El Castell de Montjuïc acull fins al proper 10 de gener l’exposició «BARCELONA 1992, Trenta anys després», organitzada per l’Institut de Cultura de Barcelona (ICUB) de l’Ajuntament de Barcelona i dirigida i coordinada pel centre tecnològic Eurecat i ALS, amb motiu del trentè aniversari dels Jocs Olímpics de Barcelona, un esdeveniment clau per a la transformació de la muntanya de Montjuïc i del conjunt de la ciutat, que la va situar en el mapa internacional.
La mostra, comissariada per Sergi Picazo, ocupa les sales 18 i 19 del Castell i proposa un recorregut històric des dels inicis de la dècada dels vuitanta en què es va gestar la candidatura fins a la celebració dels Jocs Olímpics i Paralímpics, i un espai de reflexió amb l’objectiu de fer una lectura de l’herència olímpica transcorreguts 30 anys, a partir de la mirada de les generacions posteriors.
L’organització dels Jocs es va plantejar com a palanca de transformació de la ciutat i de la muntanya de Montjuïc que n’havia de ser l’epicentre. Barcelona, que iniciava els primers passos en democràcia, tenia grans mancances urbanístiques i d’equipaments i, fins aleshores, tot i ser una històrica ciutat portuària del mediterrani, vivia d’esquena al mar.
A partir del 1986, quan es va designar Barcelona com a seu per acollir els Jocs, es van iniciar les actuacions per modificar l’aspecte urbanístic de la ciutat, així com per a la construcció i modernització d’equipaments esportius i intervencions rellevants en l’àmbit de la mobilitat, les comunicacions i el sistema de sanejament, produint-se una important transformació de la ciutat.
L’exposició «BARCELONA 1992, Trenta anys després» planteja una estructura que convida el visitant a reflexionar sobre com ha canviat la ciutat des que va esdevenir olímpica, així com els anys previs a la celebració dels Jocs i l’impacte en la manera de viure dels ciutadans.
