La intel·ligència artificial està obrint noves possibilitats en la comunicació, la presa de decisions, la salut i l’autonomia de les persones amb discapacitat intel·lectual i del desenvolupament, però perquè aquesta transformació sigui realment inclusiva, cal partir de les necessitats de les persones, incorporar-les al desenvolupament de les solucions i abordar els reptes ètics, de drets, privacitat i accés que planteja la tecnologia.

Aquesta és una de les principals conclusions del congrés «La Discapacitat intel·lectual i del desenvolupament en l’era de la IA. La tecnologia com a motor d’una societat més inclusiva», impulsat per la Fundació Maresme i Eurecat, amb la col·laboració de l’Ajuntament de Mataró, que ha reunit prop de 200 persones al Centre de Congressos del TecnoCampus, entre persones amb discapacitat i famílies, professionals i representants dels àmbits social, tecnològic, acadèmic, empresarial i de l’administració.

“Primer hem de mirar què necessiten les persones i després veure com la tecnologia ens pot ajudar”, ha afirmat el president de la Fundació Maresme, Miquel Montané. Una idea que ha travessat la jornada: passar de desenvolupar tecnologia per a les persones a cocrear-la amb elles, sumant el coneixement de famílies, professionals, entitats socials, centres tecnològics i de recerca, empreses i administracions.

De crear per a les persones a cocrear amb elles

Les dades compartides per l’enginyer en telecomunicacions i periodista especialitzat en tecnologia Albert Cuesta evidencien encara una distància important entre coneixement, ús i participació: el 99,8% de les persones amb discapacitat coneix productes d’IA, però només un 12,3% els utilitza. A més, el 45% pateix l’escletxa digital i un 65% tem quedar exclòs de la transformació tecnològica, tot i que un 55,3% hi veu potencial.

La diferència és encara més significativa en el disseny: només un 7% se sent representat en les eines d’IA, mentre que un 87% donaria la seva opinió si algú l’hi demanés. Les ganes de participar, per tant, hi són; el repte és generar els espais i els processos perquè aquesta participació sigui real.

A aquesta reivindicació li ha posat veu Anna Gutiérrez, persona atesa i treballadora de la Fundació Maresme i portaveu del grup de dones lideresses de Dincat: “És important que ens pregunteu què necessitem, què ens pot ajudar, què ens preocupa i què en pensem. I, sobretot, que ens escolteu”. I ha conclòs: “Si estem construint aquest futur, volem poder participar-hi i decidir també com volem que sigui. Perquè aquest futur també és nostre”.

El congrés ha aterrat aquesta mirada a través de vuit experiències aplicades: RAPNIC, de la Fundació iSocial, per al reconeixement automàtic de la parla no intel·ligible; la robòtica cognitiva, d’Eurecat; la teràpia immersiva aplicada a l’ansietat en persones amb TEA i discapacitat intel·lectual, de l’IAS Girona i l’IDIBGI; el codisseny d’un assistent d’IA amb Creu Roja, d’Eurecat i CIDAI; Peter, de la Fundación Álex Rivera, un assistent virtual per a l’autonomia; els productes de suport personalitzats amb impressió 3D, de la Fundació Maresme; l’ecosistema d’innovació per a l’autonomia i la inclusió del Centre per a l’Autonomia Personal-Xarxa Sírius de Mataró i l’Espai Mataró Cuida-CareCityLab; i AraWrite, d’ARASAAC, per adaptar textos amb pictogrames mitjançant intel·ligència artificial.

Ricard Ruiz, persona amb discapacitat intel·lectual atesa al Centre Ocupacional Pere Parera de la Fundació Maresme, utilitza habitualment la tecnologia en el seu dia a dia i desenvolupa tasques administratives de suport a l’equip tècnic del centre. Té disàrtria, una dificultat motora de la parla que pot dificultar que les altres persones l’entenguin, i durant el congrés ha compartit la frustració que aquesta barrera li genera.

El director general de la Fundació Maresme, Albert Vidal, ha expressat el desig que, en una futura edició del congrés, les tecnologies hagin evolucionat prou perquè persones com el Ricard puguin participar-hi i fer sentir directament la seva veu.

Una innovació inclusiva també ha de ser ètica

Les oportunitats han conviscut amb el debat sobre els límits i riscos de la tecnologia. La privacitat, els biaixos, la sobredependència, la capacitat de decisió i el risc de generar noves formes d’exclusió han estat algunes de les qüestions abordades durant la jornada.

La mirada al futur l’ha introduït el regidor d’ocupació de l’Ajuntament de Mataró, Sergi Morales, i l’han desenvolupada la directora tècnica de la Fundació Maresme, Laia Serras, i el director de Tecnologies de la Salut d’Eurecat, Felip Miralles. La taula rodona final, moderada pel director general de Dincat, Víctor Galmés, ha comptat amb el director de l’Observatori d’Ètica en Intel·ligència Artificial de Catalunya, Albert Sabater; el catedràtic de la UOC Manuel Armayones; el professor de la UB i membre de la UTAC, Marc Coronas; la directora de l’Àrea de Tecnologies Digitals d’Eurecat, Lali Soler, i la infermera, presidenta de l’AFA de l’escola d’educació especial l’Arboç i mare d’un adolescent amb pluridiscapacitat, Rocío Martín. El debat ha posat el focus en l’ètica, els drets, la participació de les persones en el disseny de les solucions i les barreres que encara cal superar.

Entre els principals reptes, Cuesta ha assenyalat la necessitat de fer les eines amb les persones i no per a elles, preservar el paper dels professionals, invertir en accés i formació, entendre la representació en el disseny com una qüestió de drets i treballar en ecosistema.

Aquest treball en ecosistema ha estat també una de les claus del congrés: connectar persones i famílies, entitats socials, centres tecnològics i de recerca, empreses i administracions per aconseguir que les solucions que funcionen no es quedin en pilots, sinó que puguin arribar a més persones.

El director general d’Eurecat, Xavier López, ha incidit en “la necessitat d’impulsar, en col·laboració amb els diferents agents de l’ecosistema, solucions i tecnologies amb potencial d’escalat, perquè la innovació pugui arribar a més persones”.

“Des d’Eurecat, entenem la innovació com la generació de progrés compartit”, ha remarcat, per la seva banda, el president d’Eurecat, Daniel Altimiras, que ha defensat una tecnologia humanista “que no substitueix les persones, sinó que les empodera; que no exclou, sinó que incorpora”.

El congrés, emmarcat en el 60è aniversari de la Fundació Maresme i en Mataró, Capital Espanyola de l’Economia Social 2026, ha deixat així un repte compartit: aconseguir que la innovació parteixi de necessitats reals, es construeixi amb les persones, protegeixi els seus drets i arribi a qui la necessita.