El procés de convergència digital està modificant les fronteres i l’abast de les indústries culturals i creatives, afectant sectors com l’audiovisual, el patrimoni, la música, el disseny, els videojocs, l’edició o les art escèniques. Així ho explica en aquesta entrevista Xavier Cubeles, expert en aquest àmbit de l’equip de Consultoria Tecnològica d’Eurecat, per a qui les noves propostes en formats i en models de negoci s’haurien d’enfocar des d’una perspectiva integral de la cadena de valor i amb una proposta clara de valor.

Quins són els principals reptes en el camp de les indústries culturals i creatives en el context actual?

Els reptes són molts i diversos, ja que s’estan produint transformacions molt profundes en totes les activitats culturals. És el procés de convergència digital amb el qual s’estan modificant les fronteres i l’abast d’aquestes activitats, afectant sectors com l’audiovisual, el patrimoni, la música, el disseny, els videojocs, l’edició, les art escèniques o altres.

Entre els molts reptes existents, i per respondre la pregunta, podem esmentar els que treballem específicament a la Comunitat RIS3CAT Media (https://comunitatmedia.cat/), coordinada per Eurecat. Per un costat, hi ha reptes de caràcter científic, tecnològic i creatiu com l’automatització de la producció i la distribució de continguts, el desenvolupament de nous formats creatius en els àmbits de l’experiència, l’aprenentatge o la comunicació empresarial, i també la recerca de noves metodologies de coneixement i interacció amb usuaris (com els recomanadors). Des de l’òptica econòmica i social, tenim com a reptes millorar la sostenibilitat i competitivitat d’aquestes activitats, i projectar l’activitat de les indústries culturals i creatives de manera cross-sectorial -donada la seva funció proveïdora de serveis d’innovació a empreses i institucions del resta de l’economia.

Quins canvis estan incidint més en el consum cultural?

D’entrada, la diversificació creixent de les finestres, canals o dispositius de consum cultural, entre les quals hi ha les xarxes socials (o social “media”, en anglès) que tendeixen a captar cada cop més atenció dels consumidors (en detriment dels mitjans tradicionals). Només cal observar com accedim actualment a continguts com notícies, pel·lícules i altres informacions, i comparar-ho en com ho fèiem fa 10 o 20 anys.

Relacionat amb aquest, hi ha l’aparició de noves formes d’experiència i gaudi cultural com poden ser la immersivitat o la realitat virtual. Per a consolidar aquest procés d’innovació desencadenat pel progrés tècnic, cal la col·laboració entre tecnologia i creativitat artística. Recordem, per exemple, el cas del cinema: la descoberta del cel·luloide es produí a finals de segle XIX, però van haver de transcórrer vint o trenta anys de de treball conjunt fins que el cinema no començà a consolidar-se com indústria mitjançant a l’“estandardització” del llenguatge cinematogràfic (en formats com el llargmetratge).

Per un altre costat, la tendència a la híper-personalització de l’oferta cultural, resultant de l’aplicació d’algoritmes de recomanació. Aquesta tecnologies plantegen el risc que quedem immersos en un entorn cultural limitat i poc divers, fet que contrasta amb les extraordinàries possibilitats de diversitat que els nous mitjans digitals ens ofereixen potencialment.

Per últim, l’acumulació creixent de dades massives a temps real, tant dels propis continguts culturals com de la relació que s’estableix entre aquests i les seves audiències. Això afavoreix el desenvolupament de tecnologies de dades com la intel·ligència artificial, tant respecte la creació i anàlisi de continguts culturals com per al coneixement del comportament dels consumidors.

Quin és el paper de la innovació tecnològica davant la transformació digital del sector?

La innovació tecnològica ha ocupat sempre un lloc central en el desenvolupament cultural: des del pinzell o la impremta, a la digitalització avui. En el passat, la innovació tecnològica s’organitzava mitjançant el treball fet individualment o en grups molt reduïts. Ara, els reptes a abordar requereixen configurar equips amplis i multidisciplinars. En aquest sentit, com ja he dit, cal una participació directa d’artistes i d’emprenedors culturals treballant juntament amb científics i tecnòlegs. Per això, s’hauria de potenciar (i finançar) encara més i millor aquesta cooperació en els projectes d’innovació. Els agents culturals i creatius no poden renunciar-hi, deixant que “inventen ellos” (científics o enginyers).

A més, també podem plantejar-nos aquesta reflexió davant del repte que suposa preservar la diversitat cultural al món en el marc de la globalització: com participem les cultures (i llengües) d’arreu del món en aquest procés d’innovació? Acceptem que ”inventen ellos” (els anglosaxons i xinesos, que en són els liders)? O bé intervenim activament, encara que només sigui parcialment? Els objectius de desenvolupament sostenible ens interpel·len a treballar per la preservació de la diversitat cultural, com es planteja respecte de la biodiversitat?

Podries donar algun exemple?

Els 8 projectes col·laboratius de recerca, desenvolupament i innovació que s’impulsen en el marc de la Comunitat Media són un bon exemple del treball que s’està realitzant per promoure la innovació en aquestes activitats. Això es fa en el marc de l’estratègia d’especialització intel·ligent de Catalunya (RIS3CAT) i amb el suport d’ACCIÓ. La Comunitat està integrada per prop de 40 empreses i agents dels sectors culturals i creatius, dels sectors tecnològic (sobretot de les TIC), de les universitats, de la recerca i de la transferència tecnològica. També compta amb una participació àmplia d’agents sectorials clau del país com clústers o associacions empresarials.

Com s’haurien d’enfocar les noves propostes en formats i en models de negoci?

Des d’una perspectiva integral de la cadena de valor i amb una proposta clara de valor. Però també cal tenir en compte que les formes tradicionals de col·laboració poden ser insuficients per fer front a molts dels reptes existents, cada cop més complexos. Davant d’això, resulta interessant la perspectiva dels ecosistemes orientats a una missió compartida (Mission-based ecosystems), consistents en aplegar actors diversos per forjar conjuntament una solució que no es pugui crear tan eficaçment de manera aïllada.

En quins àmbits veurem més canvis i innovació?

En tots els àmbits poden haver-n’hi, tant el tecnològic, com l’econòmic-empresarial i també el social o cultural. I de manera fortament interrelacionada. Com m’agrada dir, citant la professora Carlota Pérez experta en revolucions tecnològiques, som en un moment molt singular que s’està produint un canvi de paradigma molt profund. Per això “el ventall del possible és molt ampli”. En aquesta situació, una qüestió clau a decidir és quina actitud adoptem davant la incertesa i les oportunitats existents, tant a escala individual com (i sobretot) col·lectivament.