La digitalització de la salut i la telemedicina faran un bot exponencial en la seva implantació a gran escala, perquè la tecnologia està madura i la crisi de la Covid-19 ha descobert de sobte la seva urgent necessitat. Així ho explica el director de la Unitat Tecnològica d’eHealth d’Eurecat, Felip Miralles, en aquesta entrevista, on subratlla que aquests avenços permeten augmentar el contacte entre el pacient i el cuidador i els professionals de la salut, reservant i especialitzant el contacte presencial per quan realment aporta valor. Miralles detalla també que Eurecat té experiències de més de deu anys en aquest àmbit, les quals s’han traduït en projectes de prehabilitació quirúrgica, de diagnosi precoç i de valoració funcional de patologies, entre altres aplicacions.

Què aporta la telemedicina i quins avantatges ofereix, tant als metges com als pacients?

La telemedicina permet augmentar el contacte entre el pacient i el cuidador i els professionals de la salut, reservant i especialitzant el contacte presencial per quan realment aporti valor. Del desplegament generalitzat de la telemedicina en sorgirà un pacient expert i empoderat amb atenció continuada i uns metges capaços de prendre decisions més informades i precises, alliberant els uns i els altres de tasques rutinàries i de desplaçaments.

Quin creus que serà l’impacte de la Covid-19 en la seva implantació?

La digitalització de la salut arriba molt més tard que a altres sectors altament digitalitzats, com multimèdia, banca o comerç. La crisi de la Covid-19 ens ha agafat poc preparats per fer prevenció, diagnosi precoç, seguiment remot a domicili i coordinació de nivells assistencials per evitar els col·lapses als hospitals. Per optimitzar aquesta coordinació i la gestió de la salut, el desplegament a gran escala d’eines digitals i de telemedicina són un factor clau, com s’ha vist a Corea del Sud i a Singapur. Les barreres que fins ara han alentit aquesta implantació ara se superaran per l’impacte de la pandèmia.

Quins seran els pacients que se’n beneficiaran més?

Tot tipus de pacients i la població en general. Especialment, els pacients crònics que requereixen assistència continuada. A continuació, els pacients que requereixen programes de tractament de llarga durada, com pacients oncològics o amb intervencions que impliquen processos llargs de rehabilitació. Però la Covid-19 també ens mostra com una actuació coordinada per promoure la prevenció a tota la població, identificar casos de manera distribuïda, gestionar els pacients lleus a casa seva, els mitjans als ambulatoris i els greus a urgències i a les UCIs dels hospitals, és una gestió complexa que la telemedicina farà molt més eficient i eficaç.

Ens podries donar exemples de projectes concrets d’Eurecat en aquest camp?

Tenim experiències de més de deu anys en múltiples projectes i casos d’ús. Fa més de cinc anys, vam decidir-nos a implementar dos productes de telemedicina i teleassistència, com són eKenku i eKauri, que s’han anat desplegant en diferents entorns, però que ens han costat d’enlairar en un mercat encara poc receptiu. Mentrestant, hem seguit evolucionant models i tecnologies: el projecte Horitzó 2020 CONNECARE, que ha tingut uns resultats excepcionals i d’impacte immediat com ens ha valorat recentment la Comissió Europea en la seva revisió final, ens ha permès validar tecnologia capdavantera en un estudi clínic conduït en quatre regions europees, entre elles Lleida i la Dreta de l’Eixample de Barcelona. La maduresa tecnològica que estem assolint l’estem aplicant a projectes d’innovació, transferència tecnològica i posada en producció a pràctica clínica habitual com ara eVisió – atenció integrada oftalmològica, Paprika – programa trimodal de prehabilitació quirúrgica, CKDSens – diagnosi precoç i seguiment d’afeccions renals, o WalkTest+ – valoració funcional de patologies que afecten la mobilitat.

T’atreviries a fer un pronòstic sobre com serà la telemedicina en els propers 4-5 anys?

Ja hi ha pocs dubtes que la digitalització de la salut i la telemedicina faran ara un bot exponencial en la seva implantació a gran escala, perquè la tecnologia la tenim madura, i la crisi de la Covid-19 ha descobert de sobte la seva urgent necessitat. Tot i que aquesta ja s’havia fet evident per fer front a la gestió de la cronicitat derivada del canvi demogràfic i l’envelliment de la població de les nostres societats. Per tant, les barreres que fins ara semblaven insalvables, com l’acceptació de les eines tecnològiques per part de professionals i pacients; qüestions ètiques i morals;  seguretat, protecció i privacitat de dades i comunicacions; models de gestió del canvi; i models de negoci; sense obviar la seva importància i complexa gestió, ara se superaran per adequar els nostres sistemes de salut al segle XXI i seguir millorant l’esperança, però sobretot la qualitat de vida de tots els ciutadans.