L’Aula Magna de l’escola de negocis IESE va acollir aquest dimecres 11 de juny la tercera edició del Congrés Eurecat, substituint el Recinte Modernista de Sant Pau de Barcelona com a seu de les anteriors edicions. L’esdeveniment ja s’ha consolidat com a fita en el calendari català de la innovació, però en aquesta edició va celebrar a més una dècada de trajectòria del centre tecnològic Eurecat, reafirmant la innovació tecnològica com a palanca fonamental per a la competitivitat empresarial i la transformació industrial i social en un context global de canvis accelerats. El congrés va aplegar prop de 400 representants del teixit econòmic, tecnològic, empresarial i institucional català, superant l’assistència de les edicions anteriors.
Sota el lema “Preparant el futur”, la jornada va començar amb la benvinguda de Guillermo de Prat, director de Programes Executius de l’IESE, i la introducció de Daniel Altimiras, president d’Eurecat,.
President d’Eurecat: balanç de 10 anys i visió de futur
En la seva intervenció inicial, Altimiras va expressar agraïment a la complicitat de les empreses i persones que han permès assolir fites importants durant aquesta dècada. Va subratllar que Eurecat s’ha consolidat com un aliat estratègic per a la innovació per a empreses de totes les mides i sectors, definint un model de centre tecnològic que ha enfortit de manera notable l’ecosistema català d’innovació. La capacitat de sumar aliances per generar noves idees i tecnologies ha estat, segons Altimiras, un factor clau en aquest èxit.
Altimiras va compartir dades que il·lustren l’impacte d’Eurecat: s’han desenvolupat quasi 16.000 projectes de recerca aplicada i serveis d’innovació tecnològica. A més, s’han aportat solucions tecnològiques a més de 3.200 empreses per accelerar la seva innovació i millorar la seva competitivitat, amb la notable dada que el 70% d’aquestes empreses són pimes. L’impacte econòmic multiplicador d’Eurecat a Catalunya ha arribat a 9,37 en termes de retorn de la inversió, un fet que, juntament amb un creixement mitjà anual per damunt del 10%, situa Eurecat com un dels centres tecnològics europeus que creix més.
El president d’Eurecat va recalcar que l’enfocament principal no és només el creixement, sinó el valor tangible i quantificable que es genera per a les empreses, treballant conjuntament en la millora o creació de productes, serveis, processos i models de negoci. Aquesta aproximació multidisciplinar ha permès a Eurecat abordar reptes complexos amb un impacte positiu en l’empresa, la societat i el medi ambient.
Altimiras també va posar de manifest els nous reptes i oportunitats sorgits d’una gran transformació a tots els nivells. Va destacar la sobirania industrial i tecnològica, el repte climàtic i la necessitat d’una indústria local competitiva, que fan encara més imprescindible el paper aglutinador i accelerador de la innovació d’Eurecat. Enfocant la pròxima dècada, el congrés abordaria dues àrees fonamentals: la salut i la qualitat de vida, i la nova era digital amb tecnologies de gran impacte com la intel·ligència artificial (IA), la computació quàntica i la combinació de robòtica i tecnologies digitals.
Experiències d’èxit de l’ecosistema
Sota el lema ’10 anys innovant pel bé comú’, el director general d’Eurecat, Xavier López, ha moderat una sessió on s’ha analitzat la primera dècada de trajectòria del centre tecnològic i el seu compromís amb la millora de la competitivitat empresarial i el benestar social mitjançant la recerca aplicada i la innovació.
Denia Martínez, vicepresidenta de Grup Carinsa, va incidir en la importància de la innovació per a la seva companyia, dedicada a l’encapsulació de fragàncies i components. Va destacar que la col·laboració amb Eurecat els ha permès identificar i treballar amb un centre de recerca de Corea especialitzat en cosmètica i també amb un d’Algèria, obrint portes internacionals. Carinsa inverteix un 20% de la seva facturació en R+D, que els ha permès desenvolupar nombroses patents. Així mateix, Martínez va mencionar un projecte d’IA amb el Barcelona Supercomputing Center (BSC). La directiva va assenyalar la necessitat que Catalunya disposi de centres de referència com els que hi ha a Europa.
Joaquim Salvi, rector de la Universitat de Girona (UdG), va destacar la bona entesa i la suma d’esforços amb Eurecat per tenir una major incidència en el teixit econòmic i industrial. Va citar com a exemple el laboratori de fabricació additiva conjunt amb Eurecat, que factura entre 3 i 4 milions d’euros anuals en projectes privats. Salvi va posar en relleu la importància de la capacitat d’adaptació al territori i la rellevància d’apostar i creure en la innovació. No obstant això, va lamentar que la innovació aplicada a la indústria sigui encara la “germana petita” i que els fons públics es concentrin en la recerca, no en la transferència. Va fer una crida a la universitat per incentivar la transferència i el compromís comunitari.
Emilio Palomares, director de l’Institut Català d’Investigació Química (ICIQ), va subratllar la importància d’Eurecat per contribuir a generar un ecosistema que valori la recerca. Va expressar la seva convicció en la necessitat que els agents sumin per posar en valor la recerca universitària amb plantes pilot i projectes industrials que facilitin la generació de nous productes i serveis, permetent a l’empresa catalana competir millor globalment. Va alertar que, si no es fa, la indústria es deslocalitzarà. Palomares va ser taxatiu en la necessitat que el país decideixi què vol ser amb un pla a llarg termini (5, 10, 20, 50 anys), més important que els diners en si. L’origen d’aquests, tanmateix, és important, perquè encara que el govern posi el 40%, els centres de recerca no disposen del 60% restant. Va destacar que, mentre Catalunya té bones universitats i centres de recerca, li falten centres -amb l’excepció de l’IDIADA- per desenvolupar tecnologies, posant l’exemple de la descarbonització.
Lluís Chico, CEO de NEOS Surgery, empresa sorgida d’Eurecat mitjançant un procés de spin-off, va anunciar amb orgull que la seva previsió és ser el primer fabricant europeu i el segon del món d’un producte patentat que resoldrà l’hèrnia discal lumbar. Va assenyalar el paper fonamental d’Eurecat com a soci fundador, que va aportar equip, coneixement i tecnologia. Va explicar que van transformar un espai del laboratori d’Eurecat en una sala blanca per al desenvolupament del seu implant, quelcom que abans s’havia de buscar a Alemanya o el Regne Unit. A més, Eurecat ha aportat reputació i solidesa a NEOS de cara als inversors (en un sector, el MedTech, amb molts diners) i ha facilitat finançament participatiu per al creixement de la spin-off. Chico va destacar la importància de canviar la percepció del risc d’emprendre.
Jordi Aguasca, director d’Innovació i Transformació Tecnològica de la Generalitat de Catalunya (ACCIO), va posar en relleu la realitat del teixit industrial català, majoritàriament basat en pimes (85%), i va subratllar que la proximitat que Eurecat ofereix genera confiança a aquestes empreses. Va recordar que la creació d’Eurecat va permetre que els centres tecnològics catalans assolissin una massa crítica suficient per oferir un millor servei a les empreses i competir amb més seguretat a nivell nacional i internacional. Des de la seva perspectiva, la diferenciació d’Eurecat rau en el seu enfocament cap a l’empresa, adquirint i desenvolupant tecnologia per a les seves necessitats com a aliat tecnològic. Va fer un apunt sobre la necessitat de més coordinació amb la política industrial del Govern i va esmentar que, després de dos Pactes Nacionals per a la Indústria executats gairebé totalment, ara s’avança cap al tercer Pacte Nacional, amb l’objectiu de reindustrialitzar el país fins al 25% del PIB. Aguasca també va citar les importants inversions europees en centres com l’ICFO, el Sincrotró Alba i el ja esmentat BSC.
Xavier López va recalcar la proposta de valor d’Eurecat basada en la convergència tecnològica, la multisectorialitat, les aliances amb els agents de l’ecosistema i la proximitat al teixit empresarial, insistint en la necessitat que més empreses i institucions adoptin la innovació com a estratègia clau.
Futurisme amb Cecilia Mosze Tham
Després de la primera sessió, Cecilia Mosze Tham, fundadora i CEO de Futurity Systems i reconeguda futurista, va oferir una ponència magistral sota el títol “Preparant el futur”. Tham va desgranar les claus per anticipar-se a la transformació que les tecnologies digitals, com la intel·ligència artificial i la seva confluència amb la quàntica, la biotecnologia i la natura, propiciaran en els propers anys.
Una de les seves afirmacions més contundents va ser que “el cost de no fer res, avui en dia, és més elevat que el cost de fracassar”. Va traçar un camí continu marcat principalment per la investigació, l’assaig i la recombinació d’idees i components diversos per generar noves solucions. Tham va il·lustrar la rapidesa del canvi amb l’exemple dels smartphones, que han “engolit” la fotografia.
La futurista va explicar que les tecnologies emergents tenen tres horitzons principals: la ciència (es pot fer?), l’enginyeria (es pot fer a escala?) i el negoci (es pot fer rendible?). Va assenyalar que les IA cada vegada triguen menys a fallar i poden substituir més hores de treballadors. Finalment, va introduir el concepte d’”economia de les màquines”, que obre la porta al “comerç agentic”, on un cotxe, per exemple, podria negociar directament amb un altre el preu per deixar-lo passar abans. Va mencionar també la possibilitat de crear “clons de nosaltres” per mitjà de tecnologies emergents, citant l’empresa MasterClass que ja fa clons dels seus professors. La imaginació, va concloure citant Albert Einstein, importa més que el coneixement, ja que aquest és limitat.
El futur en l’àmbit de la salut i del benestar al llarg de la vida
La segona taula de debat es va centrar en repensar el sistema de salut davant reptes com l’envelliment poblacional, l’augment de malalties cròniques, la manca de professionals i la sostenibilitat econòmica i ambiental. La sessió va ser moderada per Felip Miralles, director de Tecnologies de la Salut d’Eurecat.
Joan Guanyabens, director de Fundació TIC Social i Salut, va afirmar que l’objectiu a Catalunya és mantenir el sistema de salut actual, basat en la equitat i la solidaritat, però recordant que la sostenibilitat d’aquest model és inviable sense l’ús de les capacitats tecnològiques. Va destacar que Europa apunta en la direcció correcta amb l’espai de dades europees al servei dels ciutadans i les empreses.
Montserrat Bernabeu, directora assistencial i codirectora de l’Institut Guttmann, va recalcar la necessitat d’evolucionar cap a un model d’atenció basat en una xarxa de serveis centrada en la persona, acostant la resposta sanitària i social al domicili i a la comunitat. Per personalitzar l’atenció i reduir l’hospitalització, va apuntar a tres línies tecnològiques prioritàries: sistemes d’avaluació i monitoratge remot, generació de dades de qualitat per a algorismes d’IA predictius, i plataformes digitals per a intervencions terapèutiques integrades. També va destacar la importància d’incorporar la visió del pacient al seu propi tractament.
Carlos Molina, cap de secció de Neurologia-Unitat d’Ictus de Vall d’Hebron, va parlar de la feina en la generació de dades sintètiques. Va assenyalar que ens trobem en un moment crucial per identificar (i no amplificar) els biaixos de les dades sanitàries existents, assegurar-ne la privadesa i verificar-ne la fiabilitat d’origen. Va alertar que, tot i la tendència a parlar de la IA generativa com imprescindible, no ho és tant en tots els casos.
Albert Giralt, CEO d’Avinent, va explicar l’evolució del seu grup, inicialment del sector del metall, cap al sector de la salut amb l’ajuda d’Eurecat Manresa fa 25 anys, especialitzant-se en implantologia dental i solucions de reconstrucció òssia facial. Va subratllar que ja no són només proveïdors de productes, sinó que col·laboren amb els professionals sanitarisen el diagnòstic i el tractament. Giralt va reflexionar que cal generar confiança per créixer, la qual cosa sovint entra en conflicte amb la pressió per obtenir resultats immediats.
Elisabet del Valle, CEO d’Onalabs, va presentar la seva innovació en el monitoratge de paràmetres de salut a través de la suor, «un biofluid poc explorat» segons les seves paraules, utilitzant dispositius, sensors i algorismes propis. Va expressar una preocupació per l’emprenedoria en el sector sanitari, assenyalant que, tot i haver-hi molts diners, els fons d’inversió financers sovint intervenen pensant només en la plusvàlua ràpida en vendre, la qual cosa amenaça amb “descapitalitzar el país”.
Felip Miralles va afirmar que l’àmbit de les tecnologies de salut és estratègic per a Eurecat, on juguen i jugaran un paper central com a agent d’innovació i orquestrador de la col·laboració publicoprivada. Eurecat, va afegir, està compromès amb una innovació tecnològica interdisciplinària que aporti valor real i es pugui escalar des del territori, consolidant les tecnologies de salut com un sector estratègic a Catalunya.
Una nova era digital
La sessió final del congrés va abordar l’auge de tecnologies disruptives com la computació quàntica, la robòtica i la intel·ligència artificial (IA). Va ser conduïda per Xavier Domingo, director de la Unitat d’Intel·ligència Artificial Aplicada d’Eurecat.
Els experts van debatre sobre la necessitat de formar talent adaptat als nous rols digitals, desenvolupar aliances estratègiques i configurar una política tecnològica europea que permeti liderar aquesta transformació. Es preveu que el nombre d’usuaris d’eines d’intel·ligència artificial arribarà als 1.200 milions l’any 2031. Xavier Domingo va destacar que, mentre la IA ja aporta millores, la computació quàntica, tot i estar en nivells de maduresa més baixos i en l’àmbit de la recerca, avança amb força i s’esperen resultats disruptius a mitjà termini.
Almudena Justo, directora del centre internacional de quàntica de Fujitsu, va incidir que les tecnologies quàntiques seran una revolució superior, per exemple, a l’arribada del correu electrònic, i que cal preparar-se a diversos nivells: desenvolupant tecnologia, ajudant les empreses en la seva adopció, involucrant l’ecosistema i potenciant les start-ups. Va subratllar que la quàntica no està tan lluny com es pensa i que les empreses han de començar a treballar en algorítmia per aprofitar l’avantatge quàntic quan arribi.
Eva Martín, directora d’innovació de Qilimanjaro Quantum Tech, va apuntar que la computació quàntica redueix el consum d’energia en tres ordres de magnitud. Va mencionar que es considera una tecnologia de doble ús, motiu pel qual està sotmesa a restriccions d’exportació. Per això, va instar les empreses a començar a explorar ja aquestes tecnologies disruptives.
Demetri Rico, director del Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació (CTTI), va assegurar que la Generalitat de Catalunya ja utilitza més de 200 aplicacions d’IA en els seus 14 departaments, i han creat un radar d’IA per avaluar si una aplicació millora processos existents o bé habilita funcions noves. Va destacar que tots els Centres d’Atenció Primària (CAP) de Catalunya disposen, des del 5 de maig, d’una plataforma d’IA de suport al diagnòstic que va assolir un 99% d’encert en les proves efectuades amb 200 metges. En un altre àmbit, la xarxa pública de fibra òptica que connecta 6.000 seus de l’administració catalana tindrà 19 nodes amb xifratge quàntic abans de 2027. Recordant la gran apagada elèctrica ibèrica de fa pocs mesos, Rico va emfatitzar la necessitat d’un esforç de sobirania tecnològica per evitar el risc de caiguda dels serveis en cas d’incidència. Finalment, va animar a no conformar-se amb l’automatització amb IA, sinó a aprofitar-la per abordar canvis.
Antonio Acín, professor d’investigació ICREA i cap del grup de Teoria d’Informació Quàntica de l’ICFO, va predir que d’aquí a uns anys s’afegirà l’adjectiu “quàntic” a tot, fins i tot a la IA. Va explicar que la quàntica pot ajudar en el camp de l’energia, ja que calen nous materials per transmetre-la amb més eficiència, i els materials es comporten segons les lleis quàntiques. Acín va assenyalar que ja existeixen ordinadors quàntics, però encara no resolen problemes millor que els clàssics; quan això passi, les inversions es dispararan, “sempre que els inversors no es cansin abans d’esperar”. Com a acadèmic, va sentir que la regulació limita el seu camp d’acció.
El debat va concloure amb la idea que els bits quàntics són inevitables i que les empreses han de començar a explorar el xifratge quàntic.
Cloenda institucional: sobirania tecnològica i el futur de la indústria catalana
El III Congrés Eurecat va ser clausurat per Miquel Sàmper, conseller d’Empresa i Treball de la Generalitat de Catalunya.
Sàmper va destacar que la formació professional, la digitalització, la sobirania tecnològica, la internacionalització, la diversificació i la descarbonització són factors imprescindibles per recuperar el protagonisme de la indústria a Catalunya. El conseller va assenyalar que els canvis geopolítics, especialment als EUA, “ens han despertat d’una migdiada que durava massa” i que és imperatiu assolir la sobirania tecnològica. Va posar en valor el dinamisme de Catalunya, que és la regió de la Unió Europea que més ha crescut (3,6%). Sàmper va subratllar la importància de tenir un teixit empresarial, universitari i de recerca i centres tecnològics com Eurecat amb grans capacitats i competitivitat. Així mateix, va recordar que, tot i tenir un ampli estol de graduats i doctors, la formació professional és clau i havia estat “abandonada”. Va citar que el sector TIC va generar 40.000 llocs de treball l’any passat, més del doble dels empleats directes de la major empresa de Catalunya, SEAT.
Daniel Altimiras, president d’Eurecat, va acomiadar la jornada reiterant que durant les sessions es va posar de manifest la imperativa necessitat de cuidar i potenciar la indústria com a font de riquesa i d’ocupació de qualitat. Per això, va concloure que cal actuar sobre els factors que creen indústria, especialment en els àmbits amb bones oportunitats. Catalunya ha de formar part de la solució europea als reptes globals.
