La primera edició del Congrés Eurecat ha subratllat les oportunitats de Catalunya per avançar en la reindustrialització, en el context de revolució tecnològica actual, en termes de millora de la seva competitivitat, creixement i generació de riquesa i benestar social, a partir de palanques com l’adaptació al canvi climàtic, la transformació digital i l’aprofitament de les tecnologies d’Intel·ligència Artificial.

En aquest sentit, el congrés organitzat pel centre tecnològic Eurecat ha incidit en la importància que tot l’ecosistema industrial, treballi conjuntament, implicant universitats, centres tecnològics, empreses, administracions i ciutadania, per facilitar la innovació continuada del teixit industrial, com a estratègia clau de competitivitat i d’adaptació a l’entorn, en un escenari marcat per la crisi climàtica i la ràpida irrupció de tecnologies com la Intel·ligència Artificial.

Algunes de les claus que s’han apuntat a l’hora d’abordar el repte de la industrialització han estat la necessitat de donar-li prioritat i de fer un esforç orientat a impulsar-la, a més d’aprofitar l’oportunitat dels fons Next Generation i situar la innovació com a eix fonamental, des del reforç de la col·laboració publicoprivada i l’adopció d’una visió a llarg termini que tingui en compte el caràcter estratègic de la política industrial des del punt de vista social.

A la seva intervenció, el president del centre tecnològic Eurecat, Daniel Altimiras, ha remarcat la importància de fer “una aposta ferma per la indústria a Catalunya, en totes les seves etapes”, que permeti “avançar cap a una indústria competitiva, de proximitat, amb la cadena integrada, evitant dependències de tercers i pèrdues de sobirania i generant llocs de treball, que generi més valor i benestar per a la societat”.

“Aquest model d’indústria local, d’alt valor, suposa un progrés econòmic i social per al país i s’ha de fer amb una perspectiva i dimensions europees i visió global”, ha recalcat Daniel Altimiras, en el seu parlament d’obertura del Congrés Eurecat, un esdeveniment que ha reunit en el Recinte Modernista de Sant Pau, a Barcelona, a més de 200 representants del teixit econòmic i de l’ecosistema empresarial i d’innovació.

Amb el lema ‘El futur de la nostra indústria’, el congrés ha dedicat la primera sessió a nous plantejaments per enfortir la indústria, a partir de la generació d’activitat d’alt valor afegit i de l’anàlisi del potencial de generació de nova activitat industrial. Des d’aquesta perspectiva, el creixement de la indústria s’hauria de fer amb una estratègia de multilocalització, tenint en compte l’enfortiment de la indústria local, la captació d’inversions industrials, la relocalització d’alguns processos industrials i la generació de nova indústria d’alt valor afegit.

“Aquests darrers anys han estat claus per recuperar la consciència de la importància de la indústria per a la nostra prosperitat, que havíem perdut”, ha afirmat Guillermo Dorronsoro, expert en la matèria a Zabala Innovation Consulting, per a qui queda ara aconseguir que “aquesta consciència es tradueixi en apostes a llarg termini, privades i públiques, i en un marc estable i polítiques eficaces que afavoreixin les inversions industrials”. En la seva opinió, “el repte del talent és també molt estratègic”.

Estratègies tecnològiques i industrials

En aquest sentit, la innovació “no pot encerclar-se només en el producte o com a mitjà de productivitat, ha de néixer al si de les empreses i formar part del seu ADN”, ha subratllat el director d’Operacions de Simon, Albert Pérez. Des de la seva òptica, “el coneixement de les empreses, transformant el coneixement tàcit dels treballadors en ecosistema, és un pilar fonamental del canvi de paradigma industrial”.

Segons el director general Corporatiu i d’Operacions d’Eurecat, Xavier López, és important “definir quins àmbits tecnològics i industrials són i seran crítics per a la competitivitat econòmica i el benestar dels ciutadans, en quins àmbits estem en condicions de competir a escala global i, a partir de tot això, instrumentar les polítiques i estratègies tecnològiques i industrials pertinents”.

En aquest punt, el director d’Operacions de Jolt Green Hidrogen Solutions, Arturo Vilavella, ha posat com exemple la seva companyia, que vol convertir-se en “un referent de la indústria manufacturera dels equips productors d’hidrogen verd”. En una perspectiva més amplia, sempre dins del marc de la transició energètica, JOLT “vol aplicar la seva tecnologia a qualsevol procés electroquímic contribuint a la consolidació d’una química verda deslligada dels combustibles fòssils”, ha assenyalat.

La segona sessió del congrés s’ha centrat en la importància de la innovació per reduir els riscos derivats del canvi climàtic i l’aprofitament de les oportunitats que genera, en un format de taula rodona. Segons ha exposat la directora d’Innovació i Coneixement de Bodegas Torres, Mireia Torres, el canvi climàtic “té un impacte molt gran en el sector vitivinícola, ja que afecta directament la producció i a la qualitat del raïm arribant en alguns casos, fins i tot, a comprometre la viabilitat dels ceps”. Per fer front a aquesta situació, Familia Torres ha establert mesures per tal de “reduir la petjada de carboni i hídrica en el celler i les certificacions que consideren que ajuden a traslladar el compromís de sostenibilitat al consumidor”, així com les accions que duen a terme per tal d’adaptar-se al nou escenari.

Conscienciació empresarial vers l’emergència climàtica

Segons la coordinadora de Recerca de l’Àrea de Sostenibilitat d’Eurecat, Irene Jubany, “cada vegada la conscienciació de les empreses augmenta vers la necessitat de fer front a l’emergència climàtica i emprenen accions valentes per posar la sostenibilitat de les seves accions en primer pla sense deixar de ser empreses rendibles econòmicament”.

També ha intervingut, el responsable Transició Energètica de Balearia, Javier Cervera, que ha posat en relleu que “el transport marítim representa més del 90 per cent del transport de càrrega al voltant del món i un volum molt important de ciutadans”. En el seu parer, “aquesta connexió entre territoris és fonamental i afronta, igual que altres sectors un repte majúscul en l’adaptació i la mitigació del canvi climàtic”.

D’acord amb Javier Cervera, a Balearia “es treballa des de ja fa 10 anys en la mitigació amb combustibles de menor emissions”, un fet que “ha posat la companyia en una situació d’avantatge per afrontar l’ús de combustibles nous”, amb la finalitat “d’aconseguir una total descarbonització en un horitzó no allunyat del 2050”.

Per la seva banda, Xavier Tintoré, director general de Finances, Transformació i Sostenibilitat de Fluidra, empresa líder a nivell global en el sector de la piscina i el wellness, ha destacat la seva estratègia en reducció d’emissions en les seves activitats i l’optimització de recursos, especialment l’aigua, en totes les fases de la cadena de valor, des del disseny, la fabricació, el transport i l’ús.

Oportunitats i amenaces de la Intel·ligència Artificial

La tercera sessió del Congrés Eurecat ha posat el focus en els diferents exemples de com la Intel·ligència Artificial ha ajudat empreses de diferents sectors a millorar algunes de les seves activitats i processos. En aquest bloc, s’ha assenyat la importància de definir els objectius i el model d’aplicació de les tecnologies d’Intel·ligència Artificial per aconseguir aprofitar el seu potencial per a la generació de nou valor i no per a la mera substitució de tasques que realitzen les persones.

La Intel·ligència Artificial “és una revolució, gràcies a ella estem superant reptes abans inimaginables, però també està suposant disposar de múltiples millores a tots els nivells, algunes de menys notòries, però que estan canviant la forma en què treballem, oferim serveis i produïm”, ha apuntat el director de l’Àrea Digital d’Eurecat, Joan Mas.

D’acord amb el consultor, professor de Filosofia del Dret a ICADE i conseller a Acento, José María Lassalle, “la reflexió sobre la Intel·ligència Artificial hauria de començar amb una pregunta fonamental: quin és el seu propòsit? Determinar què volem que la IA faci i en què volem que ens assisteixi és crucial per establir l’ètica del seu desenvolupament i aplicació des de l’inici. Aquest enfocament preventiu és essencial, ja que modelar l’ètica d’un sistema d’IA una vegada està en marxa pot resultar considerablement més complex i problemàtic”.