Miquel Rovira és director de l’Àrea de Sostenibilitat d’Eurecat. Participa en la direcció tecnològica del nou Centre en Resiliència Climàtica (CRC), un referent per impulsar la recerca i la innovació en l’adaptació a l’emergència climàtica, tot cercant solucions transformadores per transitar cap al desenvolupament sostenible i la digitalizació. En aquesta entrevista ens presenta alguns del reptes del CRC i de la recerca i innovació al canvi climàtic.

Per què s’ha creat el Centre en Resiliència Climàtica?

El Centre en Resiliència Climàtica (CRC) es crea per impulsar la tecnologia i el coneixement com a eines per afrontar l’emergència climàtica, un dels principals reptes de la humanitat. Es tracta d’una situació que requereix una simbiosi científico-tecnològica molt gran. No podem fer-ho sols i a Eurecat impulsem aquesta iniciativa juntament amb l’Ajuntament d’Amposta i la Universitat Rovira i Virgili. Comptem també com a socis promotors amb la Generalitat de Catalunya, el Consorci de Polítiques Ambientals de les Terres de l’Ebre (COPATE), el Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions forestals (CREAF), la Fundació Catalunya La Pedrera, la Fundación Empresa y Clima, l’Observatori de l’Ebre i SEO/BirdLIfe.

Quins són els principals objectius que impulsarà el CRC?

El CRC vol liderar la resiliència climàtica i desenvolupar eines metodològiques i tecnologies innovadores per afrontar-lo. Això implica fer recerca i innovació d’excel·lència i ser referents en transferència de coneixement per a administracions, empreses i la ciutadania.

És fonamental difondre la problemàtica del canvi climàtic, per això la divulgació té una especial rellevància en aquest projecte. Cal arribar a tota la societat per explicar com adaptar-nos-hi i també fer un acompanyament en la implantació de totes les estratègies impulsades per agendes locals, nacionals i internacionals.

Quin tipus de projectes es duen a terme?

El problema és de tal magnitud que la col·laboració entre institucions públiques, centres de recerca, empreses, ciutadania i ciutats és essencial perquè per cada repte cal trobar solucions a mida. També per prendre solucions, cosa que s’ha de fer científicament amb l’ajuda de la tecnologia.

D’altra banda, des del CRC també s’executen projectes de recerca. Actualment el CRC participa en dos grans projectes europeus: IMPETUS, coordinat per Eurecat i amb 32 socis europeus de 9 països, que desenvolupa els anomenats “adaptation pathways” que han de ser una mena de fulls de ruta d’adaptació al clima basats en la gestió dinàmica de la informació i que s’apliquen a 7 regions bioclimàtiques d’Europa entre elles la línia de costa catalana, i REST-COAST, centrat en la restauració ambiental mitjançant solucions basades en la natura. Aquest últim està liderat per la UPC amb participació d’entitats europees i té per objectiu reduir els riscos costaners, millorar la biodiversitat i segrestar carboni per mitigar els efectes del canvi climàtic. Aquests tipus de projectes europeus inclouen demo-sites, llocs demostratius representatius de reptes concrets que s’investiguen durant el projecte i per extreure conclusions que poden extrapolar-se.

El CRC també està obert a projectes a mida més petits. Els projectes han de ser flexibles i àgils per encaixar cada repte. Per exemple, les empreses de caràcter industrial vulnerables al canvi climàtic que vulguin incrementar la seva resiliència climàtica poden trobar resposta al CRC a través de l’anàlisi de les vulnerabilitats  de les seves cadenes de subministrament, els riscos físics als quals estan exposats i amb l’establiment de roadmaps de descarbonització.

Quins són els principals reptes en resiliència climàtica de Catalunya?

Catalunya tot i ser un país petit, té una gran varietat climàtica marcada per un relleu molt divers i un litoral mediterrani molt llarg, el que fa que els reptes siguin també variats. El mediterrani és una zona especialment vulnerabl: podem assenyalar la pujada del nivell del mar i les pluges irregulars que impliquen alteracions a la línia de la costa i inundacions. També caldrà fer front a una probable escassetat d’aigua i a un increment d’incendis forestals que seran més ràpids, intensos i devastadors, ja que estan canviant els seus patrons. De fet, ja es parla d’incendis de sisena generació. A més, cal afegir l’afectació a la salut de les persones i a la salut del medi natural, és a dir la biodiversitat.

Per altra banda, Catalunya ha de disminuir les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle a través de la transició energètica cap a un sistema d’energies renovables, la mobilitat elèctrica i l’economia circular entre d’altres. A Catalunya, els sectors productius com la indústria, el turisme, l’agricultura també s’hauran d’adaptar al canvi climàtic a més de contribuir a la seva mitigació. Eurecat té un paper molt rellevant, ja que pot ajudar a aquests sectors productius a innovar per no perdre la seva competitivitat.

Com pot ajudar la recerca científico-tecnològica a minimitzar els efectes del canvi climàtic?

Com que els efectes del canvi climàtic ja són manifestos, ens hem adaptat a una nova realitat. La recerca i la tecnologia són claus en l’adaptació i en la presa de decisions, caldrà adaptar cada sector productiu i cada regió al canvi climàtic. Sovint ens trobarem en situacions aparentment contradictòries. Per exemple, si el canvi climàtic empitjora la qualitat de l’aigua perquè puja la temperatura com és el cas de la zona mediterrània, caldrà incrementar els processos de tractament i gastarem més energia. L’adaptació serà contradictoria amb la mitigació.

Tenim problemes específics interconnectats entre ells i cal una visió global per abordar-los. A més, és fonamental el desenvolupament d’indicadors amb una base científica potent que ajudin a mesurar el progrés de la resiliència climàtica.

Quins àmbits de recerca científica poden ajudar a mitigar-lo?

Tenim tres grans eixos: deixar d’emetre gasos amb efecte d’hivernacle migrant vers les energies renovables i d’altra banda, cal promoure l’Economia Circular en tots els sectors productius a través de l’eco-disseny, l’ús òptim de productes i serveis i la recuperacio de valor quan s’arriba al final de vida dels productes. La circularitat contribueix també d’una forma molt significativa a reduir els gasos amb efecte d’hivernacle.

Per exemple, si no reciclem l’alumini estem forçant a extreure’n més de la natura i tractar-lo en un procés molt costós que consumeix molta energia. Reciclant també consumirem energia, però evitarem les etapes de producció que més energia consumeixen. Finalment, les millores i innovacions en la gestió agrícola i ramadera i del medi natutal en general també contribuiran a la mitigació del canvi climàtic.

Quin vincle té el CRC amb el Delta de l’Ebre?

El Centre en Resiliència Climàtica (CRC) neix a Amposta i té un vincle molt important amb el Delta perquè és la zona de Catalunya més vulnerable al canvi climàtic. No li arriben sediments a causa dels embassaments que hi ha al riu Ebre, sofreix  subsidència, és a dir tendència a què s’enfonsi el terreny en un context de pujada del nivell del mar, pèrdua de biodiversitat, estrès hídric i salinització afectant negativament les activitats econòmiques i els ecosistemes naturals. Per tant, és la cota 0 de Catalunya i una de les àrees on hi ha afectació directa pel canvi climàtic.

El CRC no limita les seves activitats al Delta però, ja que també volem ser útils per exportar i replicar solucions a qualsevol lloc del món on tingui sentit implantar-les.

Quines són les fortaleses d’Eurecat en suport a la resiliència climàtica des del punt de vista de la ciència i la tecnologia?

El canvi climàtic és un problema complex que requereix un abordatge holístic. A Eurecat som experts en tecnologies híbrides, en enfocaments multitecnològics i diferents àmbits de recerca que poden creuar-se com és en aquest cas la sostenibilitat, la digitalització, la biotecnologia o les tecnologies industrials que combinades aporten solucions als reptes que es plantegen i tenir una ràpida implementació. El temps ens va en contra.

Eurecat amb el CRC pot accelerar la implantació solucions d’abast exponencial. A més, tenim esperit col·laboratiu i moltes aliances al territori. En aquest sentit, el CRC també treballarà en el format Living Lab per habilitar un vincle més fort amb als enclavaments on treballi perquè les solucions arribin el més ràpid possible a implantar-se. De fet, ja s’ha iniciat un Living Lab al Delta de l’Ebre en el marc del projecte d’Especialització i Competitivitat (PECT) Ebre Bioterritori que pretén afavorir la transició sistèmica, cap a un model d’explotació sostenible del capital natural.