La primera jornada de la conferència internacional Cassandra, organitzada pel centre tecnològic Eurecat, ha advertit avui de l’increment de les migracions i dels conflictes a la Mediterrània a causa del canvi climàtic, un fenomen que, segons el Banc Mundial, ha situat l’escassetat d’aigua com a element desencadenant d’un creixent número de desplaçaments i de desigualtats econòmiques i socials.
A la seva intervenció, Esha Zaveri, economista sènior del Banc Mundial, ha presentat l’informe “Ebb and Flow”, en el qual s’examina el nexe entre l’aigua, les decisions migratòries i el desenvolupament econòmic. Entre altres elements, l’estudi posa de manifest que els dèficits d’aigua donen lloc a cinc vegades més migracions que les inundacions i xifra en 21 milions les persones a l’Orient Mitjà i al nord d’Àfrica que s’han desplaçat per la força a finals de 2020. A més, assenyala que 5 milions de persones més van fugir a països de fora de la regió, especialment a Turquia i a països de la Unió Europea.
La conferència Cassandra ha comptat també amb la intervenció de Wolfgang Cramer, coordinador de MedECC, entitat autora de l’informe “Canvi Climàtic i Ambiental en la Conca Mediterrània”, en el qual es destaca la previsió d’augment de la temperatura regional de 2.2ºC per al 2040. També s’alerta de la pujada del nivell del mar, que podria augmentar 1 metre per al 2100 i afectar un terç de la població de la regió i s’adverteix que la meitat de les 20 ciutats del món que més patiran les conseqüències de la pujada del mar el 2050 estan a la zona de la Mediterrània.
D’acord amb el responsable de la Unitat de Monitoratge del Medi Ambient Mundial del Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient, Hartwig Kremer, el canvi climàtic “comporta un augment dels desastres relacionats amb el clima, amb l’aigua com a trajectòria principal de risc per al benestar. L’impacte negatiu fa referència a la seguretat alimentària, la salut i la migració”, i la Mediterrània no n’és aliena, “ja que la pressió humana, com el creixement demogràfic, la producció i el consum insostenibles i l’agricultura i regadius ineficients han tingut efectes adversos a tota la regió”.
El president d’Eurecat, Xavier Torra, ha apel·lat a “la necessitat d’implicar tots els sectors de la societat en la creació i implementació de solucions pràctiques per mitigar i adaptar-se als efectes potencials del canvi climàtic”. En aquest sentit, Cassandra té la vocació d’esdevenir un “catalitzador d’accions concretes”, ha remarcat Xavier Torra, qui ha subratllat que “les entitats que participen en l’esdeveniment traduiran les seves conclusions en una sèrie de recomanacions que es publicaran en breu”.
La Mediterrània “és la segona zona amb un escalfament més ràpid del món, un 20 per cent més ràpid que la mitjana global, i les aigües de la Mediterrània són les que s’escalfen més ràpidament”. El canvi climàtic “està modificant totalment els equilibris d’interès sobre els quals es construeix tota una regió”, ha afegit el secretari general adjunt de la Unió per al Mediterrani encarregat de l’Acció pel Clima i l’Energia, Grammenos Mastrojeni.
Per la seva banda, la coordinadora del Programa de la UNESCO sobre Avaluació Mundial dels Recursos Hídrics, Michela Miletto, ha destacat que les solucions científiques orientades als recursos hídrics, els aliments i l’energia, entre d’altres, haurien de formar les polítiques i la presa de decisions i “haurien de tenir en compte la diversitat cultural i la co-creació del coneixement, de manera que la ciència i la tecnologia puguin ser enteses, acceptades i recolzades per la societat”.
Canvi climàtic i fluxos migratoris
Els efectes directes del canvi climàtic en la salut i la seguretat, i el seu impacte en les migracions, així com també com es perceben aquests desplaçaments des de l’àmbit social i polític, han centrat el debat de la primera jornada de la conferència internacional Cassandra.
“Fins i tot en el millor escenari, si arribéssim a l’objectiu de París d’1.5ºC, s’espera que milions de persones més hagin de migrar”, ha alertat la secretària Mèdica Internacional de Metges Sense Fronteres, María Guevara, que ha recordat “les dificultats de convèncer els que prenen decisions sobre la realitat del canvi climàtic en la difícil situació de les persones que migren i del paper fonamental de la seva salut”.
Els experts han destacat també la vulnerabilitat que crisis diverses com la climàtica, polítiques o pandèmiques suposen per a la gent i les seves conseqüències en la seva salut, així com també la necessitat de protegir els migrants i els seus Drets Humans en relació, per exemple, a l’accés a l’aigua i la higiene, en risc com a conseqüència del canvi climàtic a nivell mundial.
D’acord amb la professora del Departament de Ciències Polítiques de la Universitat de New Hamphire, Jeannie Sowers, “sovint ens centrem en els impactes humans dels conflictes i del canvi climàtic, però també hauríem de parlar dels impactes ambientals dels conflictes i del canvi climàtic”, perquè ha afirmat que “estan enllaçats en termes d’incrementar el patiment i la vulnerabilitat de la gent”.
Cassandra és un esdeveniment que compta amb el suport de la UNESCO, de la Comissió Europea, de l’Aliança Mundial per a la Qualitat de l’Aigua, del Consell de Ministres Africans de l’Aigua, del Banc Mundial i de la Unió pel Mediterrani.