La primera edició del Congrés Eurecat abordarà aquest mes de novembre a Barcelona el futur de la indústria des del punt de vista de generar alt valor afegit i relocalitzar algunes activitats que es van portar a altres països, així com des de l’angle del potencial que ofereix la innovació per reduir els riscos derivats del canvi climàtic i els reptes i les oportunitats de l’aplicació real de la intel·ligència artificial a l’empresa.
Amb el lema ‘El futur de la nostra indústria’, el congrés, que tindrà lloc en el Recinte Modernista de Sant Pau el dia 22 de novembre, aportarà els criteris i les prioritats per a l’enfortiment de la indústria, des del punt de vista de la generació de valor i donant resposta als reptes de la relocalització i del canvi climàtic amb la innovació tecnològica i aplicant la intel·ligència artificial.
En paraules del president d’Eurecat, Daniel Altimiras, que serà l’encarregat de la benvinguda, “la finalitat del Congrés Eurecat és sumar per aportar noves visions que reverteixin en l’impuls de la competitivitat de la indústria, un objectiu que requereix que sigui més avançada tecnològicament, a partir d’una inversió estratègica en innovació tecnològica i des d’un enfocament basat en la col·laboració”.
La primera sessió del congrés girarà “entorn dels nous plantejaments per enfortir la indústria, a partir de la generació d’activitat d’alt valor afegit i de l’anàlisi del potencial de generació de nova activitat industrial i de relocalització d’algunes activitats que es van portar a altres països”, destaca el director general Corporatiu i d’Operacions d’Eurecat, Xavier López.
Des d’aquest angle, “s’identificaran els reptes de present i futur per a les empreses, les propostes als agents econòmics per donar-hi respostes, i com la innovació tecnològica constitueix una palanca clau per a aquesta adaptació”, assenyala.
Aquesta primera part comptarà amb una ponència principal titulada ‘Les claus del futur, indústria i innovació’, a càrrec de Guillermo Dorronsoro, expert en la matèria a Zabala Innovation Consulting. Seguidament, tindrà lloc un col·loqui, que comptarà amb el director general Corporatiu i d’Operacions d’Eurecat, Xavier López; el director d’Operacions de Simon, Albert Pérez; la directora d’Anàlisi Econòmica de la Cambra de Comerç de Barcelona, Carmen Poveda, i el director d’Operacions de Jolt Green Hidrogen Solutions, Arturo Vilavella.
El segon bloc del Congrés Eurecat se centrarà en la importància de la innovació per reduir els riscos derivats del canvi climàtic, en un format de taula rodona, a càrrec del responsable Transició Energètica de Balearia, Javier Cervera; del cofundador i soci de Roots for Sustainability, Raimon Puigjaner; del director General de Finances, Transformació i Sostenibilitat de Fluidra, Xavier Tintoré, i de la directora d’Innovació i Coneixement de Bodegas Torres, Mireia Torres, en una sessió que serà dirigida per la coordinadora de Recerca de l’Àrea de Sostenibilitat d’Eurecat, Irene Jubany.
La perspectiva d’aquest eix del congrés “examinarà quins son els principals riscos associats al canvi climàtic i quines han de ser les prioritats de l’empresa per donar-hi resposta, mitigar l’impacte i aprofitar les oportunitats generades”, especifica Irene Jubany. També posarà l’accent en les ramificacions de l’emergència climàtica i com poden afectar molts aspectes de la cadena de valor i quines respostes han de donar les empreses, a partir de casos de bones pràctiques.
El congrés finalitzarà amb una sessió dedicada a la Intel·ligència Artificial, amb especial atenció als desafiaments, oportunitats i prospectiva en l’aplicació empresarial, a càrrec del director d’Intel·ligència Artificial Aplicada d’Eurecat, Xavier Domingo, i del consultor, professor de Filosofia del Dret a ICADE i conseller a Acento, José María Lassalle. En aquest apartat, el debat “estarà centrat en com aprofitar les eines basades en Intel·ligència Artificial com a instrument per les polítiques de l’empresa, quin és el seu impacte, els riscos i les oportunitats per a les empreses i per a les persones, des de la perspectiva tecnològica i humanista”, detalla Xavier Domingo.
