La descarbonització de la indústria és un dels reptes més complexos de la transició energètica europea. Sectors com el ciment, la petroquímica, l'acer o la gestió de residus concentren bona part de les emissions industrials i no disposen, encara, d'alternatives senzilles als combustibles i les matèries primeres d'origen fòssil.
A Catalunya, aquests sectors són responsables de prop del 27% de les emissions totals de Catalunya, i representen prop del 38% de les exportacions catalanes. Descarbonitzar-los és, per tant, molt més que un objectiu climàtic: és una condició per a la seva supervivència competitiva en un mercat europeu que ja té data i preu per al carboni: La Llei Europea del Clima estableix la neutralitat climàtica el 2050 i una reducció mínima d'emissions del 55% el 2030 respecte als nivells de 1990.
Per què costa tant? D'una banda, en molts processos industrials el CO₂ no ve només de cremar combustible, sinó que és un resultat inevitable de la mateixa reacció química: no n'hi ha prou amb electrificar, cal transformar de manera integral la manera com la indústria obté energia, utilitza el carboni, produeix molècules, separa i recupera recursos i dissenya els seus processos. De l'altra, les plantes industrials es renoven cada 30 o 40 anys , i moltes de les tecnologies alternatives encara no s'han demostrat a escala industrial, tal com assenyala el World Economic Forum.
Descarbonitzar versus desfossilitzar: quina és la diferència?
Val la pena aturar-se en dos conceptes que sovint es confonen. Descarbonitzar significa reduir les emissions de gasos d'efecte hivernacle associades a un procés, especialment les de CO₂.
Desfossilitzar va un pas més enllà: significa reduir progresivament la dependència del petroli, el gas i el carbó, tant com a font d'energia com de matèries primeres i, substituir-los per energia i fonts de carboni no fòssils. En la indústria química aquesta distinció es especialment important: el carboni fòssil no és només una font d'energia, sinó també la matèria primera amb què es fabriquen plàstics, solvents, combustibles i molts altres productes químics. Desfosilitzar la indústria química implica, per tant, no només canviar com obtenim l'energia, sinó també d'on obtenim el carboni, incorporant alternatives com el CO₂ capturat, el carboni biogènic o les matèries primeres reciclades.
Per això, desfosilitzar la indústria química és, en bona part, reinventar-la.

La cadena de valor de l'hidrogen renovable i el carboni circular: de la producció d'H₂ i la captura de CO₂ a la seva transformació en combustibles i productes químics.
Eurecat aporta tecnologia pròpia en tres grans àmbits: l'economia circular del CO₂ i els residus, la producció d'hidrogen renovable, i l'acompanyament directe a les empreses.
A més, Eurecat lidera i impulsa l'ecosistema que l'ha de fer arribar al mercat. Des de fa tres anys coordina la xarxa H2CAT, l'ecosistema català d'innovació en hidrogen renovable i carboni circular, avui un referent reconegut del sector, amb 17 entitats, 82 grups de recerca i més de 400 investigadors i investigadores. A través dels H2CAT Demo Days i altres esdeveniments de transferència que organitza periòdicament arreu de Catalunya, la xarxa connecta les solucions que neixen als laboratoris amb les empreses que les necessiten.
La descarbonització i la desfosilització industrial no es resolen amb una única tecnologia, sinó amb la integració de diferents solucions al llarg de tota la cadena de valor: des del desenvolupament de materials i components fins a la seva integració en processos, l'escalat i la validació en condicions industrials. Tecnologies com l'electrificació, l'hidrogen renovable, la captura i valorització del CO₂ o la circularitat de materials han d'avançar de manera integrada. El nostre objectiu és convertir aquestes tecnologies en solucions robustes, escalables i competitives, amb la maduresa necessària perquè la indústria les pugui adoptar.
— Miriam Díaz de los Bernardos, directora de la Unitat de Tecnologia Química d'Eurecat

Un dels H2CAT Demo Days, les jornades amb què la xarxa H2CAT connecta la recerca amb les empreses que necessiten aquestes solucions.
Economia circular de CO2 i residus
Des d'Eurecat treballem en tecnologies que cobreixen tota la cadena del carboni circular: des del disseny de materials per capturar CO₂ fins a la construcció de reactors que el transformen en productes útils.
Aquest enfocament s'emmarca en el concepte Power-to-X, que permet convertir electricitat renovable en molècules i productes d'alt valor. Mitjançant l'electròlisi, l'electricitat renovable es transforma en hidrogen, que pot reaccionar amb CO₂ capturat —directament o després de convertir-lo en CO— per obtenir metanol, combustibles sintètics i altres productes químics. D'aquesta manera, el CO₂ pot passar de ser una emissió a convertir-se en una font de carboni per a nous processos productius. No desapareix, sinó que circula: es captura, es transforma i es reutilitza. Passem del repte a l'oportunitat.
Una de les aplicacions amb més potencial d'aquest enfocament són els combustibles sintètics o e-fuels. Produïts a partir d'hidrogen renovable i carboni capturat, permeten emmagatzemar energia renovable en forma de molècules i ofereixen una alternativa als combustibles fòssils especialment interessant en sectors difícils d'electrificar directament, com l'aviació o el sector marítim. En determinades aplicacions, a més, poden actuar com a combustibles "drop-in", compatibles amb infraestructures i sistemes de distribució ja existents, fet que pot facilitar-ne la incorporació progressiva al sistema energètic.

Instal·lació del projecte europeu SunCoChem, que transforma CO₂ en oxoquímics amb energia solar.
El projecte europeu SunCoChem n'és un bon exemple: ha desenvolupat un reactor que utilitza energia solar per capturar i transformar CO₂ en oxoquímics, uns compostos molt utilitzats en la fabricació de plàstics i resines, sense fer servir cap font de carboni fòssil.
El projecte THUNDER, també coordinat per Eurecat, segueix una lògica semblant: combina en un sol reactor la captura i la conversió de CO₂ i aigua per produir e-metanol a partir d'energies renovables. Des d'Eurecat ens encarreguem de la síntesi de catalitzadors i del disseny, assemblatge, optimització i escalat de reactors innovadors, així com de les avaluacions de sostenibilitat per millorar l'eficiència energètica dels processos.
Producció d'hidrogen renovable
L'hidrogen renovable és un vector clau per a la descarbonització i la desfossilització industrial. Pot substituir parcialment combustibles fòssils en determinats processos, però també actuar com a matèria primera per produir molècules i combustibles renovables, com el metanol o els combustibles sintètics, especialment quan es combina amb CO₂ capturat. Els combustibles renovables, la biomassa i el biometà hi poden fer de complement en processos que necessiten molta calor o que són difícils d'electrificar, aprofitant les infraestructures de gas ja existents.
Produir-lo, però, és només una part de la feina: cal també distribuir-lo de manera segura i a un cost competitiu. Com que és la molècula més petita que existeix, l'hidrogen travessa alguns materials plàstics i fragilitza els acers, i necessita recipients específics per suportar l'alta pressió.
Eurecat treballa en tota aquesta cadena. El projecte H-LEAF investiga nous materials i recobriments per fabricar en sèrie, i a un cost més baix, els components dels equips que produeixen hidrogen. En aquest sentit, desenvolupa noves plaques bipolars utilitzant tecnologies com a substrat d'acer inoxidable estampat i impressió 3D amb pols de titani reciclat, així com recobriments protectors contra la corrosió avançats.
Per la seva part, el projecte HIDROGENIAI desenvolupa un prototip, en un entorn de demostració al laboratori, de nous dipòsits per emmagatzemar hidrogen a 700 bars de pressió amb materials més resistents.

Prototip de dipòsit per emmagatzemar hidrogen a 700 bars, desenvolupat en el projecte HIDROGENIAI.
Més enllà de l'electròlisi, Eurecat també explora vies de producció alternatives. El projecte HYIELD n'és un exemple: davant dels 300 milions de tones de residus que genera Europa cada any, amb un potencial energètic encara poc aprofitat, el projecte desenvolupa una planta de demostració en una fàbrica de ciment per produir hidrogen a partir de residus, amb l'objectiu de transformar aquests residus en fins a 30 milions de tones d'hidrogen verd. Eurecat hi participa dissenyant, amb intel·ligència artificial, un bessó digital de la planta que ajuda a estimar-ne els costos i la producció.
Del laboratori a la indústria: escalat tecnològic i suport a empreses
El repte de la descarbonització industrial no és només demostrar que una tecnologia funciona, sinó fer-la viable: reduir-ne el cost, millorar-ne l'eficiència i integrar-la en una planta real, amb les garanties que la indústria necessita per invertir-hi. Per això, Eurecat acompanya les empreses en tot aquest recorregut, del laboratori a la indústria.
Un exemple especialment representatiu d'aquest salt del laboratori a l'escala pilot és la col·laboració amb CIUDEN, la Fundación Ciudad de la Energía. Eurecat ha desenvolupat dues plantes que traslladen les tecnologies Power-to-X a una escala d'especial rellevància industrial: una destinada a produir metanol a partir d'hidrogen verd i CO₂ capturat, i una segona orientada a la producció de combustibles sintètics sostenibles per a l'aviació (SAF) a partir d'hidrogen renovable i gasos de síntesi. Aquestes instal·lacions permeten validar no només els catalitzadors, sinó també els reactors, les condicions de procés, la integració dels diferents sistemes i el seu comportament en condicions representatives d'operació.

Instal·lacions de CIUDEN, on Eurecat ha desenvolupat plantes pilot per produir metanol i combustibles sintètics per a l'aviació.
En el marc del Projecte de Descarbonització de la Indústria Electrointensiva de Catalunya, Eurecat ha guanyat recentment una licitació per dissenyar quatre unitats pilot mòbils de captura i utilització de CO₂, cadascuna adaptada a un sector diferent: la siderúrgia, la incineració de residus, el ciment i la petroquímica.
Per facilitar que aquestes tecnologies arribin al mercat, Eurecat ha posat en marxa el Laboratori de Tecnologies de l'hidrogen, una infraestructura per testar components de fins a 50 kW —electrolitzadors, membranes, elèctrodes—, disponible també com a servei per a empreses i centres de recerca.
Com hem vist, la descarbonització industrial no té una única solució. Requereix electrificar allà on sigui possible, substituir l'energia i les matèries primeres d'origen fòssil, capturar i valoritzar el CO₂, desenvolupar hidrogen renovable i transformar electrons renovables en noves molècules i combustibles. Eurecat aborda aquest repte de manera integral: des del desenvolupament de materials, catalitzadors i processos fins al disseny i escalat de reactors i plantes pilot, la validació en condicions representatives i la transferència de les tecnologies a la indústria, acompanyant les empreses en el seu escalat i coordinant, a través de la xarxa H2CAT, l'ecosistema català que ha de fer possible aquesta transició.




