L’evolució del món Internet cap al metavers és una evidència. Un món virtual, on els actors reals ens hi comuniquem assumint personalitats pròpies o fictícies, accelerat per la interacció via xarxes socials i amb finalitats lúdiques o de negoci, és atractiu.  Atractiu per la novetat, atractiu per l’efecte impactant que suposa, per a molts, la realitat virtual, la realitat augmentada, les noves formes de comunicació, els diversos tipus de interfícies, d’imatge, àudio, hàptics. La forma és diferencial, probablement més coneguda pels jugadors de videojocs en línia, pel fet de veure i sentir en un món que no és el real, o, millor dit, el material.

Però més important que la forma és el fons. La creació de comunitats, de models de negoci, fins i tot d’actius, que es diferencien dels tradicionals i que van més enllà dels límits i de l’ordre establerts pels organismes de gestió, de vigilància, d’ordenació o de control. I que van més enllà de l’abast territorial i dels límits administratius i formals.

En aquest escenari, les possibilitats s’amplien de forma exponencial, els riscos també. Assolir 12 milions d’assistents en un concert (o del seu avatar), com va aconseguir el músic americà Travis Scott, només és viable en el metavers. Els millors i pitjors escenaris, també.

Les previsions de quina serà l’evolució en el temps són molt diverses segons les fonts. Però cal ser pragmàticsNo existirà el dia H del metavers. Parlem de metavers, però en realitat hauríem de parlar de múltiples metaversos, en competència entre ells. Hi avançarem de forma progressiva, no viurem la màgia que van suposar les comunicacions IP i passar de no tenir Internet a una implantació massiva.  Serà progressiu, però és segur que hi evolucionarem, la tendència és clara i l’estem vivint de primera mà.

A la incertesa pròpia d’un univers amb regles de funcionament diferents i d’interfícies no habituals i que requereixen aprenentatge, s’hi afegeix la pressió del fet que l’ordre d’arribada és determinant. En un tauler infinit, s’hi estan configurant eixos i punts calents, ubicacions prioritàries i models de nous negocis en els quals, novament i com ja va passar amb Internet, només els primers aconsegueixen posicionament i resultats. Sandbox, com molts altres, és un conjunt de “parcel·les”, amb propietaris, per fer-hi les activitats que cada propietari considera més interessants. Decentraland va vendre una “terreny” per més de 800 K€.

I en aquesta situació, què han de fer les empreses? Només dues possibilitats, sense opció de quedar a l’espera.  

Una opció, aprofitar l’onada i posicionar-se. H&M fa les seves primeres desfilades de moda al metavers per reforçar el seu negoci tradicional. Sotheby’s no només ho fa en aquest sentit, entra en el metavers per captar noves línies de negoci i aprofitar, especialment, l’associada als NFTs. Una oportunitat única per a múltiples sectors, sobretot per als lligats a continguts, des de la seva creació fins a la seva comercialització i protecció. El metavers ens permet empreses exponencials o podríem dir que les necessitats de les empreses exponencials traccionen del metavers. Tot això, amb la gran dificultat de la incertesa en el model de futur. Per a alguns, totalment virtual. Altres estem convençuts de la complementarietat entre món físic i virtual.

L’opció alternativa, adaptar-se, dissenyant i implementat l’estratègia de la pròpia organització per al servei als clients, per a noves prestacions dels productes. Realitat augmentada, blockchain, NFTs , sensors de qualsevol tipus, internet de les coses, Edge computing, intel·ligència artificial, computació quàntica no són tecnologies “per als altres”.  Són tecnologies de suport que faciliten donar resposta als reptes de curt, mig i llarg termini de les empreses i els permeten fer operatives les seves estratègies. De la mateixa manera que ara se’ns fa estrany fer networking amb el nostre avatar parlant amb altres avatars, d’aquí uns anys, pocs, als més joves els sorprendrà saber que fèiem manuals en paper per explicar com arreglar una màquina o muntar un moble, que apreníem a conduir en un cotxe real amb trànsit real o que fèiem màquines o instal·lacions industrials sense passar, primer, pel bessó digital. Aquesta estratègia d’evolució al metavers no és una nova aproximació per afegir a la de transformació digital. Només és tenir en compte que el roadmap de transformació ha de considerar accions a curt, a mig i a llarg termini, i, en aquest llarg termini, hi tenim el metavers, un nou horitzó que no ens ha de preocupar, però que sí ens ha  d’ocupar necessàriament.

Carles Fradera
Director de Màrqueting d’Eurecat