La propera revolució digital impulsada per la Intel·ligència Artificial “està començant i avançarà cap a una gestió més autònoma dels cicles naturals i cap al desenvolupament de serveis eco-sistèmics que ajudin a preservar el nostre planeta”, segons el director de Sistemes de Gestió Intel·ligents del centre tecnològic Eurecat (membre de Tecnio), Gabriel Anzaldi.

D’acord amb aquest expert, que participa avui en la sessió titulada “Revolució Digital i Repte climàtic” a la Cimera de Clima que se celebra a Madrid, una orientació estratègica per a la conservació dels recursos naturals, potenciada per la revolució digital, “conduirà a models de gestió i de governança sostenibles a través de serveis personalitzats, resilients i d’alta qualitat ambiental”.

La interrelació digital entre els dominis relacionats amb el nexe aigua, energia i aliments “contribuirà a un canvi de paradigma de gestió i governança cap a la presa de decisions col·laboratives”, que tindrà un “alt impacte en una gestió més intel·ligent del canvi climàtic”, pronostica Anzaldi.

Des de la seva perspectiva, la transformació digital dels ecosistemes naturals “està impulsant una transició cap a nous esquemes de decisió suportats pel desplegament de models basats en dades”, la integració de les quals amb el coneixement sectorial “evolucionarà cap a una nova intel·ligència de gestió” dels recursos naturals.

Les múltiples fonts de dades, informació i coneixement disponibles “s’integraran a través de cadenes de valor i dominis, possibilitant l’evolució i desplegament del concepte “Smart Natural Ecosystems”, que implicarà “una millor comprensió dels escenaris naturals i la seva preservació”, subratlla el director de Sistemes de Gestió Intel·ligents d’Eurecat.

No obstant això, perquè sigui possible, recalca, “és necessari continuar progressant en una comprensió comuna de l’experiència, la subjectivitat i les accions entre els diferents dominis, sectors i cadenes de valor”.

Segons Anzaldi, per aconseguir enfocaments nous “cal integrar la informació basada en el clima, els models predictius operacionals de cada domini, la ciència ciutadana, els principis ètics i el càlcul de l’avaluació de l’impacte de les polítiques, entre altres fonts de coneixement rellevants”. Donada la complexitat darrera de la seva comprensió i les interrelacions subjacents, afirma, les metodologies impulsades per la revolució digital i, en particular, la Intel·ligència Artificial “s’han erigit com un habilitador disruptiu capaç de contribuir a l’assoliment d’aquest enfocament sistèmic mediambiental”.