El centre tecnològic Eurecat ha assajat noves tecnologies per recuperar matèries primeres fonamentals procedents de residus electrònics, bateries o a partir dels efluents generats en les plantes de dessalinització per donar una nova vida a aquests elements i avançar en les noves cadenes de subministrament estratègiques per a Europa.
Davant aquesta necessitat, ha desenvolupat noves solucions per a la recuperació de matèries primeres crítiques, entre elles les terres rares com el neodimi, a partir d’imants presents en residus electrònics, en un context en el qual no existeix a Europa cap productor d’aquest element procedent de fonts primàries.
“Si aquests equips informàtics, una vegada arribat al final de la seva vida útil, no són reciclats, el neodimi es perd i generen pol·lució, per la qual cosa el seu correcte reciclatge és clau per recuperar recursos essencials que poden ser emprats de nou”, exposa el director de l’Àrea de Sostenibilitat d’Eurecat, Miquel Rovira.
Aquesta aproximació, afegeix, “és igualment vàlida per a altres elements crítics presents en nombrosos equips i aparells, si bé cada situació exigeix un enfocament particular, molt dependent del nivell de concentració i de la presència d’altres compostos que poden interferir en la seva recuperació”.
En aquesta cerca per disposar de noves fonts de matèries primeres crítiques, Eurecat participa en el desenvolupament d’un nou procés per a la recuperació de materials i minerals d’alt valor, com el liti o el magnesi, entre d’altres, procedents dels efluents generats en les plantes de dessalinització de l’aigua del mar.
Aquestes tecnologies fan més sostenible la dessalinització en reduir l’impacte negatiu del concentrat hipersalí que generen i aprofiten part d’aquesta salmorra com a font per extreure els minerals que existeixen en els mars i oceans, i així obtenir matèries primeres valuoses.
D’altra banda, Eurecat ha testat i desenvolupat nous processos d’hidrometal·lúrgia sostenible, basats en l’ús de reactius i processos de menor impacte ambiental i amb un millor retorn econòmic, per recuperar productes de valor i matèries primeres estratègiques, com el liti, el manganès, el níquel i el cobalt, de residus electrònics i bateries.
Així mateix, ha participat en el desenvolupament d’un model d’economia circular utilitzant restes i ferralla com a font alternativa de matèries primeres crítiques, així com la seva substitució per elements d’aliatge d’alumini per a vehicles elèctrics. També s’ha especialitzat en processos tecnològics sostenibles i eficients per al reciclatge de bateries d’ions de liti al final de la seva vida útil, pel que fa al seu desmantellament, pretractament i recuperació de materials.
Les terres rares, essencials per a una àmplia varietat d’aplicacions
Les terres rares són considerades matèries primeres fonamentals estratègiques a Europa, juntament amb el liti, el cobalt, el níquel i el coure, entre d’altres, perquè són essencials per a una àmplia varietat d’aplicacions, des de les energies renovables i la mobilitat elèctrica fins a l’electrònica de consum, les telecomunicacions, la indústria avançada, la defensa i la salut, entre altres àmbits.
En els últims anys, Europa ha perdut les capacitats de refinat i processament de terres rares, així com, per exemple, de processament i fabricació d’imants permanents, imprescindibles en motors elèctrics, altaveus, auriculars i sensors entre altres aplicacions, passant a dependre d’importacions de proveïdors externs.
Actualment, la UE importa el 95 per cent de les terres rares que consumeix, mentre que les taxes de reciclatge són inferiors a l’1 per cent. Davant aquesta situació, Europa planteja que almenys un 25 per cent de la demanda anual de matèries primeres crítiques haurà de ser coberta mitjançant reciclatge intern el 2030, un repte que sembla realment difícil d’aconseguir.
En qualsevol cas, indica el director de Sostenibilitat d’Eurecat, “les noves cadenes de subministrament han de basar-se, sens dubte, en l’economia circular, que persegueix allargar al màxim la vida dels recursos”, perquè “disposem de grans quantitats de terres rares ‘amagades’ en equips de base tecnològica, els quals quan arribin al final de la seva vida útil ofereixen una gran oportunitat per donar una nova vida a aquests elements estratègics sobre la base del reciclatge”.
Davant d’aquesta situació, prossegueix, “resulta obvi que Europa ha d’accelerar la transformació cap a una economia circular per garantir l’accés a materials estratègics dels quals ja tenim un estoc molt important incorporat en productes de base tecnològica i per als quals ja hem pagat moltes vegades sense ser conscients d’això”.
