Descarbonització i neutralitat climàtica són conceptes que han emergit amb força i el seu assoliment té unes implicacions ambientals, econòmiques i socials sense precedents, on el rol de la tecnologia és essencial. És una gran oportunitat per a la nostra economia, no exempta de dificultats.

De fet, tots hem d’aportar el nostre granet de sorra a la neutralitat climàtica. Quan, per exemple, consumim 1 litre de gasolina en un cotxe, s’emeten pel tub d’escapament 2.38 kg de CO2, que és un gas amb efecte d’hivernacle que no veiem i que perdura molts anys a l’atmosfera. I és que els combustibles fòssils en els que encara es basa la nostra economia, com ara el carbó, el petroli i el gas natural, són recursos finits que s’extreuen del planeta, no són renovables ja que han trigat milions d’anys a formar-se i quan es cremen en uns instants per obtenir energia en forma de calor o de moviment, emeten gasos que són responsables del canvi climàtic, ja que tenen la capacitat d’absorbir selectivament la radiació infraroja i, per tant, comporten una pujada de la temperatura de la Terra.

Així doncs, quan parlem de descarbonitzar la nostra economia, ens referim a deixar d’emprar combustibles fòssils per a obtenir energia i, per suposat, també fer-ne un ús més racional. Gràcies a la descarbonització contribuirem a la mitigació del canvi climàtic, tot i que ja és un fet que irremeiablement ens hi haurem d’adaptar, si bé hi ha encara una oportunitat per a disminuir-ne l’amplitud dels seus efectes perjudicials. A més, guanyarem sobirania ja que deixarem d’importar energia, una necessitat que malauradament el conflicte bèl·lic de l’Est d’Europa ha posat de manifest.

La neutralitat climàtica té lloc quan les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle estan balancejades per una eliminació equivalent de l’atmosfera en un determinat període de temps. Europa s’ha marcat com a objectiu aconseguir la neutralitat climàtica l’any 2050, objectiu jurídicament vinculant establert per la Llei Europea, i està promovent un conjunt de mesures englobades en l’anomenat Fit for 55 que han de permetre accelerar l’objectiu de reducció de gasos amb efecte d’hivernacle de l’actual 40% fins a un 55, en relació a les emissions en el període de 1990 a 2030.

Les empreses requereixen d’energia per avançar i s’han de descarbonitzar el més ràpidament possible per adaptar-se a un nou escenari, però com? Cada sector té les seves particularitats per assolir aquesta fita i les regulacions incideixen de forma diferent. En tot cas, ja és un fet que avui en dia els aspectes lligats a la sostenibilitat tenen una influència clau en l’estratègia empresarial i en la creació de valor, i la neutralitat climàtica és una oportunitat per a millorar tota la cadena de valor de l’economia. Cal enfortir el desenvolupament tecnològic per a la cerca de noves solucions per a la descarbonització i, sens dubte, la innovació tecnològica reduirà els costos d’inversió necessaris per a la neutralitat climàtica.

Davant del repte de descarbonitzar un negoci, primerament cal determinar-ne les seves emissions actuals emprant la metodologia de petjada de carboni, el que servirà com a punt de referència. El següent pas, consisteix en establir els objectius de reducció d’emissions en un determinat període temporal. La descarbonització serà possible amb la suma d’un conjunt de diferents accions i la hibridació tecnològica: augment de l’eficiència dels processos, la implantació de sistemes productius emergents, la utilització de fonts d’energia baixes en carboni, la captura de les emissions emeses i el seu possible aprofitament i, si és necessari, invertint en projectes de compensació de les emissions en altres llocs del món. Per suposat, la descarbonització de la cadena de subministrament també s’ha de tenir en compte. La mesura de l’impacte econòmic, ambiental i social de la descarbonització també s’ha de monitoritzar, el que permetrà fer els ajustos pertinents, mai hem viscut una situació similar i no podem pretendre marcar un camí rígid.

Les tecnologies facilitadores de la descarbonització són variades i és molt important reduir-ne els costos i augmentar-ne la robustesa. Noves fonts d’energia com l’hidrogen verd, l’aprofitament del biogàs, bateries per l’emmagatzematge d’energia renovable, tecnologies avançades de separació i captura de gasos, nous materials i tecnologies digitals, entre d’altres, en són exemples.

Aquesta estratègia s’ha de construir sobre la base de la neutralitat tecnològica i es que les tecnologies han de tenir idèntiques oportunitats de desenvolupament per a oferir les millors solucions cost-eficients per a la descarbonització de cada un dels sectors de l’economia, de forma que les guanyadores de la carrera tecnològica es determinin en un context de lliure competència.

Miquel Rovira
Director de l’Àrea de Sostenibilitat d’Eurecat