El centre tecnològic Eurecat (membre de Tecnio) ha realitzat un estudi basat en la detecció de biomarcadors de metabòlits en la sang i en l’anàlisi d’alteracions hepàtiques per contribuir al diagnòstic precoç del fetge gras, una malaltia que afecta entre el 20 i el 30 per cent de la població occidental i que actualment requereix d’un procediment invasiu per al pacient per al diagnòstic definitiu, d’elevat cost per al sistema sanitari.

La cerca de la nova metodologia per a la detecció de la malaltia del fetge gras, denominada tècnicament esteatosi hepàtica no alcohòlica, s’ha fonamentat en l’aplicació de noves tecnologies d’electrònica impresa híbrida per a simplificar la diagnosi i el control d’aquesta malaltia, dins del projecte STEA-PoC, que s’ha desenvolupat en el marc de la convocatòria Producte 2017 d’AGAUR. “L’ajuda ens ha permès passar la tecnologia a un estat de maduresa superior, definir el producte, la seva estratègia de protecció, el model de negoci idoni i el pla de desenvolupament per arribar a mercat”, explica Ferran Soldevila, de l’àrea de Valorització d’Eurecat.

D’acord amb les dades actuals, la malaltia de fetge gras ja afecta a més 52 milions de pacients a Europa i a 64 milions als Estats Units i es calcula que en la propera dècada serà la principal causa de transplantament de fetge, amb uns costos pel sistema de salut de 35 bilions d’euros, només a Europa.

La prevalença del fetge gras “no és ben coneguda i probablement està subestimada”, de manera que “és molt important proporcionar mètodes no invasius i de fàcil aplicació en la pràctica clínica per al diagnòstic i el monitoratge de l’estat de la malaltia”, explica el director de la Unitat de Nutrició i Salut d’Eurecat, Josep Maria del Bas.

L’esteatosi hepàtica és una acumulació ectòpica de greix al fetge que pot evolucionar cap a diferents alteracions de la salut com la resistència a la insulina, l’esteatohepatitis, la cirrosi i el carcinoma hepatocel·lular. Aquestes malalties tenen una prevalença cada cop més rellevant a les societats occidentals i comporten un cost elevat per als sistemes sanitaris. El diagnòstic, però, no és senzill, ja que la majoria dels pacients són asimptomàtics i en ells el diagnòstic comença quan es detecta alguna altra manifestació de la síndrome metabòlica.