La resiliència climàtica és clau per adaptar els territoris mediterranis als efectes del canvi climàtic, protegir els ecosistemes i generar noves oportunitats a través de la bioeconomia.
Del retrocés dels deltes a la pèrdua de fertilitat dels camps, passant per uns boscos cada vegada més vulnerables, unes temperatures més extremes i la regressió costanera, els efectes del canvi climàtic ja formen part de la realitat quotidiana del Mediterrani.
El repte del Mediterrani davant del canvi climàtic
Davant l’actual emergència ambiental i social, la bioeconomia i la resiliència climàtica es consoliden com a estratègies essencials per al futur sostenible del Mediterrani.
Què entenem per bioeconomia?
La bioeconomia, definida per la FAO com la producció i l’ús eficient i sostenible dels recursos biològics, aposta per transformar els recursos naturals en noves oportunitats econòmiques que, alhora, preservin les funcions i els valors dels ecosistemes.
Aquest model promou pràctiques regeneratives i sostenibles, com l’agricultura ecològica, la gestió forestal responsable o la producció circular de biomaterials, que permeten recuperar ecosistemes degradats, diversificar l’economia rural i reduir la dependència dels sectors tradicionals.
Què és la resiliència climàtica?
D’altra banda, la resiliència climàtica té com a objectiu augmentar la capacitat d’adaptació dels ecosistemes i les comunitats mediterrànies davant els impactes del canvi climàtic. Això comporta restaurar hàbitats costaners i interiors, reforçar la connectivitat ecològica i promoure models participatius de governança local que integrin el coneixement científic i el saber del territori.
Aquesta visió integral és avui prioritària per a institucions internacionals com ara les Nacions Unides i la Comissió Europea, que impulsen la bioeconomia i la resiliència climàtica en el marc de l’Agenda 2030 i els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS).
Innovació per a un territori resilient
L’estratègia que integra bioeconomia i resiliència climàtica és clau per construir un futur sostenible al Mediterrani. En aquest context, la Unitat de Solucions Climàtiques i Serveis Ecosistèmics d’Eurecat desenvolupa iniciatives per reforçar la resiliència dels territoris mediterranis. Ho fa situant la bioeconomia al centre de la gestió territorial i impulsant models que combinen agricultura ecològica i regenerativa, turisme de natura, educació ambiental i restauració d’ecosistemes.
Mitjançant els Living Labs, entorns d’experimentació reals per codissenyar i provar solucions, i finques experimentals equipades amb sistemes avançats de monitoratge, Eurecat trasllada la innovació tecnològica directament sobre el terreny. Així, treballa amb empreses, administracions i comunitats locals per desenvolupar solucions adaptades a cada territori.
Des del Centre en Resiliència Climàtica, es promou la transició ecològica, s’implementen estratègies d’adaptació i mitigació i s’alineen les accions amb les agendes climàtiques internacionals, tot reforçant el paper del Mediterrani com a territori exemplar en sostenibilitat i resiliència climàtica.
El Mediterrani, un laboratori viu de resiliència ambiental
Les zones rurals mediterrànies concentren una part important del patrimoni natural d’Espanya, però són especialment vulnerables als efectes del canvi climàtic. Aquesta combinació de vulnerabilitat i potencial fa que la transició cap a models més sostenibles i resilients sigui urgent, però alhora representi una gran oportunitat estratègica.
De fet, el Mediterrani ja s’ha convertit en un autèntic laboratori a cel obert, on experimentar i desplegar solucions basades en la bioeconomia, amb capacitat d’inspirar altres territoris.
Un exemple clar és el projecte Bioresilmed, liderat per Eurecat, que ha fomentat la bioeconomia i la resiliència climàtica en paisatges mediterranis de costa i interior. Al delta de l’Ebre, el projecte ha impulsat una xarxa de finques pilot i programes capdavanters en la reducció d’emissions de metà als arrossars, l’agricultura regenerativa i l’ecoturisme, així com un esquema de compensació voluntària per canalitzar recursos cap a pràctiques agrícoles més sostenibles.
En aquest marc, Eurecat ha elaborat una proposta de Pla per al Foment de la Bioeconomia al Delta de l’Ebre, desenvolupada a través del Living Lab Ebre Bioterritori amb agents del territori. El pla funciona com un full de ruta per orientar la transformació del territori cap a un model més regeneratiu, resilient i sostenible. En concret, defineix oportunitats estratègiques vinculades a la restauració d’espais naturals, la governança compartida i la creació de noves activitats econòmiques basades en la bioeconomia.
L’objectiu és clar: que la conservació del capital natural esdevingui també una font de prosperitat, ocupació i valor per a les comunitats locals.
Descarrega el Pla per al Foment de la Bioeconomia al Delta de l’Ebre
Consulta el full de ruta elaborat per Eurecat en el marc de BIORESILMED per impulsar un model territorial més regeneratiu, resilient i sostenible.
Restaurar la costa per protegir el futur del Delta
El retrocés del litoral mediterrani és avui un dels desafiaments ambientals més crítics. La pujada del nivell del mar, l’erosió, la pèrdua de sediments i la pressió humana amenacen ecosistemes clau com els aiguamolls costaners, que tenen un paper essencial en la protecció de la costa, la captura de carboni, la depuració de l’aigua i la conservació de la biodiversitat.
En aquesta línia, el projecte REST-COAST treballa per restaurar i protegir zones costaneres vulnerables d’Europa, entre elles el delta de l’Ebre. Al llarg del projecte, s’han analitzat i impulsat solucions basades en la natura com la restauració d’hàbitats, la recuperació de la connectivitat entre el riu, el delta, la costa i el mar, i l’aportació de sediments mitjançant estratègies com el bypass sedimentari.
Al delta de l’Ebre, Eurecat ha participat en actuacions orientades a contrarestar l’erosió, protegir espais fràgils com la barra del Trabucador i reforçar la funcionalitat ecològica del territori.
Aquest enfocament combina adaptació climàtica i solucions basades en la natura per preservar els aiguamolls costaners, mantenir els serveis ecosistèmics que proporcionen i contribuir a la resiliència d’un dels espais més vulnerables del Mediterrani.
Xarxes locals davant el canvi climàtic
La crisi climàtica no només transforma el paisatge, sinó també l’activitat econòmica i social. L’Agricultura, la pesca, el turisme i la gestió forestal són sectors molt afectats al Mediterrani. Per això, reforçar la seva capacitat d’adaptació és clau per garantir la continuïtat i la sostenibilitat de les comunitats locals.
Davant d’aquest repte, el projecte Life eCOadapt50 aposta també per una adaptació climàtica construïda des del territori. Mitjançant xarxes locals de governança i espais de participació ciutadana, Eurecat impulsa accions pilot a les Terres de l’Ebre i altres zones catalanes, per definir estratègies d’adaptació amb una visió comunitària i col·laborativa.
Aquest model protegeix aquelles activitats econòmiques més vulnerables i les converteix en motors d’un desenvolupament més resilient, reforçant així el paper del Mediterrani com a territori referent en l’adaptació al canvi climàtic.
Construir paisatges resilients: repte i oportunitat
Desplegar models de bioeconomia i reforçar la resiliència climàtica no és només una resposta necessària davant la crisi ambiental: és una oportunitat per repensar el futur del Mediterrani. Però aquest repte requereix acció coordinada, governança participativa i aliances sòlides entre el sector públic, el privat i la societat civil.
És imprescindible consolidar models econòmics més sostenibles, circulars i regeneratius, alhora que s’intensifica la transferència de coneixement i innovació al territori. Només així es podrà donar resposta a una crisi que és global però que té conseqüències directes a escala local.
Els paisatges mediterranis estan canviant. La clau és decidir com: esperar que es degradin o impulsar un nou model capaç de protegir-los i generar oportunitats per a les comunitats que en depenen.
