La innovació tecnològica permet treballar la sostenibilitat en les vessants que la conformen i que, més sovint del que es pensa, van alineades, com és la millora mediambiental, aportant tecnologies que permetin aprofitar els recursos i generar menys impacte als ecosistemes; la millora econòmica, optimitzant els processos a nivell energètic, de matèries primeres i de generació de menys residus, i també en la millora social, aportant tecnologia més segura i llocs de treball. Així ho explica la coordinadora de Recerca de l’Àrea de Sostenibilitat d’Eurecat, Irene Jubany, en la present entrevista, on subratlla que, més enllà del concepte de sostenibilitat, la innovació tecnològica ens pot permetre generar activitat econòmica regenerativa.

Quins àmbits de treball prioritzeu a l’Àrea de Sostenibilitat d’Eurecat des del punt de vista científic i tecnològic?

A l’Àrea de Sostenibilitat d’Eurecat treballem en diferents aspectes. En els àmbits ambientals de l’aigua, el sòl i l’aire, perseguim el doble objectiu de millorar-ne la qualitat mitjançant tecnologia de descontaminació i d’aprofitar el màxim els recursos que ens poden aportar. En l’esfera de la protecció dels ecosistemes, investiguem sobre estratègies de gestió que facin els sistemes naturals i agrícoles més resilients al canvi climàtic. Pel què fa al camp de l’energia, prioritzem l’optimització del seu ús i promovem l’ús de fonts renovables, al mateix temps que treballem per a la millora de les bateries per a vehicles elèctrics i altres aplicacions d’emmagatzematge d’energia. Pel què fa als residus, promovem l’economia circular mitjançant tecnologia que ens permeti minimitzar els residus no aprofitables i optimitzar la seva gestió. També generem metodologies per a eco-dissenyar nous processos i productes i quantificar-ne el guany ambiental i així assegurar-nos que els desenvolupaments científics i tecnològics que fem contribueixen a disminuir l’impacte que fem com a societat.

Per a l’Àrea de Sostenibilitat, és clau el treball conjunt amb les altres àrees i departaments d’Eurecat i és que els reptes de la sostenibilitat avui en dia impregnen totes les tecnologies i sectors.

Ens podries compartir quin és l’itinerari d’un projecte d’innovació tecnològica en el camp de la sostenibilitat des de que comença fins que s’aplica? Estem parlant de terminis molt amplis?

El desenvolupament de nous productes i processos passa per diferents etapes des que es genera una nova idea fins a que es pot aplicar. Això permet escalar la tecnologia en un entorn de confiança per als inversors i poder emprendre les mesures correctores el més aviat possible. Les primeres etapes passen per validar la idea al laboratori en un ambient controlat i a petita escala. Les següents etapes tenen l’objectiu de provar aquella idea en condicions cada vegada més similars a les que es pugui trobar a la realitat industrial i també utilitzant equips més grans. Les etapes finals ja inclouen la construcció de plantes pilot que puguin ser provades en un ambient real, tot i que encara no estiguin a les dimensions d’aplicació industrial. Finalment, quan aquell nou procés o producte ja ha estat demostrat en aquests diferents àmbits es pot considerar apte per aplicar-se de forma industrial. En argot científico-tecnològic aquestes etapes s’anomenen nivells de preparació tecnològica (de l’anglès Technology Readiness Level, TRL) i van de l’1 al 9, com més alt és el valor, més proper a mercat. Aquest itinerari pot ser de menys d’un any quan el desenvolupament que es proposa és una modificació d’alguna tecnologia o producte ja existent o bé pot durar fins a 10 anys o més si la idea és completament nova i inclou la creació d’una tecnologia no coneguda. La durada també depèn en gran mesura dels recursos disponibles i del sector. De fet, el desenvolupament de noves tecnologies o productes té associat un elevat risc i, per tant, hi ha possibilitat de fracassar o d’haver de re-pensar la idea inicial. A Eurecat intentem mitigar el risc tecnològic aportant les nostres metodologies experimentals i de simulació i totes les nostres infraestructures i mirem d’escurçar aquests períodes que són factor clau de competitivitat. Cal tenir en compte, però, que el major risc que pot sofrir una empresa és no innovar.

Com pot ajudar la innovació tecnològica a fer propostes de valor diferencials des del punt de vista de la sostenibilitat?

Hi ha molt camp per a recórrer per a fer més sostenibles tots els sectors industrials i també l’àmbit urbà. La innovació tecnològica permet treballar la sostenibilitat en les vessants que la conformen i que, més sovint del que es pensa, van alineades: la millora mediambiental, aportant tecnologies millors que permetin aprofitar millor els recursos i generar menys impacte als ecosistemes; la millora econòmica, optimitzant els processos a nivell energètic, a nivell d’ús de matèries primeres i de generació de menys residus, i també la millora social, aportant tecnologia més segura i llocs de treball. I més enllà del concepte de sostenibilitat, la innovació tecnològica ens pot permetre generar activitat econòmica regenerativa. O sigui, que en lloc de minimitzar l’impacte negatiu que estem fent, puguem ser capaços de generar impacte positiu.

Què és la bioeconomia? Quin és el seu potencial?

La bioeconomia és tota l’activitat econòmica que utilitza fonamentalment recursos d’origen biològic per generar productes i serveis. I si aquesta activitat econòmica es fa promovent que els productes, materials i altres recursos romanguin el major temps possible, per exemple, eco-dissenyant, reciclant o reparant, entre altres accions, potenciant-ne l’ús sostenible i eficient i reduint al mínim la generació de residus, parlem de bioeconomia circular. El seu potencial és molt rellevant a Catalunya ja que inclou els sectors agrícola, ramader, silvícola, pesquer, alimentació, indústria del paper, la fusta i el suro, indústria de fibres naturals i cuir, gestió de residus, part del sector farmacèutic, del sector bioquímic i de la generació d’energia.

Podries donar alguns exemples on la bioeconomia pot marcar la diferència?

Bona part de residus agroindustrials ja s’utilitzen per a generar compost aprofitable per a la fertilització agrícola i tenen un potencial enorme per generar biogàs, justament en fase de creixement exponencial al nostre país. Altres alternatives que s’estan avaluant són l’extracció de substàncies específiques que puguin ser utilitzades en aplicacions de més valor, com el sector farmacèutic o el sector químic.

Per exemple, del marro del cafè es poden obtenir compostos fenòlics considerats bioactius en aplicacions biomèdiques. Del cultius d’algues, que permeten captar CO2 atmosfèric, es poden extreure olis per substituir combustibles fòssils, o bé, utilitzar-se per a nutrició.

Quines altres tendències destacaries en matèria d’innovació tecnològica en sostenibilitat?

Dues de les macrotendències globals per les quals treballem en l’àmbit de sostenibilitat són l’economia circular i la resiliència climàtica. L’economia circular ens permet aprofitar al màxim els recursos naturals com les matèries primeres minerals, l’aigua, els nutrients o l’energia i, per tant, generar un creixement més respectuós amb la natura. En bona part, està relacionada també amb la mitigació del canvi climàtic.

I la resiliència climàtica és la reducció de la nostra vulnerabilitat davant els canvis climàtics que estem provocant, bàsicament innovant per a una millor adaptació al canvi climàtic i també descarbonitzant la nostra economia, per tal que Europa sigui un continent neutre en emissions el 2050, un repte que implica una transformació sense precedents.

Quins serien els principals desafiaments que s’haurien de prioritzar a nivell empresarial i social des de la perspectiva de la innovació tecnològica en sostenibilitat?

El principal desafiament empresarial i social que tenim sobre la taula en termes de sostenibilitat és el de crear activitat econòmica que tingui un impacte positiu sobre el medi, els ecosistemes i la societat en el seu conjunt. Com diuen alguns autors, està despertant una sostenibilitat que deixarà enrere la visió simplificada que les empreses només han de generar beneficis econòmics. En aquest sentit, el desenvolupament tecnològic hi pot tenir un paper clau. Ara bé, com a societat, potser haurem de renunciar a alguns aspectes de comoditat que ens poden generar rebuig inicialment però que, a la llarga, ens beneficiaran globalment. Com a exemple quotidià, consumir energia renovable no ens autoritza a deixar d’estalviar-ne perquè tot té un impacte, per tant, la prevenció i el sentit comú han arribat per quedar-se. També podem pensar en l’obligació de deixar d’utilitzar bosses d’un sòl ús i passar a fer servir bosses reutilitzables de tela. És una lleugera incomoditat inicial però a llarg termini baixarem la quantitat de plàstic que va a parar al medi ambient i ens en beneficiarem tots indirectament.

Fan falta molts de canvis per avançar en aquest apartat? Estem preparats per donar resposta als reptes actuals?

Fa falta que tota la societat estigui conscienciada i alineada amb aquests conceptes, tant la comunitat científica, els emprenedors, la indústria, els governs… En definitiva, tothom hi ha d’aportar. Les inversions a fer són enormes i hauran de venir en gran mesura del sector privat. Aquí és on la tecnologia té molt a dir-hi per a prendre les millors decisions i fer-ne una explotació el més optimitzada possible. Però sense l’actitud compromesa de la ciutadania la transformació no serà possible. L’Administració ha de regular el nou escenari amb un delicat equilibri entre canvis molt importants i, per què no dir-ho, amb cert risc, sense deixar ningú enrere. Mai a la història de la humanitat s’havia viscut una situació com aquesta, poder-hi aportar des de la recerca i la innovació  és apassionant. La tecnologia va avançant, però paral·lelament hem d’avançar també la societat per a fer-ne un ús més resilient i regenerador.