L’Institut de Recerca Biomèdica de Lleida (IRBLleida) ha aconseguit, dins del projecte d’abast europeu CONNECARE, que està liderat pel centre tecnològic Eurecat, els primers avanços en la implementació d’un sistema intel·ligent, adaptatiu, preventiu i personalitzat en el tractament de les malalties cròniques complexes. Els estudis d’implantació es van iniciar el juliol de 2018 a Catalunya, Holanda i Israel i fins a la data han participat un total de 200 pacients.

En concret, l’IRBLleida ha provat en 90 pacients de l’Hospital Universitari de Santa Maria una aplicació mòbil i accessible via web que inclou un sistema d’alertes automàtic que connecta els malalts amb els professionals de la salut i els cuidadors. Aquest permet el seguiment estret de l’evolució de l’estat clínic dels pacients mitjançant el monitoratge de les constants vitals d’activitat física, qüestionaris i un sistema de missatgeria que pot operar en temps real. A més a més, incorpora un llistat de les prescripcions que els pacients han de seguir dintre del seu pla de cura que, inclús, pot incloure l’enviament al pacient i/o cuidador de petits vídeos educatius.

El monitoratge de variables clíniques i la millora de la comunicació entre els professionals i el pacient “ha permès anticipar complicacions, dins d’un model preventiu on el malalt pot estar a casa completament controlat”, assenyala Gerard Torres, metge cap de secció de Medicina Interna de l’Hospital Universitari de Santa Maria. Més enllà d’això, el sistema permet que el pacient i/o el seu cuidador vagin adquirint coneixements que ajudin en el control de la seva malaltia crònica i que les decisions d’actuació davant d’empitjoraments siguin més compartides.

Es tracta, afegeix, d’una solució que “facilita molt la tasca dels metges, perquè els dona accés a tota la informació del pacient”, al mateix temps que reverteix en “la millora en la comunicació i en el flux d’informació entre l’hospital i Atenció Primària”, un fet que “afavoreix la descàrrega hospitalària i promou la col·laboració entre el personal sanitari i els cuidadors socials”.

Gràcies al seguiment i al monitoratge dels pacients s’han detectat de manera precoç empitjoraments clínics i s’ha pogut actuar de manera coordinada amb els equips d’Atenció Primària per evitar ingressos a urgències sanitàries. “Hem tingut casos de tot tipus. Moltes vegades, l’efecte màxim de les medicacions que s’inicien durant l’ingrés hospitalari es produeix setmanes després de l’alta, com és el cas d’antiarítmics o medicaments per la tensió”, afirma Torres. Aquests efectes són difícils de diagnosticar i imprevisibles, per això, el seguiment mitjançant l’aplicació permet la detecció precoç i ràpida. “Ens ha permès detectar ràpidament infeccions que els pacients han adquirit durant l’estada hospitalària i que no es manifesten fins als pocs dies després de l’alta”, ha exposat com a exemple el cap de secció de Medicina Interna.

“El sistema també ha estat especialment útil quan els pacients amb malalties cròniques s’enfrontaven a una cirurgia major de recanvi de pròtesi de maluc o de genoll. Ens ha permès detectar un mal control del dolor els primers dies després de l’alta i optimitzar el tractament o avançar visites davant la sospita de complicacions inesperades”, ha matisat Torres.

El sistema també ha permès controlar millor la pressió arterial i el sucre en el període de temps al voltant de la intervenció quirúrgica en pacients hipertensos i/o diabètics i fer seguiment fotogràfic d’hematomes i ferides quirúrgiques per detectar les complicacions locals a la ferida.

El director de la Unitat d’eHealth d’Eurecat, Felip Miralles, explica que els principals beneficiaris d’aquestes millores “són els pacients amb més d’una malaltia crònica i fragilitat a causa de factors socials, econòmics o clínics, un perfil que normalment es correspon amb gent d’edat avançada”.

D’acord amb els darrers estudis sanitaris, els malalts crònics concentren el 70 per cent de la despesa sanitària a Europa, on es calcula que set de cada deu llits d’hospital estan ocupats per pacients d’aquestes característiques, un escenari que “el projecte CONNECARE pot ajudar a revertir, tant des del punt de vista de la qualitat de l’atenció que reben com des de la perspectiva de la despesa sanitària”, apunta.

Els pacients crònics “habitualment presenten diverses malalties que requereixen seguiment per part de diferents especialistes mèdics”, un fet que repercuteix en què “hagin de fer molts desplaçaments i que fa molt necessària la sistematització de la informació, un dels aspectes on incideix més el projecte”, detalla Miralles.

CONNECARE està basat en el concepte de Medicina 4p (predictiva, preventiva, personalitzada i participativa) i està orientat a proporcionar suport a la presa de decisions per la gestió personalitzada i adaptativa, a la vegada que ofereix eines per monitorar l’estat i les activitats dels pacients i els aporta recomanacions perquè puguin gestionar-se autònomament i millorar així la seva qualitat de vida.

A més d’implementar i avaluar un nou model organitzatiu per a la cura integral, CONNECARE ha testejat eines basades en les noves Tecnologies de la Informació i les Comunicacions (TIC) per a la gestió clínica adaptativa i personalitzada, amb la finalitat d’implementar un enfocament de la cura, proactiu i preventiu.

CONNECARE ha assajat, mitjançant estudis clínics, una solució integrada per millorar la comunicació i connectar a pacients, cuidadors i professionals de la sanitat, a fi de potenciar l’autonomia dels pacients. A més, els professionals sanitaris poden acompanyar al pacient des de casa amb la funció de missatgeria que els pacients tenen al mòbil.

CONNECARE (acrònim de les sigles Personalised Connected Care for Complex Chronic Patients) s’inscriu en el prestigiós programa Horitzó 2020 de la Comissió Europea i està dotat amb 4.964.189 euros. El projecte, que es duu a terme a Catalunya, Israel i Groningen, compta amb nou participants de sis països i finalitzarà el proper mes de desembre. A més de l’Institut de Recerca Biomèdica de Lleida (IRBLleida), hi participen l’Institut d’investigacions biomèdiques August Pi i Sunyer, Assuta Medical Centers LTD i Ewave LTD (Israel), Academisch Ziekenhuis Groningen i, Università Degli Studi di Modena e Reggio Emilia (Itàlia), Technische Universitaet Muenchen (Alemanya) i Advanced Digital Innovation UK LTD (Regne Unit).