El Dr. Carles Ibáñez, director de la Línia de Canvi Climàtic d’Eurecat, ha assumit la direcció científica del Centre en Resiliència Climàtica (CRC), que treballarà de forma coordinada amb les institucions de recerca, els agents socials i econòmics, el teixit empresarial i les administracions públiques, per sumar capacitats en la mitigació i adaptació al canvi climàtic. En aquesta entrevista, comparteix alguns dels eixos que vertebraran la tasca del CRC, així com els seus objectius i principals projectes.
Quin vincle té el Centre en Resiliència Climàtica amb el Delta de l’Ebre?
La seu principal de la Línia de Canvi Climàtic d’Eurecat s’ha decidit ubicar a Amposta perquè el Delta de l’Ebre és un lloc molt amenaçat pels efectes del canvi climàtic, un lloc amb una gran necessitat de desenvolupar investigació aplicada i solucions per a la remediació i l’adaptació, per augmentar la resiliència d’aquest espai natural i humà que és tan important i representatiu per a Catalunya i, a la vegada, laboratori on veure aquests efectes anticipats del canvi climàtic en una zona costanera, que es poden extrapolar després a altres llocs de Catalunya i d’arreu.
Què aporta el Centre en Resiliència Climàtica?
Pensem que la iniciativa és molt necessària per al país, donada la vulnerabilitat tan gran que té Catalunya, no només la costa, sinó també altres territoris amb característiques climàtiques, geogràfiques, socials i econòmiques diferents i, per tant, amb efectes i conseqüències també diferents.
Quins són els principals objectius que impulsarà el CRC?
L’objectiu estratègic del nou centre és convertir-lo en referent a Catalunya i també a nivell internacional en resiliència climàtica. Això vol dir tant aspectes d’adaptació al canvi climàtic com de mitigació, de reducció dels efectes, actuant sobre algunes de les causes. És la combinació d’aquests dos factors que, de fet, ens pot permetre avançar cap aquesta transició ecològica i cap al desenvolupament de solucions basades en la tecnologia, en la ciència, amb el co-disseny de la societat, juntament amb tots els agents territorials i del món empresarial i de les administracions. L’objectiu és avançar cap aquest nou model social basat en l’economia circular i, per tant, adaptat al canvi climàtic, intentant anar a l’arrel del problema per aturar-lo.
A més de cobrir activitats de recerca aplicada, és molt important la part d’innovació, de transferència a les empreses, a la societat i també tots els aspectes de comunicació i de formació que en aquesta temàtica de l’emergència climàtica entenem que són fonamentals.
Com s’articularà la iniciativa?
Aquesta nova iniciativa del Centre en Resiliència Climàtica està coordinada per Eurecat, però està impulsada de forma col·legiada per diverses institucions i, des del principi, hi ha dues institucions que juguen un paper important, que són la Universitat Rovira i Virgili, per la vessant de coneixement, i també l’Ajuntament d’Amposta, com a administració pública on s’ubica el centre i ubicada també al Delta de l’Ebre.
En conjunt, el Centre en Resiliència Climàtica compta com a socis promotors amb la Generalitat de Catalunya, l’Ajuntament d’Amposta, el Consorci de Polítiques Ambientals de les Terres de l’Ebre (COPATE), el Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions forestals (CREAF), la Fundació Catalunya La Pedrera, la Fundación Empresa y Clima, l’Observatori de l’Ebre, SEO/BirdLIfe i la Universitat Rovira i Virgili.
Quins tipus de projectes es duran a terme en el Centre en Resiliència Climàtica?
El concepte de resiliència climàtica inclou una mica les dues cares de la moneda relacionades amb l’emergència climàtica i amb la resposta que hem de donar com a societat, que són l’adaptació i la mitigació. Per una banda, l’adaptació que és inevitable, donat que ja tenim efectes importants, jo diria, greus del canvi climàtic i que s’estan accelerant. Per tant, l’adaptació l’hem d’intentar fer bé i de forma eficient i ràpida. Però evidentment, l’adaptació té un límit. Si no aconseguim anar a l’arrel del problema i fer mitigació i reducció d’emissions, no solucionaríem el problema. En aquesta línia, l’idea i l’objectiu és treballar totes dues coses. En molts casos les sinergies són evidents i els projectes i les solucions han d’intentar incloure aquests dos components en la mesura del possible, de forma separada o de forma conjunta.
