La capacitat de traduir coneixement tecnològic en resultats amb impacte en l’economia i la societat és avui un dels principals reptes per a organitzacions, sectors i territoris. Gabriel Anzaldi, director d’Ecosistemes d’Eurecat, sosté que la resposta passa per activar els ecosistemes com una capacitat estratègica, alineant tecnologia, mercats i territori per a convertir coneixement i capacitat tecnològica en resultats reals.

El diferencial depèn d’ordenar decisions compartides i d’assegurar rutes clares d’adopció i implantació en contextos reals. En aquest marc, els ecosistemes s’entenen com la capacitat d’alinear i mobilitzar coneixements, capacitats, decisions i equips entorn d’un repte tecnològic, incorporant mercat, sector, territori i condicions reals d’aplicació. Des del seu punt de vista, treballar en clau d’ecosistemes accelera l’aprenentatge, potència el talent i converteix les prioritats compartides en iniciatives amb resultats, escalabilitat i impacte.

Ecosistemes és una Direcció de nova creació a Eurecat. Quina necessitat ve a resoldre?

La Direcció d’Ecosistemes es crea per a estendre el concepte de transversalitat tecnològica i sectorial incorporant el territori de manera sistemàtica en l’execució. Eurecat ja combina tecnologies i coneixement de domini amb solvència. La necessitat ara és que aquesta transversalitat es tradueixi amb consistència en decisions, prioritats i continuïtat allà on existeix tracció, capacitat d’adopció i actors tractors.

En la pràctica, això tanca tres bretxes. La desconnexió entre capacitat tecnològica i condicions reals d’implantació. La dispersió d’iniciatives quan falta una lògica comuna que creui tecnologies, mercats i territoris. I la falta de continuïtat quan no se sostenen decisions, inversió i governança en el temps.

Quan aquestes condicions existeixen, s’optimitza l’operativa, s’accelera la creació de solucions i s’escala la seva adopció. Es tracta d’una dinàmica que permet que el coneixement es tradueixi en iniciatives útils per als territoris, visibles avui en solucions que Eurecat desplega en robòtica industrial i agrària, en descarbonització, inclosa la seva intersecció amb la bioeconomia, i en la consolidació de capacitats en quàntica, per citar alguns exemples.

També es reflecteix en projectes capdavanters en matèria de salut, amb solucions que actuen com a vector interterritorial en tot el nostre àmbit d’actuació. Altres casos d’èxit són les innovacions que duem a terme per a impulsar la circularitat tèxtil o per a la recuperació de matèries primeres estratègiques.

Quan parles de convergència entre tecnologies, mercats i territori, com es converteix en focus, prioritats i continuïtat?

Eurecat concentra capacitats en cinc grans àmbits de coneixement que fem convergir per a donar resposta a complexos desafiaments de les empreses i de la societat vinculats amb les tecnologies digitals, els sistemes ciberfísics, els materials i processos de fabricació, les ciències i tecnologies de la vida i la salut i les ciències i tecnologies ambientals.

Aquestes línies tecnològiques defineixen la nostra especialització i orienten el propòsit. Per part seva, les estratègies de mercat i els ecosistemes territorials aporten realitat, prioritats sectorials, actors tractors i capacitat d’adopció. Aquesta articulació permet operar com a xarxa interterritorial, una dimensió que s’afegeix a la multidisciplinarietat i multisectorialitat d’Eurecat.

Des d’aquesta òptica, les capacitats es combinen per a abordar reptes complexos amb més velocitat i coherència, connectant coneixement i infraestructures amb necessitats reals de sectors i comunitats. Es veu amb claredat quan una iniciativa es dissenya com a xarxa i no com a illa. Són un exemple les nostres iniciatives en salut digital i salut social, que connecten l’experiència i el coneixement en múltiples ecosistemes permetent escalar pràctiques i capacitats cap a altres entorns. O una cadena de valor d’economia circular distribuïda per pràcticament totes les nostres seus, on cada nucli de coneixement es complementa i la continuïtat es construeix com una cadena de valor aplicada a la necessitat de mercat, no com una successió de pilots.

Què suposa treballar des d’una lògica ecosistèmica?

Busquem la transversalitat com a manera d’operar, la qual cosa implica passar de coordinar per proximitat organitzativa a coordinar per responsabilitat compartida sobre resultats, adopció i impacte.

En l’acceleració de la innovació, aquest enfocament connecta tecnologia amb condicions d’aplicació. Aporta context territorial, validació en entorns reals, accés a usuaris primerencs i capacitat d’absorció del teixit productiu. Això fa que cada aposta neixi amb una ruta d’implantació més clara, reduint fricció i augmentant probabilitat de continuïtat. A més, amplia l’ambició de xarxa.

Hi ha prioritats que no es resolen des d’un sol ecosistema i requereixen coordinació entre uns quants, per exemple, la computació avançada i quàntica, connectant pols de coneixement i empresa, o eixos de descarbonització i hidrogen, on l’adopció depèn de cadenes de valor i actius industrials distribuïts.

Què ha de continuar potenciant Eurecat i què aporta com a actor articulador perquè la integració tecnològica arribi a adopció real?

La capacitat d’activar ecosistemes externs amb continuïtat comença dins. En Eurecat ja operem tecnològicament com una xarxa connectada de capacitats, infraestructures i coneixement. Quan això es consolida, guanyem tres coses: velocitat, per a combinar capacitats i construir solucions completes; focus i continuïtat, per a sostenir iniciatives alineades amb prioritats estratègiques tecnològiques i realitats territorials, i consistència en el desplegament, perquè l’exterior percep una proposta integrada i executable.

A més, Eurecat aporta una combinació difícil de replicar, neutralitat tècnica basada en evidència, integració multidisciplinària, coneixement sectorial i territorial i capacitat de generar, escalar i fer circular coneixement, incorporant formació quan fa falta per a accelerar adopció. Això es veu, per exemple, en el desplegament de tecnologies digitals i intel·ligència artificial, quan connectem dades, casos d’ús, coneixement de domini i entorns operatius entre sectors i territoris per a passar de prova a implantació repetible.

També es concreta en iniciatives compartides com el Centre en Resiliència Climàtica, amb seu a Amposta; el 3Digital Manufacturing Lab, amb seu a Girona, o la xarxa d’hidrogen i carboni circular, entre altres, on la combinació de capacitat tecnològica, coneixement sectorial i desplegament territorial reforça el nostre valor diferencial.

Això es reforça quan treballem en xarxa més enllà d’un sol territori. Aquí és on Eurecat aporta valor com a actor articulador, connectant capacitats, casos d’ús i territoris perquè el coneixement flueixi, la tecnologia no es quedi en pilot i les solucions es converteixin en desplegament real.

En quin sentit el territori és un avantatge estratègic perquè la tecnologia s’adopti, s’adapti i se sostingui en el temps?

El territori té una dimensió institucional important, però el seu valor està en el fet que és un sistema soci productiu amb identitat, prioritats i capacitat d’absorció tecnològica. Inclou cadenes de valor i capacitats industrials, i també talent, institucions, infraestructures, teixit emprenedor i dinàmiques socials. És aquí on es decideix si una tecnologia s’adopta, s’adapta i se sosté.

Com més a prop està el desenvolupament tecnològic d’aquesta realitat, més ràpid aprèn i s’innova. El territori, ben entès, converteix tecnologia en capacitat instal·lada, impacte i progrés.

En la pràctica, això es concreta en iniciatives singulars d’Eurecat ja recognoscibles, ancorades en territoris i sectors concrets. Per exemple, en robòtica agrària quan la base agroalimentària i les condicions reals de camp permeten validar i ajustar ràpidament. En descarbonització, en entorns industrials intensius en energia, on la viabilitat es decideix en operació i costos. En salut digital i salut social, quan hi ha xarxa assistencial i voluntat de transformació. O en resiliència climàtica, quan treballem amb municipis, conques i sectors exposats, combinant observació, dades i pilots en living labs i espais d’experimentació. Igualment, en moltes altres iniciatives d’Eurecat on l’especialització territorial i la capacitat d’absorció tecnològica són la condició per a passar de desenvolupament a implantació.

Quines són les condicions que fan que un ecosistema passi de projectes puntuals a impacte sostingut?

Perquè un ecosistema produeixi resultats amb continuïtat hi ha quatre condicions, totes igualment necessàries. La primera és confiança operativa per a compartir risc, dades, aprenentatge i compromisos amb regles clares. La segona és infraestructura i capacitats, equips i entorns per a provar, validar, integrar i adaptar en condicions reals. La tercera és demanda i adopció, actors compromesos amb casos, recursos i voluntat de canvi. La quarta és ancoratge territorial, entès com a corresponsabilitat, construcció de capacitats compartides, confiança i continuïtat més enllà del curt termini. Sense aquestes quatre condicions, l’ecosistema tendeix a quedar-se en interacció i projectes puntuals. Amb elles, construeix resultats sostenibles i un posicionament diferencial.

Si haguessis de resumir el concepte ecosistemes en una idea, quina seria?

Els ecosistemes els construïm tots. Aquesta és la clau cultural que busquem reforçar, basada en la corresponsabilitat i en la motivació compartida perquè el coneixement i el treball dels nostres equips es tradueixi en resultats útils per a empreses, societat i territoris. En aquest camí, la Direcció d’Ecosistemes contribueix des d’un pla habilitador. Facilita interfícies i connexions, ajuda a ordenar prioritats i a sostenir decisions perquè cada persona vegi que el seu treball no es queda en el seu projecte, sinó que suma a una cosa més gran, creix amb uns altres i acaba arribant on ha d’arribar.