La revista científica PNAS va publicar el 2011 una investigació que donava uns resultats sorprenents. Es tractava d’un estudi preclínic en ratolins on es demostrava que la ingesta d’un probiòtic tenia efectes ansiolítics. Però quan als mateixos ratolins se’ls seccionava el nervi gandul, el probiòtic resultava ineficaç. Aquest nervi connecta el nostre cervell amb pràcticament tots els òrgans del cos. I en aquest cas s’havia seccionat a l’alçada de l’intestí. Així, el nervi vague es va identificar com la connexió que transmetia de l’intestí al cervell una informació capaç de modular l’estat d’ànim. Era la primera vegada que es descrivia tan clarament l’efecte directe sobre la funció cerebral d’un microorganisme viu que naturalment es pot trobar en aliments fermentats o bé ser afegit a aliments. Es començava a entreveure el potencial d’aquesta interconnexió per a la salut mental.

Aquests resultats es publicaven en un moment en què se succeïen nous descobriments sobre la microbiota intestinal. Diferents estudis en què es trasplantava microbiota entre ratolins o d’humans a ratolins anaven reforçant, un darrere l’altre, la idea que les comunitats microbianes de l’intestí tenen un rol determinant a l’origen i transcurs de diverses malalties metabòliques. Un exemple paradigmàtic és el treball publicat el 2004, també a la revista PNAS, que va demostrar que la microbiota de ratolins obesos induïa obesitat i resistència a insulina quan es trasplantava a ratolins amb pes normatiu sense necessitat de canviar la dieta. Així, de passar desapercebuda durant dècades la microbiota s’ha convertit en autèntica protagonista de la literatura de recerca biomèdica. I l’àmbit de la salut mental no es queda enrere perquè són diversos els estudis que vinculen microbiota i funció cerebral. Un estudi publicat l’any passat a la revista Cell Host & Microbiome descriu un tipus específic de bacteriòfag la presència del qual a l’intestí s’associa a una millora en la memòria. No només en humans, sinó també en ratolins i fins i tot en mosques. Es tracta, doncs, de mecanismes conservats entre espècies. I això és especialment interessant perquè ens indica que la interconnexió entre el món microscòpic de l’intestí i la funció cerebral no és patrimoni humà, sinó que es podria remuntar als inicis de l’evolució animal. Si bé la connexió entre espècies és més colorista a la Pandora d’Àvatar, aquí a la Terra no ens quedem enrere.

Juntament amb la connexió nerviosa directa i la microbiota, la digestió dels aliments pel nostre sistema gàstric, que allibera nutrients i compostos bioactius al lumen intestinal, representa una tercera via de comunicació. Els productes de la digestió poden ser metabolitzats i absorbits cap a la circulació. I un cop a la sang poden arribar al cervell i ser utilitzats com a substrat energètic o estructural o exercir com a molècules senyalitzadores que modulen l’activitat de processos cerebrals. Si sumem aquests tres components: connexions nervioses directes, connexions sistèmiques indirectes i microbiota tenim el que avui coneixem com a eix intestí-cervell.

Els exemples anteriors ens parlen tant dels efectes ansiolítics com dels cognitius. Tots dos són aspectes diferents, encara que complementaris i clau, de la salut mental. El cas de l’estrès i l’ansietat ens toca de ple com a societat, ja que Espanya és líder europeu en el consum de psicofàrmacs, i l’estrès és la principal causa de baixa laboral. Pel que fa a la capacitat cognitiva, la prevalença de les alteracions cognitives associades a la neurodegeneració augmenta en paral·lel a l’esperança de vida i el seu impacte sobre la qualitat de vida dels pacients i els cuidadors és demolidor. Què hi podem fer des de l’àmbit de l’alimentació? En vista de l’existència de l’eix intestí-cervell, sembla que força.

Actualment, disposem d’un nombre suficient d’estudis sobre patrons dietètics i de salut mental per començar a extreure’n algunes conclusions mitjançant metaanàlisi. I sembla que els patrons dietètics saludables, com la dieta mediterrània, s’associen a un risc menor de malalties mentals com la depressió, si bé la relació causa-efecte d’aquestes associacions és difícil de demostrar de manera categòrica. Però si poguéssim conèixer quins components de la dieta són els responsables d’aquests beneficis podríem dissenyar estratègies nutricionals personalitzades, molt més directes i efectives i que no depenguin de canvis dràstics dels nostres hàbits. I és aquí on hem de començar a reprimir l’entusiasme i l’optimisme. Actualment, l’autoritat europea de seguretat alimentària accepta al·legacions relatives als efectes beneficiosos sobre la salut mental d’alguns components dels aliments, com ara els àcids grassos omega-3. L’acceptació és perquè hi ha prou estudis que proven de manera solvent la relació causa-efecte. Però aquests casos són poca cosa més que excepcions, per la qual cosa sembla que des del punt de vista estrictament normatiu la relació entre alimentació i salut mental és pràcticament inexistent. La bona notícia és que la quantitat de coneixement que genera la comunitat científica creix exponencialment.

A l’àrea de Biotecnologia d’Eurecat fa més de deu anys que investiguem sobre aquesta relació, tant en l’àmbit de l’estrès i l’ansietat com en la protecció de la capacitat cognitiva davant de processos neurodegeneratius. Aquesta activitat ens ha portat a estudiar probiòtics, polifenols, extractes de plantes de la Mediterrània i fins i tot subproductes de la indústria alimentària, entre altres elements, ja siguin comercials o es trobin en desenvolupament. El que podem constatar amb la nostra experiència, juntament amb el coneixement que genera la comunitat científica, és que hi ha múltiples compostos bioactius dels aliments amb efectes sorprenents, en alguns casos tan efectius com a medicaments antidepressius. En altres casos, hem vist la protecció que ofereixen davant del declivi cognitiu associat a la neuroinflamació. La mala notícia és que per obtenir aquests beneficis generalment no n’hi ha prou d’ingerir l’aliment que conté el component actiu, sobretot perquè aquest s’ha de consumir en dosis elevades per aconseguir-ne els beneficis. Tot i això, estem convençuts que en un futur proper disposarem de productes específics i evidències suficients com per aconseguir una alimentació dirigida a promoure la salut mental, de la mateixa manera que avui en dia disposem de patrons específics i efectius per optimitzar el rendiment esportiu, prevenir la hipertensió o la resistència a la insulina. Mentrestant, el coneixement actual posat en mans expertes permet que les ciències de la nutrició puguin acompanyar altres disciplines per mitigar la incidència d’algunes alteracions mentals.

Josep Maria del Bas, coordinador de Recerca de l’Àrea de Biotecnologia d’Eurecat