Els estudis d’intervenció nutricional que duu a terme Eurecat permeten demostrar si un aliment o un extracte d’un producte natural o un probiòtic o un prebiòtic és beneficiós per reduir el risc de patir les malalties més freqüents, les cardiovasculars, que són la causa de mort i de malalties més importants del món occidental. Així, s’estudien els efectes dels aliments o d’alguns dels seus components sobre algun factor de risc cardiovascular, com el colesterol “dolent”, la pressió arterial o l’obesitat, dins d’una tendència marcada per la nutrició personalitzada i la nutrició de precisió.
Així ho explica en aquesta entrevista la doctora Rosa Solà, Catedràtica de Medicina de la Universitat Rovira i Virgili i que dirigeix i coordina els estudis nutricionals amb intervenció en humans del centre tecnològic, que just acaba de llançar una crida a voluntaris perquè participin en una recerca orientada a demostrar si l’extracte d’all negre pot ajudar a reduir els nivells de colesterol “dolent”. Segons explica Rosa Solà, el següent pas és la nutrició de precisió, on s’entén que la prevenció de les malalties s’ha d’abordar de manera integral, de forma que es tingui en compte l’individu i el seu entorn, incloent-hi els aspectes emocionals, de conducta i els socioeconòmics.
Què són els aliments funcionals? Quins beneficis aporten a la salut de les persones?
Els aliments funcionals, de forma natural o modificada perquè s’ha extret o afegit un ingredient, són aquells on s’ha acreditat que tenen un benefici per al metabolisme o per a la pressió arterial o l’obesitat. Per demostrar-ho, mirem si un aliment concret, com poden ser les pomes o un probiòtic, presos en una quantitat i durant un temps determinats, tenen un efecte saludable constatat. És a dir, estudiem si el consum d’una quantitat específica d’un tipus de poma, durant 6 setmanes, baixa el colesterol, per exemple. Un altre cas seria l’oli d’oliva verge, que té un percentatge de components minoritaris i, en funció que aquesta quantitat sigui estable, fa que estiguin més o menys presents. Aquest fet pot tenir un efecte sobre el colesterol o la pressió i això s’ha d’estudiar i comprovar. Es considera que el primer aliment funcional va ser la llet desnatada, perquè es pensava que aquest tipus de greix feia pujar el colesterol “dolent”.
Com ho estudieu?
Fem estudis d’intervenció nutricionals. Això vol dir que tenim un grup que pren l’aliment del qual volem estudiar l’efecte i es compara amb un grup control, que no el pren. És un món molt atractiu, perquè resulta que si tens un medicament que vols demostrar que fa baixar el colesterol o el compares amb un altre que ja se sap que funciona o dones un placebo, que vol dir que no té efecte sobre la variable principal. En el cas de la nutrició, necessitem fer estudis d’intervenció nutricional, on modifiquem algun aspecte de la nostra alimentació per demostrar si té algun efecte sobre una variable, com per exemple la pressió arterial o l’obesitat o el colesterol, però es compara amb un grup de control. Per tant, aliments funcionals el que vol dir és que són aliments, siguin naturals o modificats com la llet desnatada o extractes d’aliments, on hem de demostrar que, consumits en una quantitat determinada, en un temps determinat, tenen efecte en una variable, com la pressió arterial o el colesterol “dolent”. Així mateix, la durada dels estudis és un punt clau, perquè, per exemple, en el cas de colesterol “dolent” es requereix un mínim de tres setmanes, que és el temps que triga en baixar. En el cas de la pressió arterial, que varia de forma molt puntual, s’han de superar altres criteris.
A més, s’està treballant per utilitzar les noves metodologies, com una aplicació de mòbil per ajudar a escollir aliments adaptats a les nostres necessitats.
Quins estudis esteu fent en l’actualitat?
Ara estem buscant participants per a un estudi per comprovar si menjant un extracte d’all negre pot baixar el colesterol “dolent”.
Ens podries compartir alguns dels últims resultats que heu aconseguit? Quins són els reptes de futur en aquest camp?
Hem estudiat si un tipus de probiòtic, que són bactèries que tenen un efecte beneficiós sobre l’organisme, ajuda a reduir el greix abdominal visceral, pel seu efecte sobre determinats marcadors, enfocat en trastorns metabòlics lligats a la diabetis o a l’obesitat. El repte de futur és una ambivalència entre el fet que les persones mengem i que arribem a tenir una alimentació adaptada a les nostres necessitats i a les nostres expectatives. També és important remarcar que, com també passa amb altres aspectes de la vida, com per exemple els medicaments, hi ha persones que davant la intervenció nutricional aconsegueixen la variable principal, però hi ha un percentatge que són resistents al canvi. No és tot matemàtic.
Ens podries anticipar novetats que veurem en els propers 3-5 anys?
La tendència és la nutrició personalitzada, que vol dir que, per un costat, la nostra resposta als aliments saludables i no saludables depèn de la nostra genètica, però un pas més és que depèn també del nostre entorn, incloses les emocions, i es va cap a la nutrició de precisió. La nutrició s’ha d’acompanyar d’un estil de vida saludable, amb activitat física, deixar de fumar, dormir bé i perdre pes, si convé, i que això pugui estar adaptat. Així, si a una persona no li va bé prendre hidrats de carboni en forma de pasta, que tingui alternatives per evitar aquest format. Per tant, hem de ser capaços de detectar aquests aspectes per modificar-los i adaptar-los a les necessitats de cada persona. En aquest context, les noves metodologies tindran un paper en el nou enfocament de l’estil de vida saludable. El següent pas és la nutrició de precisió, on s’entén que la prevenció de les malalties cardiovasculars i metabòliques s’ha d’abordar de manera integral, de forma que es tingui en compte l’individu i el seu entorn, que és la seva base genètica i molecular, la microbiota, incloent-hi els aspectes emocionals i de conducta i també els socioeconòmics.
