La indústria tèxtil figura entre les activitats amb més afectació negativa sobre la sostenibilitat. L’impacte es produeix a tota la cadena de valor del producte tèxtil, des de l’obtenció de la matèria primera i la seva transformació en teixits i posteriorment peces tèxtils fins a la complicada gestió del final del cicle de vida, com a residu, a causa de la complexitat d’aquest tipus de materials.

Part de l’impacte es deu també al volum de producte tèxtil que circula. L’any 2021 es van produir 109 milions de tones (t) de fibres per a ús tèxtil, sent aquesta xifra el doble que fa deu anys. La producció d’aquestes fibres porta efectes negatius associats en termes de consum d’aigua, ocupació de sòl cultivable, ús intensiu de productes químics i emissions de gasos d’efecte hivernacle, a més de factors d’explotació humana i desigualtats socials.

Les fibres tèxtils de més producció actualment són el polièster i el cotó, que signifiquen respectivament el 52 i el 25% del total. És per això que gran part dels esforços se centren en la cerca d’alternatives a aquests dos materials.

Pel polièster, els esforços s’estan centrant a definir circuits eficients de recuperació i reciclatge. En aquest sentit hi ha al nostre país iniciatives amb un procés consolidat de recollida de plàstics del mar que, degudament processats, es poden transformar de nou per al seu ús, entre altres coses, en l’extrusió de fibra per a fabricació de roba tècnica esportiva (Flickhoquei – https://eurecat.org/flick-hoquey-nova-linia-roba-esportiva-alt-rendiment-residus-plastics-recuperats-fons-mari/ En un altre àmbit, el re-processat mecànic de fibres de polièster permet transformar els tèxtils de rebuig dels contenidors de recollida selectiva en altres subproductes tèxtils, teixits no teixits, per a usos a la indústria de l’automoció, construcció, hàbitat, etc. Un cas en què hem treballat en col·laboració amb el gestor de residu tèxtil Solidança, ha donat com a resultat el disseny i desenvolupament de contenidors de recollida selectiva fet de residu tèxtil processat mecànicament (Solidança – https://www.decidim.barcelona/assemblies/consellsostenibilitat/f/4384/proposals/29275?locale=es&order=recent ).

La reducció de l’impacte ambiental del cotó s’està treballant amb la incentivació del cultiu de cotó orgànic, l’efectivitat del qual, per cert, alguns posen en dubte. En qualsevol cas, la reutilització de les fibres de cotó només es pot fer mecànicament, cosa que en redueix la qualitat a cada cicle de reciclatge. L’alternativa al reciclatge mecànic està en la transformació química del cotó en fibres de cel·lulosa regenerada que permeten l’obtenció de teixits de gran qualitat amb les mateixes prestacions de confort a què ens té acostumats el cotó en la seva qualitat de fibra natural. Aquest procés que es va iniciar ja fa 100 anys, les fibres manufacturades, actualment s’està revisant per adaptar-lo a les exigències mediambientals actuals, donant-se les iniciatives més destacades a Centreeuropa i països nòrdics (Lenzing – TENCEL™ Lyocell – https://www.lenzing.com/products/tenceltm, Circulose – https://circulo.se/, Renewcell – https://www.renewcell.com/en/)

De tota manera, la revolució que s’entreveu per a un futur proper està en la microbiologia i la seva capacitat implícita de proporcionar productes que eviten bona part dels inconvenients dels processos industrials actuals ja esmentats. Així doncs, la capacitat d’autocreixement dels llevats permet obtenir filaments idèntics als que produeixen les aranyes, molt resistents i confortables, sense la intervenció d’aquests artròpodes. Simplement ha calgut analitzar el mateix ADN del filament. (Boltthreads – Microsilk™ – https://boltthreads.com/technology/microsilk/ ).

Aquest mateix principi permet reduir dràsticament limpacte dels processos de tintura si es coneixen les seqüències d’ADN d’aquells éssers vius, animals i vegetals, que tenen la capacitat de produir substàncies colorants (Cololrfix – https://colorifix.com/ ). Paral·lelament, els micelis poden servir de base per a l’obtenció de productes amb prestacions similars als que proporciona la indústria del cuir i pell (Boltthreads – Mylo™ – https://boltthreads.com/technology/mylo/ )

Aquests i altres productes i processos que vindran tenen el potencial de canviar la manera com dissenyem i produïm productes tèxtils a nivell social i mediambiental, alhora que obrir nous canals de relació amb els éssers vius amb què compartim el planeta.

Francesc Mañosa
Investigador de la Unitat d’Smart Textiles d’Eurecat