions serà crucial per millorar la seguretat viària i optimitzar els sistemes de trànsit”, afirma el coordinador tècnic del projecte i investigador de la Unitat de Materials Metàl·lics i Ceràmics d’Eurecat, Sergi Parareda.
Les funcionalitats clau de la plataforma inclouen la creació i el monitoratge d’escenaris de trànsit mixt, el mostreig de trajectòries de vehicles i l’anàlisi de l’evolució d’aquests escenaris al llarg del temps. Els usuaris poden dissenyar escenaris personalitzats, fer-ne seguiment en temps real i avaluar el comportament dels vehicles per millorar tant les estratègies de conducció autònoma com les humanes.
La plataforma garanteix que cada simulació finalitzi sota condicions específiques, com ara assolir la durada màxima o quan tots els vehicles hagin aconseguit els seus objectius o hagin experimentat un accident.
A més, incorpora una funcionalitat innovadora de mostreig de trajectòria mediada, que permet als conductors humans planificar les seves trajectòries de manera interactiva, sense necessitat de dominar càlculs cinemàtics complexos.
“En lloc de basar-se únicament en accidents del passat, la plataforma FlexCrash generarà escenaris de trànsit realistes basats en el comportament real dels conductors, el que ajudarà a detectar situacions crítiques i accidents no recollits en les bases de dades existents”, destaca la directora de la Unidad de Materiales Metálicos y Cerámicos de Eurecat, Montserrat Vilaseca. L’equip d’investigació de FlexCrash té previst millorar el rendiment i l’escalabilitat de la plataforma en futures actualitzacions.
Més enllà de la simulació, Eurecat coordina una altra línia del projecte FlexCrash destinada a millorar la seguretat i la sostenibilitat dels vehicles durant accidents mitjançant estructures avançades resistents als xocs. El projecte busca desenvolupar estructures més segures, lleugeres i circulars fent servir aliatges d’alumini verd d’alta resistència. Aquest enfocament no només redueix les emissions de gasos amb efecte hivernacle, sinó que també millora significativament la resistència als impactes, especialment en els xocs frontals, que representen el 70 per cent de totes les col·lisions de vehicles.
El projecte FlexCrash està finançat pel programa Horizon Europe de la Unió Europea i el seu consorci està format per onze socis d’Espanya, Itàlia, Alemanya, Suècia, Eslovènia i Àustria. Inclou quatre centres de recerca i tecnologia (Eurecat, el centre de recerca CRF de Stellantis, Virtual Vehicle Research GmbH i Fraunhofer IWS), dues universitats (Luleå Tekniska Universitet i la Universitat de Ciències Aplicades IMC Krems), tres socis industrials (Gestamp, Gemmate Technologies, Aerobase Innovations i Hidria) i un organisme de normalització (UNE – l’Associació Espanyola de Normalització).