El centre tecnològic Eurecat ha creat una formulació innovadora d’àcid polilàctic, un plàstic biodegradable d’origen natural conegut com a PLA, específicament dissenyada per a la fabricació de tèxtils de baix impacte ambiental tant a l’origen, fonts renovables, com al final del cicle de vida a través de la seva biodegradabilitat, que pot contribuir a la reducció dels residus plàstics a abocadors i oceans.
“La innovació sorgeix de l’estudi, per part d’Eurecat, dels bioplàstics com a alternativa sostenible als plàstics convencionals usats a la indústria, ja que es poden utilitzar per fabricar productes tèxtils d’un sol ús que es degraden de manera natural, de manera accelerada, sense deixar residus al medi ambient”, assenyala Javier Baselga Zapater, Innovation Manager de Polymeric & Composites Processes d’Eurecat.
Segons explica, Sofia Perales Viñals, investigadora de Polymeric & Composites Processes d’Eurecat, “el procés ha estat desenvolupat íntegrament a les instal·lacions d’Eurecat, des de la formulació, a Cerdanyola, fins al multifilament biodegradable generat i la fabricació del material tèxtil, a Canet de Mar, on també s’han dut a terme les proves d’acord amb els estàndards ISO de la indústria tèxtil, consolidant un procés de producció completament sostenible”.
Biodegradació accelerada
En el cas de la indústria tèxtil, és habitual l’ús de plàstics sintètics com ara el polièster (PET, PBT i PTT), niló (Poliamida) o polipropilè. Tot i això, hi ha polièsters sintetitzats a partir de recursos naturals com el PLA, que són una alternativa sostenible als plàstics sintètics convencionals derivats del petroli.
Malgrat que l’àcid polilàctic és biobasat, el seu temps de biodegradació encara és molt alt, per la qual cosa Eurecat ha estudiat alternatives modificant la formulació del PLA per accelerar-ne la degradació. A partir d’aquest procés, l’equip d’investigadors d’Eurecat ha obtingut fils sintetitzats per obtenir una biodegradació accelerada.
El PLA és un plàstic biodegradable elaborat a partir de recursos renovables, que es fa servir habitualment en la impressió 3D. Aquest polímer termoplàstic es pot obtenir a partir de la fermentació de vegetals com el blat de moro, la iuca o la canya de sucre, entre d’altres.
