Els pèl·lets de plàstic són petits grànuls de plàstic, d’uns 5mm, aproximadament, que s’utilitzen com a matèria primera en la fabricació de productes plàstics, com ara envasos, embalatges per a la indústria alimentària i articles de consum varis.

Actualment, estan acaparant l’atenció mediàtica mundial, obrint el debat sobre el seu impacte sobre la salut de l’ecosistema i sobretot per a la salut humana. I és que aquests pèl·lets poden degradar-se per l’erosió mecànica o per l’exposició solar i generar partícules cada cop més petites, anomenades microplàstics, que poden entrar a la cadena tròfica, arribant fins a l’esser humà. Els microplàstics poden persistir en l’entorn durant molt de temps, ja que no es biodegraden fàcilment. A més, tenen la capacitat de bioacumular-se en els teixits dels éssers vius a mesura que es mouen a través de les cadenes alimentàries, augmentant els riscos per a la fauna i també per als éssers humans que es nodreixen d’aquests éssers vius.

Les pèrdues de pèl·lets de plàstic al medi ambient són la tercera font de microplàstics i representen el 7-10% dels microplàstics alliberats de manera involuntària a la UE, amb unes estimacions que indiquen que durant 2019 es van perdre entre 52.140 i 184.290 tones de pèl·lets només a la UE (equivalent a 2100 i 7300 camions). Les pèrdues de pèl·lets es deuen a les dificultats en la seva manipulació en les etapes de la cadena d’aprovisionament, especialment en la producció (verge o reciclat), el processament, el transport i altres operacions logístiques i de gestió de residus.

La revisió de la Directiva sobre Aigua Potable (RD3/2023), l’actualització de la Directiva d’Aigües Subterrànies i la Directiva sobre Estàndards de Qualitat Ambiental, així com la proposta de revisió de la Directiva sobre Tractament d’Aigües Residuals, inclouen disposicions per monitorar els microplàstics. Encara, però, es necessita d’una metodologia de monitoratge harmonitzada, ja que permetrà el desenvolupament d’estàndards de qualitat per als microplàstics en aigües. Mentrestant, i per cobrir la manca de coneixement relacionada amb els riscos dels microplàstics en l’aigua potable, la Comissió de la UE presentarà, com a molt tard el 2029, un informe sobre la possible amenaça a les fonts d’aigua destinades al consum humà per part dels microplàstics, abordant també els possibles riscos per a la salut.

Des de Eurecat, implementem tecnologies per a fer sostenible la cadena de valor dels plàstics i treballem, per exemple, per tal de millorar l’eficiència de les instal·lacions de tractament d’aigües per tal d’eliminar els microplàstics i evitar el seu transport al medi. Les depuradores d’aigües residuals convencionals (plantes de fang actiu típiques) són efectives en l’eliminació de microplàstics de les aigües residuals, amb taxes de retenció del 80% fins al 95%, i, amb passos addicionals d’optimització tecnològica i millora de procés, es pot arribar a eliminar fins al 99% del microplàstic.

La Comissió de la EU està proposant per primera vegada mesures per prevenir la contaminació per microplàstics de l’alliberament involuntari de pèl·lets de plàstic. La proposta inclou la definició de millors pràctiques de manipulació, la certificació obligatòria i una metodologia harmonitzada per estimar les pèrdues. La proposta té com a objectiu assegurar-se que tots els operadors que manipulen pèl·lets a la UE prenguin les mesures precautòries necessàries. Es preveu que això redueixi l’alliberament de pèl·lets fins a un 74%, contribuint a ecosistemes més nets, a rius i oceans lliures de plàstic i a la reducció dels possibles riscos per a la salut humana. Les mesures comunes a tota la UE també ajudaran a igualar les condicions per als operadors. Això, sumat a les iniciatives de reducció de la utilització de plàstic d’un sol ús i l’increment de reciclatge selectiu, s’espera poder contenir l’impacte d’aquesta contaminació.

Com a consumidors, també podem jugar un paper important en la reducció de l’impacte dels pèl·lets de plàstic. Podem optar per productes fabricats amb materials reciclats i biodegradables si en tenim prou oferta i fer un ús sostenible dels mateixos. A més, cal reciclar de manera adequada els plàstics que utilitzem per minimitzar la seva acumulació en el medi ambient.

Sandra Casas
Cap de la Línia de Recerca d’Aigua d’Eurecat