La robòtica viu una nova revolució: els robots ja no només executen ordres, sinó que comencen a percebre, aprendre i adaptar-se al seu entorn amb una intel·ligència cada cop més semblant a la humana. La combinació de sensors avançats i intel·ligència artificial generativa està donant lloc a una nova generació de màquines capaces de col·laborar amb les persones, improvisar i fins i tot raonar sobre les seves accions.
En aquesta entrevista parlem amb Daniel Serrano, director de la Unitat de Robòtica i Automatització d’Eurecat, i Simona Neri, gestora d’innovació de la mateixa unitat per conèixer-ne més sobre com aquesta nova onada d’innovació en robòtica està transformant la indústria i la societat, i quin paper juga Eurecat en el desenvolupament d’una robòtica més cognitiva, flexible i humana.
Quines limitacions té la robòtica tradicional i per on passa la innovació robòtica actualment?
Daniel Serrano (D.S.) – La robòtica clàssica s’ha desenvolupat històricament en entorns industrials controlats, repetitius i molt estructurats. Els robots han estat màquines extremadament eficients per repetir moviments exactes, però sense capacitat d’adaptació. Ara bé, la indústria i els serveis actuals necessiten una altra cosa: flexibilitat, adaptabilitat i intel·ligència.
Necessitem robots que puguin respondre davant la variabilitat, interpretar situacions noves i col·laborar amb persones. Aquesta nova generació no només executarà ordres, sinó que aprendrà del context, tindrà intuïció, flexibilitat i la capacitat d’improvisar davant la incertesa i d’entendre entorns canviants i imprevisibles i, per fi, aprendre.
“La nova generació de robots no només executarà ordres: aprendrà, improvisarà i entendrà entorns canviants”
- Daniel Serrano, director de la unitat de robòtica i automatització, Eurecat
Quin paper hi té la intel·ligència artificial, especialment generativa, en aquesta nova era de la robòtica?
Simona Neri (S.N.) – La combinació de sensors i intel·ligència artificial és el que està marcant la nova era de la robòtica. Els sensors actuen com els sentits humans: capten la vista, l’oïda o el tacte del món que envolta la màquina. La IA, i en particular la IA generativa, actua com el cervell que processa aquesta informació, anticipa, aprèn i genera noves respostes, fent que els robots s’acostin cada cop més a la manera humana de percebre i interactuar amb el seu entorn.
Això permet que el robot ja no sigui un executant mecànic, sinó un sistema capaç d’adaptar-se a cada situació. Que tingui la capacitat de modificar trajectòries i ajustar la força per interactuar o manipular objectes desconeguts en entorns dinàmics i canviants. L’aplicació de la IA que combina percepció, raonament i acció dins d’un entorn físic, conegut com a embodied AI, representa un salt qualitatiu. Així, la robòtica deixa de ser un conjunt de músculs programats per convertir-se en un sistema intel·ligent, capaç de percebre, comprendre i actuar de manera adaptativa.
“La fusió entre sensors i intel·ligència artificial és el que diferenciarà als robots del futur”
- Simona Neri, gestora de la innovació, Eurecat
Demostració de robòtica col·laborativa i de manipulació conjunta entre humans i robots, fomentant entorns de treball més segurs, eficients i ergonòmics.
Com està participant Eurecat en aquesta transició?
S.N. – Des d’Eurecat impulsem aquest canvi com a centre tecnològic de referència, connectant la recerca i la indústria per fer arribar la robòtica avançada allà on genera valor real. Treballem en projectes que combinen percepció, aprenentatge, raonament i planificació i navegació autònoma, que busquen dotar els robots de la capacitat d’adaptar-se al seu entorn i de les persones.
D.S. – D.S. – A més, ens estem posicionant com a líder en robòtica a Espanya, amb una presència destacada en ecosistemes com l’Associació Espanyola de Robòtica (AER) i organitzadors aquest any de la conferència ROScon España, que tindrà lloc els pròxims 4 i 5 de novembre a Barcelona. També ens estem consolidant en l’àmbit europeu gràcies a la nostra participació en l’equip directiu d’euRobotics, fet que reforça el nostre paper com a referent en el desenvolupament de la robòtica del futur.
Podríeu posar algun exemple concret?
S.N. – Un dels projectes més recents consisteix a ensenyar a un robot a fer tasques complexes mitjançant la demostració d’una persona. S’utilitza un dispositiu sensoritzat imprès en 3D capaç de registrar centenars de dades de manipulació mentre l’usuari interactua amb l’eina. A partir d’aquestes dades, l’algorisme pot aprendre a reproduir els moviments humans i executar les tasques amb naturalitat.
D.S. – També estem treballant en pinces robòtiques amb control de força i sensors tàctils per manipular aliments delicats, o en sistemes per al desmuntatge segur de bateries i residus electrònics, on cada component és diferent i cal adaptar-se a cada cas. A l’entorn agrícola, per exemple, estem desenvolupant diferents solucions per a empreses de monitoratge i cura del cultiu en hivernacles. Per altra banda, en entorns domèstics, desenvolupem robots assistencials que poden ajudar persones grans o amb mobilitat reduïda en les tasques quotidianes.
Robot desenvolupat per Robotnik i Eurecat, dissenyat per collir pomes de manera autònoma i precisa, mostrant els avenços de la robòtica en el sector agroalimentari.
En quins sectors veurem primer aquesta revolució?
S.N. – Les primeres aplicacions ja estan arribant en àmbits com la logística, on els robots han de manipular productes molt diversos, deformables o irregulars. També en el sector de la salut, amb sistemes que han d’executar tasques que depenen de la situació de la persona, com en el cas de la gent gran, en un entorn canviant.
A més, han de tenir la capacitat d’interactuar amb l’humà de manera que es puguin entendre i adaptar el llenguatge a la situació.
D.S. – L’agroalimentari és un altre camp clau: collir una maduixa sense fer-la malbé és un dels reptes més complexos que hi ha. Aquestes tecnologies també s’obriran pas en àmbits inesperats, com l’art i la creativitat, on la manipulació deixa de ser només precisió i passa a ser expressió. A Eurecat estem explorant com els robots poden aprendre d’una demostració humana i reinterpretar moviments per aplicar-ho a tots aquests sectors.
Com es garanteix que la introducció dels robots del futur respecti la seguretat laboral i aquesta evolució sigui segura i ètica?
S.N. – La robòtica amb intel·ligència artificial ha de ser, per definició, centrada en les persones. Això comença per una ètica pràctica: dades auditables, biaixos avaluats en tot el cicle de vida, explicabilitat i privacitat des del disseny, amb els humans sempre implicats, capaços d’intervenir i guiar el sistema en qualsevol moment. L’objectiu no és substituir ningú, sinó ampliar capacitats i millorar l’ergonomia i la seguretat, així com la inclusivitat, mitjançant interfícies accessibles i control per veu o gestos.
D.S. – També cal impulsar la inclusió i el talent, fomentant la presència de dones i joves en àrees STEM i connectant la formació amb projectes reals. En l’àmbit regulatori, complir amb l’AI Act no és només una exigència legal, sinó un avantatge competitiu que reforça la sobirania europea i promou una automatització més segura, responsable i compartida. Els robots, en definitiva, no venen a reemplaçar-nos, sinó a ajudar-nos a centrar-nos en les tasques de més valor, que potenciïn la creativitat i la presa de decisions humanes.
“A Eurecat connectem recerca, indústria i societat per impulsar una robòtica que combini intel·ligència, inclusivitat i impacte positiu en les persones”
- Daniel Serrano, director de la unitat de robòtica i automatització, Eurecat
Com us imagineu els robots d’aquí a cinc anys?
D.S. – Crec que en pocs anys veurem robots molt més hàbils gràcies a la combinació entre IA i percepció, capaços d’aprendre noves tasques amb poques demostracions i d’adaptar-se en temps real a situacions incertes. Però també seran molt més presents en la nostra vida quotidiana, col·laborant amb les persones i formant part natural del nostre dia a dia. Igual que ja passa en països com el Japó o la Xina, la robòtica farà un pas endavant cap a una convivència més estreta entre humans i màquines, amb aplicacions útils, segures i respectuoses. Però sempre amb l’humà al comandament i amb plena traçabilitat de les i control responsable de la tecnologia.
S.N. – Veurem noves innovacions disruptives que acceleraran el desenvolupament de la nova generació de robots integrant algorismes, sensors, materials i intel·ligència. Algunes tendències van per incloure pell electrònica, visió hiperespectral i materials tous inspirats en la natura, que permetran als robots detectar textures, pressions o fins i tot olors. La seva intel·ligència vindrà de la combinació entre models fundacionals i aprenentatge continu, amb eficiència energètica i respecte per la privadesa.
TIAGo, robot que exemplifica la nova generació de robots cognitius capaços d’aprendre, adaptar-se i col·laborar amb els humans.
Quin paper juga Eurecat en aquest futur?
D.S. – Eurecat vol ser un motor d’aquesta nova era de robòtica cognitiva. El nostre paper és connectar la recerca amb la indústria i la societat, transferint coneixement i tecnologia perquè els robots del futur no només facin tasques, sinó que entenguin el que fan i per què ho fan.
S.N. – El nostre objectiu és desenvolupar una robòtica útil, àgil, robusta i humana per ampliar la seva presència a la societat i als sectors professionals. Una robòtica present més a domicilis, hospitals i serveis ciutadans, per millorar la vida de les persones, i a fàbriques, camps, magatzems i entorns professionals per contribuir a una indústria més eficient, competitiva i inclusiva.
