Joan Mas Albaigès: “A curt i mitjà termini hi continuarà havent un gran interès per la IA generativa i pel desenvolupament d’aplicacions que incideixin en l’eficiència empresarial”
La intel·ligència artificial generativa i el desenvolupament d’aplicacions que incideixin en l’eficiència empresarial són aspectes que estan generant un gran interès, juntament amb la intel·ligència artificial tradicional, que continuarà sent una tendència a l’alça, en un escenari on encara hi ha desafiaments importants, com la consolidació efectiva de l’economia digital basada en les dades i la necessitat d’aplicar criteris ètics en el disseny i en el desenvolupament dels sistemes d’IA, d’acord amb la visió de Joan Mas Albaigès, director científic de l’Àrea Digital d’Eurecat i director de l’AI & Big Data Congress, un dels esdeveniments de referència en aquest àmbit i que just acaba d’assolir la seva desena edició compartint coneixement i creant ecosistema.
Quina perspectiva ha obert aquesta desena edició de l’AI & Big Data Congress?
D’una banda, arribar a la desena edició és una fita important que consolida aquest esdeveniment en el sector tecnològic de la IA a Catalunya, i més encara, un cop hem constat la bona acollida que ha tingut el congrés entre l’audiència a la qual es dirigeix. Enguany, hem tingut més assistents que mai i el grau de satisfacció que mostren les enquestes que hem rebut és realment elevat.
Si ens fixem en els continguts, com era d’esperar, la IA generativa ha estat la gran protagonista. En aquests dos darrers anys, la comprensió i el coneixement d’aquesta tecnologia s’ha generalitzat i hem vist com les empreses del nostre entorn l’estan aplicant en els seus processos de negoci i, a la vegada, les empreses tecnològiques comencen a oferir solucions més enllà del que proposen les grans multinacionals del sector. Al congrés s’han presentat aplicacions d’IA generativa “as a service”, o com aquesta tecnologia permet millorar la interacció amb el client en el sector financer o en la logística, o s’han discutit els avantatges dels petits models de llenguatge (SLM) enfront dels grans models (LLM) amb casos concrets, entre altres exemples.
El congrés ha posat de manifest també l’impacte de la IA en la sostenibilitat global. Cal prendre consciència de la dicotomia de la IA. Per una banda, va en favor de la sostenibilitat quan ajuda a optimitzar consums energètics a la indústria o a minimitzar la generació de residus. Però, per una alta banda, la demanda computacional de la IA implica un elevat consum energètic que es produeix a la xarxa global de centres de processament de dades. Al congrés s’han plantejat respostes que poden ajudar a reduir aquest efecte contrari. Així, al costat d’aprofundir amb algorismes energèticament més eficients, s’han plantejat opcions més futuristes com, per exemple, instal·lar els centres de processament de dades en satèl·lits en òrbita terrestre captant energia amb panells solars i dissipant a l’espai el calor dels dispositius electrònics mitjançant radiadors. Una altra opció és l’ús de comunicacions òptiques al nivell dels microcircuits electrònics.
Per últim, el congrés ha ofert tres ponències que exemplifiquen la connexió entre la IA i la computació quàntica. Aquesta sessió ha despertat molta expectació, donat que la computació quàntica podria esdevenir una de les disrupcions tecnològiques més importants a mitjà i llarg termini.
Què destacaries d’aquesta dècada de congrés pensant en clau tecnològica, empresarial i social?
Quan, començant des del 2015, revisem els continguts de les darreres deu edicions, ens adonem que són un reflex molt acurat de com han evolucionat les tecnologies basades en les dades i en la IA. Hem anat veient la generalització de la ciència de dades a partir del que va representar el Big Data en el seu moment i també la implantació de la IA analítica o clàssica amb la revolució de l’aprenentatge profund, així com la derivada d’aquest tipus d’algorismes que ha donat peu a la IA generativa.
A nivell empresarial, hem vist una creixent voluntat per conèixer aquestes tecnologies digitals i, sobretot, l’interès per adoptar-les en els processos empresarials i de negoci. Al llarg d’aquests deu anys, hem presentat des de la tribuna de l’AI & Big Data Congress desenes d’iniciatives empresarials que exemplifiquen l’esforç per innovar. Tant per les pròpies empreses de l’oferta tecnològica com per les de la demanda, sense oblidar les empreses de nova creació, les start-ups, que també han tingut el seu espai en l’esdeveniment.
Des del punt de vista social, hem vist també el naixement del concepte de la “IA for good”, és a dir, la utilització de la tecnologia amb un impacte social positiu. La pandèmia de la Covid19 ho il·lustra de forma fefaent. Durant aquest període, van proliferar les primeres aplicacions amb models de dades per intentar millorar la capacitat predictiva dels models mecanicistes i, per tant, ajudar a prendre millors decisions per al control de la pandèmia. L’ús de la IA com a suport a la decisió clínica, per entendre millor les malalties mentals o en el camp educatiu són alguns altres exemples de l’ús social de la IA que s’han desenvolupat aquests darrers anys. I no podem oblidar el vessant ètic, que s’ha introduït en el desenvolupament tecnològic, per tal de fer una IA que no discrimini, sense biaixos, explicable i que permeti identificar aspectes no desitjats a causa d’un mal ús de la tecnologia, com notícies falses, suplantació d’identitats i altres.
Què marca la diferència en el moment d’aplicar amb èxit la intel·ligència artificial a l’empresa?
Tot i la gran potencialitat i transversalitat que tenen les aplicacions basades en intel·ligència artificial, molts estudis ens indiquen que el grau d’adopció empresarial encara és baix. Si bé la majoria de les empreses contemplen la IA en la seva estratègia, molt poques l’han implementat en un o més dels seus processos. Per tant, la decisió d’aplicar la IA en l’àmbit empresarial i que aquesta aplicació doni resultats positius requereix una anàlisi prèvia el més detallada possible i de l’aplicació d’una metodologia amb una sèrie de passos imprescindibles.
En primer lloc, cal que l’empresa i els seus directius tinguin unes expectatives realistes respecte a què es pot i què no es pot resoldre usant eines tecnològiques basades en la IA. Això vol dir identificar a quin objectiu de negoci o quin procés empresarial es vol aplicar la IA.
Un altre aspecte molt important que condiciona l’èxit del procés és la disponibilitat de dades sense les quals la IA no és possible. Per tant, cal assegurar que les dades que es tenen són rellevants i de qualitat per alimentar els models i algorismes d’IA.
Després, cal analitzar els recursos de computació imprescindibles per a la IA, si es disposen internament o si cal usar recursos externs. De forma similar, cal avaluar si l’equip humà de l’empresa disposa dels coneixements necessaris per dur a terme el projecte d’IA. Si no és el cas, caldria considerar el suport expert extern i, si l’adopció de la IA és estratègica per a l’empresa, caldria també establir un pla de formació (skilling / reskilling) de l’equip.
El pas anterior hauria de portar a la implementació d’una prova de concepte usant eines i plataformes d’IA al núvol comercials o solucions fetes a mida, en funció de cada cas. Aquestes proves de concepte s’han d’avaluar i validar a partir d’unes mètriques de referència definides prèviament.
Finalment, si els resultats han estat positius, la prova de concepte es pot integrar i escalar per tal d’esdevenir operativa. Per últim, cal considerar els costos associats a la implantació de la IA, per exemple, cost de llicències de SW, de recursos de computació o altres, i valorar el corresponent retorn de la inversió.
Mirant al futur, què caldria fer per assegurar un bon ús d’aquesta tecnologia?
Tenint en compte que la IA, i més recentment la IA generativa, pot tenir un impacte no desitjat, no només al nivell de les empreses, sinó també al nivell de la societat (tots tenim present la generació de notícies falses, però d’un gran realisme, amb suplantacions d’identitat, de veu, d’imatge, etc.), és inqüestionable que cal aplicar criteris ètics en el disseny i desenvolupament dels sistemes d’IA.
L’aplicació de la legislació europea en IA recentment aprovada obligarà a evolucionar en aquest sentit, també a avaluar els riscos per a les persones dels sistemes d’IA.
A la vegada, això portarà a uns protocols de validació més exhaustius, per tal de garantir l’equitat, transparència d’aquests sistemes i demostrar-ne l’explicabilitat i, en alguns casos, la necessitat d’establir comitès ètics que corroborin la qualitat dels processos de validació i els resultats obtinguts.
Tenint en compte que els sistemes d’IA estan interconnectats i, per tant, sotmesos a les amenaces pròpies de l’esfera digital, és fonamental protegir els models i les dades de potencials atacs maliciosos pensant en dissenys ciberresilients.
I, des d’una visió més social i inclusiva, cal vetllar per la formació de la ciutadania a causa de la seva exposició global a les eines digitals. La població ha de conèixer els avantatges i, sobretot, els riscos en l’ús de les aplicacions d’IA. Per tant, cal incloure aquesta formació ja des de l’edat escolar, per tal que les noves generacions no només usin les tecnologies digitals en benefici propi, sinó que també comprenguin i prenguin consciència de les conseqüències que comporta fer-ne un mal ús.
Just acabes d’assumir la direcció científica de l’Àrea Digital d’Eurecat, quines tendències i desafiaments detectes per als propers anys?
Indubtablement, a curt i mitjà termini hi continuarà havent un gran interès per la IA generativa i pel desenvolupament d’aplicacions que incideixin en l’eficiència empresarial. A Eurecat estem implicats en comprendre millor aquesta modalitat de la IA, treballar amb models de llenguatge (grans o petits), aprofitant la proliferació dels models de codi obert i encapsular-los per aplicacions d’interès empresarial amb un impacte totalment multisectorial. Per descomptat, la IA tradicional, continuarà sent una tendència a l’alça, especialment aplicacions d’aprenentatge automàtic, aprenentatge profund, aprenentatge per reforç, transversals i multisectorials, i el desenvolupament d’agents autònoms cada vegada més potents.
Una altra tendència que veurem créixer en els propers temps és l’evolució de diferents tipus de robots, més enllà dels robots industrials. És a dir, robots amb una major capacitat cognitiva, amb una major capacitat d’interaccionar amb usuaris i amb major grau d’autonomia gràcies a la inclusió de la IA i de la IA generativa en els sistemes de control d’aquests dispositius.
S’espera també que les tecnologies quàntiques continuïn el seu desenvolupament en tres aspectes fonamentals, computació, comunicació i sensòrica quàntica. La implantació de la computació quàntica depèn del desenvolupament del HW quàntic, majoritàriament en mans de grans empreses tecnològiques i aquest és un repte amb un llarg recorregut encara. Mentre, es pot avançar en el camp de la computació quàntica usant simuladors quàntics que repliquen el comportament de sistemes quàntics i que és l’estratègia que Eurecat segueix per adquirir noves competències en aquest àmbit i que ja li ha permès entrar, per exemple, en l’ecosistema quàntic català i espanyol.
Per últim, destacar la neurocomputació, o computació neuromòrfica, una altra tendència que està aflorant darrerament gràcies a la convergència de la neurociència, la microelectrònica i la IA. Aquesta tecnologia implica el desenvolupament de HW específic que permet implementar models de programació basat en xarxes neuronals convolucionals complexes.
Al costat d’aquestes i altres tendències que no esmentem, hi ha també desafiaments. La consolidació efectiva de l’economia digital basada en les dades continua essent un repte. Les organitzacions encara presenten reticències en compartir de dades per diverses raons com, per exemple, la confidencialitat o la seguretat. Veurem properament si els espais de dades, basats en unes arquitectures i serveis dissenyats precisament per facilitat aquesta compartició de dades, serveixen de manera eficient per vèncer aquestes reticències.
L’impacte de la regulació sobre la IA Act en les organitzacions en general i en organitzacions on la innovació tecnològica és clau, com és el cas d’Eurecat, és un altre desafiament. Tenim dos anys per identificar quins processos cal adaptar i quins nous processos cal introduir per complir la nova normativa.
I, en aquests moments, estem finalitzant el programa Horizon Europe que, com és ben sabut, és un dels pilars d’Eurecat per al desenvolupament de nou coneixement aplicat. Com cada vegada que hi ha transició de programes marc europeus, avui encara no sabem com serà el proper i com impactarà la nova situació geopolítica europea en els seus objectius i prioritats.
