Moltes petites i mitjanes empreses consideren que la intel·ligència artificial pot representar una oportunitat per millorar la seva competitivitat, gràcies a la capacitat de la IA per automatitzar tasques, personalitzar productes i serveis, i predir i optimitzar els cicles productius, entre d’altres.
Malgrat aquest escenari prometedor, el nivell d’adopció d’aplicacions basades en IA per part de les pimes és encara força reduït. Si bé la majoria d’empreses contemplen la intel·ligència artificial dins la seva estratègia, poques l’han implementada en més d’un dels seus processos. En aquest sentit, l’adopció de tecnologies d’intel·ligència artificial no implica només la incorporació de programari o infraestructures específiques, sinó també un canvi de mentalitat a l’hora d’afrontar la transformació digital.
La decisió d’aplicar la intel·ligència artificial per tal d’impulsar l’estratègia empresarial cap a una millora global dels resultats requereix una anàlisi prèvia tan detallada com sigui possible, que ha de començar per identificar a quins objectius de negoci o processos es vol aplicar. Per tal d’ajustar les expectatives, també és recomanable fer una avaluació de la maduresa de l’empresa respecte a l’adopció de la IA, que requereix la disponibilitat de dades de qualitat, recursos de computació interns o externs, un equip humà competent en aquestes tecnologies i, sens dubte, la capacitat d’inversió necessària per unir tots aquests elements.
Darrerament, l’univers de la IA s’ha vist enriquit amb l’aparició de la IA generativa, que ofereix una nova dimensió respecte a la IA analítica coneguda fins ara. La IA generativa ha revolucionat la interacció amb l’ésser humà, gràcies a la seva capacitat per processar el llenguatge i altres formes d’interacció, com la parla i la imatge. Aquesta tecnologia permet crear nous continguts, com textos, imatges, àudio, vídeo i, fins i tot, codi de programació. El marge d’aplicació de la IA generativa als processos empresarials és enorme: millora de la comunicació amb els clients i dels continguts de màrqueting, automatització de la gestió documental i dels processos interns (productius, logístics, etc.) i suport a l’anàlisi de dades de negoci mitjançant informes automàtics en llenguatge natural, entre d’altres.
Segons diversos estudis sobre l’impacte d’aquesta tecnologia, l’adopció de la IA generativa té el potencial d’alliberar, en alguns àmbits, entre el 60 % i el 70 % del temps que els professionals dediquen a tasques rutinàries, la qual cosa pot generar estalvis econòmics significatius i, sobretot, impulsar un creixement orgànic, ja que l’empresa pot focalitzar esforços en noves àrees d’innovació.
La combinació de la IA analítica i la IA generativa permet evolucionar cap a aplicacions amb nivells cognitius i de presa autònoma de decisions cada cop més elevats. És el que es coneix com a IA agentiva, gràcies a la qual aquestes eines o agents autònoms, en comunicació amb altres recursos empresarials (per exemple, ERP, CRM, correu electrònic, etc.), ja no es limitaran a recomanar o preveure resultats, sinó que prendran decisions i executaran accions de forma autònoma i amb capacitat d’aprenentatge.
En aquest context, agrupacions publicoprivades, centres tecnològics com Eurecat o entitats orientades a l’adopció de la intel·ligència artificial, com el CIDAI —coordinat per Eurecat i encarregat de facilitar la transferència de coneixement en aquest àmbit— adquireixen un paper destacat a l’hora d’ajudar a superar les barreres que frenen l’adopció de la IA per part de les pimes, oferint formació i consultoria tecnològica especialitzada, desenvolupament de proves de concepte de solucions basades en IA per respondre als reptes empresarials i, també, suport a l’accés a instruments de finançament públic per a la innovació empresarial.
Joan Mas
Director científic de l’Àrea Digital d’Eurecat i director del CIDAI
