Quin és el risc de no prendre’s seriosament l’emergència climàtica? La resposta no és evident, ja que els impactes del canvi climàtic depenen de cada lloc i de l’horitzó temporal que tenim en compte. Això fa que la resposta de les empreses a l’emergència climàtica sigui difícil de calibrar i planificar, dependrà molt del sector, la cadena de valor, la ubicació, etc. Tot i així, cap empresa que es projecti a futur pot ignorar els riscos climàtics i no pot deixar de contribuir al procés cap a la neutralitat climàtica de la nostra economia, per molts motius.

L’emergència climàtica pot afectar les empreses de moltes maneres, directament i indirectament. La forma més evident és per causes molt directes, com ara la possibilitat de danys a les infraestructures per inundacions o altres fenòmens meteorològics extrems, però també per un augment dels costos de producció relacionats amb l’augment de temperatura o l’encariment de l’energia. Però les ramificacions de l’emergència climàtica són moltes i de vegades poc evidents i poden afectar molts aspectes de la cadena de valor. Per exemple, una sequera que afecti regions productores de gra pot posar en perill el subministrament de matèries primeres per a la indústria agroalimentària i altres indústries, afectant la disponibilitat i preu dels pinsos o de productes bàsics com el pa o la carn, alguna cosa que ja ha passat i que s’accentuarà en el futur. Un altre exemple, una inundació extrema a Bangladesh pot afectar la producció del sector tèxtil. A mitjà termini, la pujada del nivell del mar afectarà greument la indústria turística a la costa.

Per això, l’exercici que cada sector i empresa analitzi els riscos climàtics és imprescindible. Tots nosaltres, incloent-hi les empreses, hem de contribuir a la mitigació del clima, a reduir dràsticament les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle per apropar-nos el més ràpidament a la neutralitat climàtica. No podem pretendre simplement adaptar-nos al canvi climàtic (que també), cal atacar-ne les causes. El temps s’esgota i els danys creixents poden ser catastròfics per a la nostra economia i per a les nostres vides. A més, contribuint a la neutralitat climàtica, les empreses són més eficients, estan més alineades amb la societat i millor posicionades al mercat. Quin és el valor afegit per a una empresa que es posicioni en relació amb l’emergència climàtica? Sovint és difícil de quantificar, però és segur que és significatiu, real i creixent. Ho podem plantejar al revés: quin és el preu que hauran de pagar les empreses per no posicionar-se davant de la crisi climàtica? Segurament aquest és el risc més elevat per a les empreses! En qualsevol cas, cada vegada hi ha més mètodes per analitzar quins són els costos i beneficis per a les empreses que volen ser més resilients al canvi climàtic.

La veritable resiliència implica no només una capacitat d’adaptació a condicions adverses, sinó també una comprensió de les causes d’aquesta adversitat i una acció decidida per reduir els factors que la provoquen. Hem de destinar recursos a dissenyar solucions tecnològiques i socials que ens permetin transformar l’economia, evolucionant cap a la circularitat com a alternativa al model actual de producció i consum. Amb aquest objectiu treballa el Centre en Resiliència Climàtica, liderat pel centre tecnològic Eurecat i constituït per un nucli impulsor de deu institucions, entre les quals hi ha la Universitat Rovira i Virgili, l’Ajuntament d’Amposta i el Govern de la Generalitat de Catalunya.

Carles Ibáñez Martí, Director Científic del Centre de Resiliència Climàtica i Coordinador de la Línia de Canvi Climàtic d’Eurecat